28
d'Agost
de
2014
Act.
09
de Març
de
2015
"La indústria del videojoc ha crescut molt, és molt més gran que la de Hollywood", assegura César Córcoles, professor de Multimèdia als estudis d'Informàtica de la UOC, en el marc d'un dels Picnic4Working que organitza l'Associació de Tècnics d'Informàtica (ATI). I un dels elements que l'ha fet créixer són els jocs socials, que poden ser uns grans generadors de negoci. El Gamelab que se celebra a Barcelona n'és una mostra.
El reclam de la competició entre amics o diverses persones, així com una base multiplataforma i de fàcil jugabilitat, ha fet dels Social Games una de les tendències del moment. Angry Birds, Candy Crush, Flappy Bird o Cash of Clans són algun exemples de títols que han demostrat el potencial del sector.
Formació i aprenentatge constant
Córcoles destaca que aquesta indústria requereix "perfils multidisciplinars, han de saber fer de tot: programació, disseny gràfic, animació, vídeo o so". El professor de la UOC remarca que les soft skills com escriure o comunicar també són importants; però si hi ha alguna cosa que necessiten els que s'hi vulguin dedicar és "capacitat d'aprenentatge".
"El sector varia molt ràpid. Els videojocs són multiplataforma i canvien constantment. Primer era Java, després Objective C, després de nou Java i ara Swift. Vés a saber què serà demà", detalla Córcoles. Reconeix que aquests canvis tan ràpids "costen molt a la universitat, que és un animal lent; però això no nega la necessitat d'una formació de qualitat si vols fomentar aquesta indústria".
El mercat dels casual gamers
"Zynga i Facebook van ser els grans beneficiaris de l'explosió dels jocs socials. Van fer un joc destinat als que no juguen habitualment, els casual gamers", explica Julián Pérez, Game Designer de King. FarmVille o CityVille van ser alguns dels primers grans fenòmens de jocs socials entre gent que fins aleshores la indústria del videojoc no contemplava com a potencials jugadors. Atreure aquesta gent és un gran repte ja que "és una quota de mercat enorme", diu Pérez.
Els smartphones actuals permeten atacar aquest target oferint "un potencial de jugadors enorme". Segons el responsable de King, "cap plataforma ha tingut mai la potència que tenen ara els smartphones".
Julián Pérez detalla que "totes les grans companyies volen fer jocs multiplayers, perquè és més divertit que jugar contra la màquina i permet allargar el joc". El model de negoci acostuma a ser freemium, gratis d'instal·lar; i es fan diners amb els micropagaments dels jugadors que no volen esperar.
"L'estadística diu que pagaran entre un 1 i un 2% dels jugadors diaris. Per tant, quants més jugadors tinguis, més diners faràs", argumenta Pérez. Per això és bàsica la viralització, portar nous jugadors.
Fomentar la interacció
Per dissenyar un joc social "has de crear una necessitat d'interacció entre els jugadors", diu Pérez. Ja sigui per comerciar o competir, però "s'ha de mostrar clarament el benefici d'interactuar amb altres jugadors".
Això sí, la interacció "no hauria de ser obligatòria perquè limitaria el número de jugadors". El dirigent de King assenyala que "pots introduir pagaments o temps d'espera per superar algunes fases"; i alhora adverteix que "és difícil balancejar la necessitat d'aconseguir molts jugadors i la que no abandonin el joc ràpidament".
Per Julián Pérez, "la interacció social depèn del core (gameplay) del joc". En aquest sentit, "Facebook proporciona un gran potencial de jugadors i viralitat, pots veure com avancen els amics, com progressen i els rànquings on comparar-t'hi"
Dos tipus de jocs socials
Normalment hi ha dos tipus de joc socials: els cooperatius i els VS Mode. En els primers els jugadors s'han d'ajudar enviant regals útils com vides o moviments. El seu paradigma és el Candy Crush. "L'òptim és crear una win-win relation. Si quan envies un regal, ells te n'envien un altre, ets més procliu a fer-ho", explica Pérez d'un tipus de joc més dirigit als casual gamers i a dones d'entre 25 i 55 anys.
Els jocs VS Mode van destinats a un perfil de jugador més hardcore i no tant casual, com el Cash of Clans. "No has de castigar gaire el jugador perdedor, si no abandonarà el joc. Hi ha d'haver la possibilitat de revenja", alerta Pérez.
Les noves oportunitats
Manel Simon és CEO i fundador de Manduka Games, una start-up nascuda l'inici del 2014 que fa videojocs per a plataformes mòbils. "Treballem amb Cocos2DX, codi obert que creix de forma exponencial. I hem creat una tecnologia pròpia, una capa per sobre, que redueix el cost de desenvolupament quasi a la meitat", explica.
Al seu parer, optimitzar el temps de desenvolupament d'un joc és clau per rendibilitzar-lo, ja que el seu cicle de vida acostuma a ser força curt. L'altre factor que prioritza Manduka Games és la innovació. "Volem innovar en el social gaming", proclama Simon.
"Vam ser presents al Mobile World Congress, on va ser l'any dels wearables", explica Manel Simon. Per a Manduka Games això era "l'oportunitat perfecta". I han apostat per desenvolupar jocs i aplicacions per a aquests nous dispositius, com el Galaxy Wars per a Google Glass.
"Nokia i Sony també ens han deixat els seus nous dispositius. Els fabricants es moren per rebre idees i que els omplin d'aplicacions, i això ho hem aprofitat", diu Manel Simon. Per Google Glass també han fet el Dragon Ball Scouter, imitant les prestacions de les mítiques ulleres d'anàlisi de força de la ficció japonesa.
