El Vallès vol fabricar en 3D

El Vallès Occidental vol avançar en el món de la fabricació digital i convertir-se en un dels referents del país d'aquesta revolució. Actualment compta amb catorze espais que es dediquen a la fabricació digital i se n'estan construint tres més. Aquests espais representen una oportunitat per apropar la cultura digital i les tecnologies avançades a la ciutadania i a les empreses en general. Una nova manera de fabricar que va des del 3D fins a talladores de làser i que pot suposar una important revolució no només en la indústria, sinó en la forma de consum de la societat.

L’Economia del Coneixement va aportar el primer trimestre de 2019 al Vallès Occidental un total de 148.731 llocs de treball, que representa el 38% del total de la comarca. Tot i que aquest sector va molt més enllà de la fabricació digital, posa de manifest la importància de l'economia del coneixement i la innovació en una regió tradicionalment industrial i que ara s'està actualitzant al segle XXI. Com a exemple, HP té situat a Sant Cugat del Vallès el centre mundial d'impressió en 3D, un dels centres més importants del món del sector i que lidera el 3D.

Una gran revolució

"La fabricació digital està canviant la societat i l'economia d'una manera molt profunda. Diuen que el seu impacte serà més important que el d'internet". Així de contundent s'expressa Mat Laverne, director d'un FabLab ubicat a Sant Cugat del Vallès. I és que, a grans trets, la fabricació digital podria ser una de les solucions a la crisi climàtica, ja que un dels seus pilars és la producció a escala local i aprofitant les matèries de l'entorn.

Què és la fabricació digital?

Per entendre per què s'espera que la fabricació digital sigui una autèntica revolució, cal comprendre primer què és i com funciona. "Són màquines de fabricació que enlloc de ser controlades per una persona, ho són per un ordinador. Es dissenya el projecte amb ordinador i el disseny s'envia a la màquina i ho interpreta", resumeix Mat Laverne. Això fa la fabricació molt més fàcil que de la manera tradicional i a l'abast de més persones. Un nou model que pot tenir lloc en qualsevol indústria i que ja ha fet forat en sectors com l'aeronàutic, l'automoció o la salut. Impressores 3D, talladores làser o fresadores digitals són algunes de les eines implicades.

I és que amb les màquines de fabricació digital es poden fabricar pràcticament qualsevol cosa. "El límit principal és la imaginació de cadascú", comenta Mat Laverne. I més si es té en compte que l'evolució de les tecnologies implicades, com el 3D o el làser, és cada vegada més accelerada. Mobles, làmpades, ulleres, peces de qualsevol màquina, drons i fins i tot cases. Pràcticament tot el que ens envolta es podria fabricar a prop de casa i digitalment.

Laverne: "Si em fabrico el moble a metro zero, l'impacte és gairebé zero"

Un canvi radical que proposa la fabricació digital és tornar a produir els objectes a escala local. Un exemple seria quan necessites un moble, exposa el director del FabLab: "És probable que compris el moble a l'Ikea. És possible que la fusta vingui de Sibèria i que després sigui transportada fins a Xina, on es fabrica. El moble hauria vingut en vaixell fins a Barcelona i després en camió fins a l'Ikea de Sabadell, on jo l'hauria anat a buscar en cotxe des de Sant Cugat". Tot un recorregut que amb la fabricació digital es pot evitar: "És un impacte molt important pel medi ambient. En canvi, si em fabrico el moble a metro zero, l'impacte és gairebé zero".

Una altra característica de la fabricació digital és que obre la porta a les personalitzacions de productes. I és que fugint de cadenes de muntatge costoses i grans, amb la fabricació digital té més sentit produir objectes encara que el mercat sigui molt petit. "Objectes, per exemple, per persones amb malalties que afecten molt poca gent. D'altra manera no es faria perquè no surten els números amb la fabricació tradicional. Ara té sentit fer sèries de 1.000, 100, 10 o fins i tot una peça única", exposa Laverne.

I també és un impuls per la innovació i l'emprenedoria. I és que amb aquest nou model de fabricació disminueix de manera molt important la velocitat de desenvolupament d'un producte i escurça el temps des del prototip fins a la fabricació.

Un dron fabricat en una impressora en 3D a Sant Cugat | Bernat Millet

Compartir és viure

La fabricació digital també obre la porta a un model econòmic basat en compartir coneixement. "Es basa en una ideologia de compartir, es treballa molt amb codi obert i disseny obert. Canvia la visió de l'economia", sentencia el director del FabLab. I és que si vols fabricar un determinat moble, pots buscar dissenys per internet, descarregar-te'ls i enviar-los a fabricar a la màquina en 3D o talladora làser a la qual tinguis accés. Una economia més oberta.

