20
de Juliol
de
2016
Act.
20
de Juliol
de
2016
Love You to Bits és un videojoc creat per dos estudis petits, Alike Studio i Pati.io, ambdós creats per emprenedors catalans que tenen molt clar que la passió ha de ser el motor de la seva vida. Però la seva particularitat és que ha estat escollit el millor joc català del 2016 al Gamelab, un premi atorgat per l'Acadèmia Espanyola de les Ciències i les Arts Interactives.
D'entrada, ha de quedar clar que no és una gran producció, però és una feina feta a tres mans que ha aconseguit destacar per ser "diferent, per potenciar l'art i cuidar cada petit detall que et pugui fer únic i sorprengui l'usuari", explica Xavier Terris, creador, juntament amb el seu germà bessó Marc, d'Alike Studio. El tercer desenvolupador és l'Enric Jordà, al capdavant de Pati.io.
Créixer al món indie
La base del joc és, segons Terris, "una típica aventura, és un petit explorador que pateix un accident amb la seva xicota robot i les parts d'ella queden repartides pels planetes. El què has de fer és anar buscant cadascuna de les parts per ajuntar-les".
Love You to Bits no és el primer treball d'aquests desenvolupadors, però sí el que els ha permès fet el pas "al món indie". Aquest món en qüestió és el que està format per estudis petits, amb pots treballats i sense massa pressupost. "Som com una versió petita i amb pocs diners", insisteix Marc Terris, qui assenyala com a avantatge de jugar en aquesta lliga el fet de "poder arriscar més que en una empresa gran, no tenir limitació estètica, ni de disseny, i fer prevaldre l'experiència per tenir un joc més especial".
I també cal tenir molt temps lliure. Perquè si una cosa saben i reconeixen és que en l'any i mig que els germans Terris i Jordà – i alguns col·laboradors, però no a temps complet- han trigat a crear i treure al mercat el joc, han hagut d'invertir molt temps. "T'ho has de fer tu com pots en el teu temps lliure, amb els teus estalvis i de la teva família, i sabent que durant aquest any llarg no cobraràs res", explica Xavier Terris.
Tots tres sabien que era una aposta arriscada, tant crear un videojoc com l'estudi. "És un mercat molt complicat on costa molt viure d'això", afirma, "s'ha de ser conscient que molts cops no sortirà bé a la primera". Ells mateixos han passat per projectes fallits, fracassos que els han ajudat a fer després les coses millor i sortir-se'n: "Si creus en el que fas, ets constant i tens sort, pot sortir bé".
L'altra aposta per sortir victoriós al món indie, a més d'intentar diferenciar-te amb un producte amb valor afegit, és aposta per la col·laboració entre empreses com han fet Alike Studio i Pati.io. "El 90% dels estudis que es creen no duren més d'un any, per això és bo comptar amb suport", clou Terris.
Menys ingressos, però més qualitat
Fins ara, el joc ha tingut 50.000 descàrregues, però saben que tenen més de 50.000 jugadors. "Hi ha més d'un 50% de pirateria a iOS, per això sabem que l'usa sense pagar més gent de la què ha decidit comprar-lo", afirma Marc Terris. El joc està disponible per 3,99 euros per iPhone, però l'objectiu és sortir per a Android, PC i Mac.
Malgrat saber que una aplicació o joc de pagament té menys recorregut que un de gratuït, tenen molt clar que seguiran amb el model premium perquè prefereixen donar "més qualitat i cobrar menys". El que sí que ofereixen sense cap cost són millores, actualitzacions i nous nivells per mantenir l'usuari.
Professionalitzar la indústria
Una de les principals crítiques de la comunitat de gamers s'adreça als mitjans de comunicació i altres actors mediàtics. Són queixes que es van sentir al Mobile World Congress, al Hello World; que també han sortit al Gamelab i que Marc Terris no té por a verbalitzar: "Aquí la premsa no ens ha fet tant cas com a altres llocs, com als Estats Units. Tenim articles en pàgines importants i aquí després no se n'ha parlat".
Una justificació que hi troben és que ells treballen amb el mòbil, "que per alguna raó es considera menor i de menys pes que la consola o l'ordinador", reflexiona. Un dispositiu que, creuen, serà el futur: "Tothom té unsmartphone a sobre i les oportunitats són molt clares, tothom hi pot jugar. Això no treu, però, que hi hagi qui prefereixi la consola. El mercat sempre tindrà lloc per cada perfil de jugador".