Finalment, Simon destaca que "ens hem centrat en l'evolució de la tercera pantalla". Les consoles han anat evolucionant al llarg dels anys i els mòbils seran els següents a exercir aquestes funcions. "Els wearables permetran tenir un comandament per dirigir el joc a la pantalla de l'smartphone", conclou Simon.
El reclam de la competició entre amics o diverses persones, així com una base multiplataforma i de fàcil jugabilitat, ha fet dels Social Games una de les tendències del moment. Angry Birds, Candy Crush, Flappy Bird o Cash of Clans són algun exemples de títols que han demostrat el potencial del sector.
Formació i aprenentatge constant
Córcoles destaca que aquesta indústria requereix "perfils multidisciplinars, han de saber fer de tot: programació, disseny gràfic, animació, vídeo o so". El professor de la UOC remarca que les soft skills com escriure o comunicar també són importants; però si hi ha alguna cosa que necessiten els que s'hi vulguin dedicar és "capacitat d'aprenentatge".
"El sector varia molt ràpid. Els videojocs són multiplataforma i canvien constantment. Primer era Java, després Objective C, després de nou Java i ara Swift. Vés a saber què serà demà", detalla Córcoles. Reconeix que aquests canvis tan ràpids "costen molt a la universitat, que és un animal lent; però això no nega la necessitat d'una formació de qualitat si vols fomentar aquesta indústria".
El mercat dels casual gamers
"Zynga i Facebook van ser els grans beneficiaris de l'explosió dels jocs socials. Van fer un joc destinat als que no juguen habitualment, els casual gamers", explica Julián Pérez, Game Designer de King. FarmVille o CityVille van ser alguns dels primers grans fenòmens de jocs socials entre gent que fins aleshores la indústria del videojoc no contemplava com a potencials jugadors. Atreure aquesta gent és un gran repte ja que "és una quota de mercat enorme", diu Pérez.
Els smartphones actuals permeten atacar aquest target oferint "un potencial de jugadors enorme". Segons el responsable de King, "cap plataforma ha tingut mai la potència que tenen ara els smartphones".
Julián Pérez detalla que "totes les grans companyies volen fer jocs multiplayers, perquè és més divertit que jugar contra la màquina i permet allargar el joc". El model de negoci acostuma a ser freemium, gratis d'instal·lar; i es fan diners amb els micropagaments dels jugadors que no volen esperar.
"L'estadística diu que pagaran entre un 1 i un 2% dels jugadors diaris. Per tant, quants més jugadors tinguis, més diners faràs", argumenta Pérez. Per això és bàsica la viralització, portar nous jugadors.
Fomentar la interacció
Per dissenyar un joc social "has de crear una necessitat d'interacció entre els jugadors", diu Pérez. Ja sigui per comerciar o competir, però "s'ha de mostrar clarament el benefici d'interactuar amb altres jugadors".
Això sí, la interacció "no hauria de ser obligatòria perquè limitaria el número de jugadors". El dirigent de King assenyala que "pots introduir pagaments o temps d'espera per superar algunes fases"; i alhora adverteix que "és difícil balancejar la necessitat d'aconseguir molts jugadors i la que no abandonin el joc ràpidament".
Per Julián Pérez, "la interacció social depèn del core (gameplay) del joc". En aquest sentit, "Facebook proporciona un gran potencial de jugadors i viralitat, pots veure com avancen els amics, com progressen i els rànquings on comparar-t'hi"
Dos tipus de jocs socials
Normalment hi ha dos tipus de joc socials: els cooperatius i els VS Mode. En els primers els jugadors s'han d'ajudar enviant regals útils com vides o moviments. El seu paradigma és el Candy Crush. "L'òptim és crear una win-win relation. Si quan envies un regal, ells te n'envien un altre, ets més procliu a fer-ho", explica Pérez d'un tipus de joc més dirigit als casual gamers i a dones d'entre 25 i 55 anys.
Els jocs VS Mode van destinats a un perfil de jugador més hardcore i no tant casual, com el Cash of Clans. "No has de castigar gaire el jugador perdedor, si no abandonarà el joc. Hi ha d'haver la possibilitat de revenja", alerta Pérez.
Les noves oportunitats
Manel Simon és CEO i fundador de Manduka Games, una start-up nascuda l'inici del 2014 que fa videojocs per a plataformes mòbils. "Treballem amb Cocos2DX, codi obert que creix de forma exponencial. I hem creat una tecnologia pròpia, una capa per sobre, que redueix el cost de desenvolupament quasi a la meitat", explica.
Al seu parer, optimitzar el temps de desenvolupament d'un joc és clau per rendibilitzar-lo, ja que el seu cicle de vida acostuma a ser força curt. L'altre factor que prioritza Manduka Games és la innovació. "Volem innovar en el social gaming", proclama Simon.
"Vam ser presents al Mobile World Congress, on va ser l'any dels wearables", explica Manel Simon. Per a Manduka Games això era "l'oportunitat perfecta". I han apostat per desenvolupar jocs i aplicacions per a aquests nous dispositius, com el Galaxy Wars per a Google Glass.
"Nokia i Sony també ens han deixat els seus nous dispositius. Els fabricants es moren per rebre idees i que els omplin d'aplicacions, i això ho hem aprofitat", diu Manel Simon. Per Google Glass també han fet el Dragon Ball Scouter, imitant les prestacions de les mítiques ulleres d'anàlisi de força de la ficció japonesa.
Finalment, Simon destaca que "ens hem centrat en l'evolució de la tercera pantalla". Les consoles han anat evolucionant al llarg dels anys i els mòbils seran els següents a exercir aquestes funcions. "Els wearables permetran tenir un comandament per dirigir el joc a la pantalla de l'smartphone", conclou Simon.