"Qualsevol cosa que jo puc fabricar al FabLab de Sant Cugat es pot fabricar de la mateixa forma a qualsevol espai del món, només enviant un arxiu", resumeix Mat Laverne.

Els laboratoris oberts a la ciutadania

Però un dels grans reptes és fer arribar tot aquest coneixement a la ciutadania i oferir espais de fabricació digital. Aquesta és una de les missions dels FabLab, una xarxa del voltant de 2.000 laboratoris arreu del món. "Volem apropar els FabLab i empoderar qualsevol persona amb les eines de fabricació digital i que vegin que poden fabricar gairebé qualsevol cosa. Per nosaltres és molt important posar en les mans dels usuaris aquestes eines. És molt important que cada persona pugui ser autònoma en el seu ús", destaca Mat Laverne.

Algunes de les màquines del laboratori de fabricació digital de Sant Cugat | Bernat Millet

I és que és difícil pensar que cada casa disposi d'una impressora en 3D o una talladora làser. Així, la idea seria oferir a la ciutadania espais de fabricació digital dels quals en puguin fer ús i on també s'ensenyi com funcionen. Aquesta és una de les missions dels FabLabs.

Una revolució amb conseqüències pels llocs de feina

Un dels grans debats al voltant de la digitalització i l'explosió dels robots en la indústria és la destrucció de llocs de treball i desaparició de determinades feines manuals. "És un problema real la destrucció de llocs de feina, però soc optimista en el sentit que les revolucions industrials sempre han permès millorar a la societat". I és que en cada revolució industrial s'han perdut llocs de feina i se n'han creat de nous: "El treball tal com el coneixem s'ha de tornar a reinventar. No se si quan algú va inventar la rentadora, es va plantejar que era un problema perquè es perdia la feina de la gent que netejava roba".

Laverne: "S'ha de tornar a pensar quina contribució fa cada persona a la societat"

"El progrés i la industrialització sempre és per treure feina d'algú i s'ha de tornar a pensar quina contribució fa cada persona a la societat", destaca el director del FabLab de Sant Cugat. La pregunta és quines habilitats es requeriran per estar preparat per aquest canvi. Un element fonamental és la capacitat d'adaptació a noves feines i també "estar a gust amb la tecnologia. "No cal ser informàtic, però si sentir-se còmode amb la cohabitació entre màquines i persones i tenir coneixements bàsics de tecnologia".

"Tots els llocs de treball que pot eliminar la robotització, es poden compensar fabricant les coses aquí", sentencia.

Estan preparats els nostres nens?

I davant d'aquesta nova realitat, el model educatiu està enfocat a preparar els infants? De fet, un dels objectius dels FabLab és educar els nens i nenes en totes aquestes noves àrees. 

I és que per Mat Laverne, l'educació no està tenint l'agilitat de canviar prou ràpid: "Una de les meves motivacions per muntar el FabLab era perquè sóc pare i he vist les mancances educatives dins de moltes escoles". Així considera que el model és el mateix que es va inventar fa un segle, pensant en llocs de feina que ja han desaparegut i dels quals en queden molt pocs perquè "els robots ho faran molt millor i molt més ràpid".

El FabLab de Sant Cugat ofereix formació per a nens i nenes | Bernat Millet

"El primer, que ja anem tard i s'hauria hagut de fer fa 30 anys, és alfabetitzar a nivell digital", exposa Laverne, que afegeix: "No cal que cada alumne sigui format per ser informàtic, però poder comunicar-se amb màquines és cultura general". Així conceptes com el disseny digital, la programació, el control de robots o el desenvolupament de webs són aptituds imprescindibles que s'haurien d'estar ensenyant a les escoles".

"És cultura general i hauria de ser accessible a tothom", resumeix.

Les ciutats digitals i sostenibles

I un dels somnis de molts dels impulsors de la fabricació digital és assolir les citylabs. La idea seria que cap material físic entri o surti de les ciutats, tal com explica el director del FabLab de Sant Cugat: "No entren o surten àtoms, sinó bits. Jo rebo un arxiu per poder fabricar una peça i la peça la faig amb material local. Els meus residus els torno a utilitzar o reciclar. No arriba un vaixell de Xina amb material i un altre cap a Àfrica amb les deixalles que no volem".

Laverne: "El concepte és tornar a una economia més sostenible i local"

Així un dels reptes actuals arreu és com aprofitar el material local per a la fabricació d'objectes. Sense dependre de la matèria primera d'altres punts del món ni del transport transoceànic d'aquestes.

"El concepte és tornar a una economia més sostenible i local". Aquesta frase resumeix la filosofia de la fabricació digital a l'abast de la ciutadania.