Seguint amb la llista de crítiques constructives, els germans Terris creuen vital que la indústria es nodreixi de professionals. No només de desenvolupadors i de dissenyadors, sinó també de persones amb coneixements sobre gestió d'empresa i publishers, que són els qui posen diners i ajuden en la distribució i comunicació dels treballs. "Aquí és una mica escàs el tema, per no dir inexistent, has d'anar a buscar publishers a fora", evidencia Marc Terris.
Molt talent per explotar
Des d'una perspectiva un pèl més allunyada de la del desenvolupador, podem dir que Catalunya destaca pel seu potencial i talent. Als premis del Gamelab s'hi van presentar 42 videojocs catalans i els tres finalistes al millor videojoc de l'any van ser projectes del principat. "Això està molt bé com a fotografia del moment que vivim, de la quantitat i qualitat de cada joc, i els beneficia perquè són uns premis molt valorats al món especialitzat en el tema", considera la directora de l'Àrea de Cultura Digital de l'Institut Català de les Empreses Culturals, Marisol López.
Tot i que hi ha la tendència a situar en el mapa l'origen d'una productora o estudi, López vol deixar molt clar que això, en la indústria del videojoc, no importa gens: "A ningú li interessa d'on és el Candy Crush, on és la propietat intel·lectual, és una indústria on s'han trencat les fronteres d'una manera espectacular. Però mentre que als desenvolupadors els importa poc, els qui porten la part de negoci i empresa sí que valoren que sigui d'aquí o d'allà perquè es fa marca".
En aquest sentit, Catalunya està una passa per davant de la resta de l'Estat espanyol. "El que s'està fent aquí no ho està fent ningú més", puntualitza López, "no ens podem comparar amb Finlàndia, que és el país mostra a tot arreu, però sí que ho podem fer amb França o Alemanya i seguir posant tots els esforços per ser la Finlàndia del sud".
Respecte a les crítiques dels germans Terris, la responsable de l'ICEC reconeix que cal fer pedagogia perquè els mitjans "tinguin cert orgull de què fan les empreses dels videojocs", com també assenyala la importància d'augmentar i publicitar el suport des de l'Administració Pública i d'acostar la indústria a l'àmbit de l'empresa. "Es diu dels videojocs que són un dels sectors més passionals. Són gent que es tanquen fins a treure allò que és òptim, però no sempre han pensat com crear després l'empresa, com operar al mercat o comunicar-ho. Estaria bé atraure gent especialitzada per donar un impuls", assenyala a tall de conclusió.
D'entrada, ha de quedar clar que no és una gran producció, però és una feina feta a tres mans que ha aconseguit destacar per ser "diferent, per potenciar l'art i cuidar cada petit detall que et pugui fer únic i sorprengui l'usuari", explica Xavier Terris, creador, juntament amb el seu germà bessó Marc, d'Alike Studio. El tercer desenvolupador és l'Enric Jordà, al capdavant de Pati.io.
 |
| Els germans Xavier i Marc Terris i l'Enric Jordà. Cedida |
Créixer al món indie
La base del joc és, segons Terris, "una típica aventura, és un petit explorador que pateix un accident amb la seva xicota robot i les parts d'ella queden repartides pels planetes. El què has de fer és anar buscant cadascuna de les parts per ajuntar-les".
Love You to Bits no és el primer treball d'aquests desenvolupadors, però sí el que els ha permès fet el pas "al món indie". Aquest món en qüestió és el que està format per estudis petits, amb pots treballats i sense massa pressupost. "Som com una versió petita i amb pocs diners", insisteix Marc Terris, qui assenyala com a avantatge de jugar en aquesta lliga el fet de "poder arriscar més que en una empresa gran, no tenir limitació estètica, ni de disseny, i fer prevaldre l'experiència per tenir un joc més especial".
I també cal tenir molt temps lliure. Perquè si una cosa saben i reconeixen és que en l'any i mig que els germans Terris i Jordà – i alguns col·laboradors, però no a temps complet- han trigat a crear i treure al mercat el joc, han hagut d'invertir molt temps. "T'ho has de fer tu com pots en el teu temps lliure, amb els teus estalvis i de la teva família, i sabent que durant aquest any llarg no cobraràs res", explica Xavier Terris.
Tots tres sabien que era una aposta arriscada, tant crear un videojoc com l'estudi. "És un mercat molt complicat on costa molt viure d'això", afirma, "s'ha de ser conscient que molts cops no sortirà bé a la primera". Ells mateixos han passat per projectes fallits, fracassos que els han ajudat a fer després les coses millor i sortir-se'n: "Si creus en el que fas, ets constant i tens sort, pot sortir bé".
L'altra aposta per sortir victoriós al món indie, a més d'intentar diferenciar-te amb un producte amb valor afegit, és aposta per la col·laboració entre empreses com han fet Alike Studio i Pati.io. "El 90% dels estudis que es creen no duren més d'un any, per això és bo comptar amb suport", clou Terris.
Menys ingressos, però més qualitat
Fins ara, el joc ha tingut 50.000 descàrregues, però saben que tenen més de 50.000 jugadors. "Hi ha més d'un 50% de pirateria a iOS, per això sabem que l'usa sense pagar més gent de la què ha decidit comprar-lo", afirma Marc Terris. El joc està disponible per 3,99 euros per iPhone, però l'objectiu és sortir per a Android, PC i Mac.
 |
| Prioritzen la qualitat del joc per davant dels ingressos. Cedida |
Malgrat saber que una aplicació o joc de pagament té menys recorregut que un de gratuït, tenen molt clar que seguiran amb el model premium perquè prefereixen donar "més qualitat i cobrar menys". El que sí que ofereixen sense cap cost són millores, actualitzacions i nous nivells per mantenir l'usuari.
Professionalitzar la indústria
Una de les principals crítiques de la comunitat de gamers s'adreça als mitjans de comunicació i altres actors mediàtics. Són queixes que es van sentir al Mobile World Congress, al Hello World; que també han sortit al Gamelab i que Marc Terris no té por a verbalitzar: "Aquí la premsa no ens ha fet tant cas com a altres llocs, com als Estats Units. Tenim articles en pàgines importants i aquí després no se n'ha parlat".
Una justificació que hi troben és que ells treballen amb el mòbil, "que per alguna raó es considera menor i de menys pes que la consola o l'ordinador", reflexiona. Un dispositiu que, creuen, serà el futur: "Tothom té unsmartphone a sobre i les oportunitats són molt clares, tothom hi pot jugar. Això no treu, però, que hi hagi qui prefereixi la consola. El mercat sempre tindrà lloc per cada perfil de jugador".
Seguint amb la llista de crítiques constructives, els germans Terris creuen vital que la indústria es nodreixi de professionals. No només de desenvolupadors i de dissenyadors, sinó també de persones amb coneixements sobre gestió d'empresa i publishers, que són els qui posen diners i ajuden en la distribució i comunicació dels treballs. "Aquí és una mica escàs el tema, per no dir inexistent, has d'anar a buscar publishers a fora", evidencia Marc Terris.
Molt talent per explotar
Des d'una perspectiva un pèl més allunyada de la del desenvolupador, podem dir que Catalunya destaca pel seu potencial i talent. Als premis del Gamelab s'hi van presentar 42 videojocs catalans i els tres finalistes al millor videojoc de l'any van ser projectes del principat. "Això està molt bé com a fotografia del moment que vivim, de la quantitat i qualitat de cada joc, i els beneficia perquè són uns premis molt valorats al món especialitzat en el tema", considera la directora de l'Àrea de Cultura Digital de l'Institut Català de les Empreses Culturals, Marisol López.
Tot i que hi ha la tendència a situar en el mapa l'origen d'una productora o estudi, López vol deixar molt clar que això, en la indústria del videojoc, no importa gens: "A ningú li interessa d'on és el Candy Crush, on és la propietat intel·lectual, és una indústria on s'han trencat les fronteres d'una manera espectacular. Però mentre que als desenvolupadors els importa poc, els qui porten la part de negoci i empresa sí que valoren que sigui d'aquí o d'allà perquè es fa marca".
En aquest sentit, Catalunya està una passa per davant de la resta de l'Estat espanyol. "El que s'està fent aquí no ho està fent ningú més", puntualitza López, "no ens podem comparar amb Finlàndia, que és el país mostra a tot arreu, però sí que ho podem fer amb França o Alemanya i seguir posant tots els esforços per ser la Finlàndia del sud".
Respecte a les crítiques dels germans Terris, la responsable de l'ICEC reconeix que cal fer pedagogia perquè els mitjans "tinguin cert orgull de què fan les empreses dels videojocs", com també assenyala la importància d'augmentar i publicitar el suport des de l'Administració Pública i d'acostar la indústria a l'àmbit de l'empresa. "Es diu dels videojocs que són un dels sectors més passionals. Són gent que es tanquen fins a treure allò que és òptim, però no sempre han pensat com crear després l'empresa, com operar al mercat o comunicar-ho. Estaria bé atraure gent especialitzada per donar un impuls", assenyala a tall de conclusió.