Canvis en la compra d’alimentació per efecte de la inflació
Com està canviant el consumidor els seus patrons de consum alimentari a causa de l'increment de costos?
És evident que tota la cadena alimentària es troba afectada per una tempesta perfecta d’increments de costos: matèries primeres (especialment cereals, pinsos, sucre, etc.), energia, transport, fertilitzants, envasos, etc. que provoca una inflació alimentària molt més alta del que estem acostumats els darrers 20 anys, tot i l’enorme competència que existeix en el sector que assegura la més eficient i possible formació de preu. Així, el preu dels aliments va pujar el mes d’octubre en un 15,4% (IPC interanual).
Davant d’aquesta situació, el present article té la voluntat de donar resposta a dues qüestions principals: com reacciona i està canviant el consumidor els seus patrons de consum alimentari per efecte de la inflació? i per què es produeix aquesta inflació en la cadena alimentària?
Amb relació als patrons de consum, és evident i conegut que comprem i gastem en funció primer, del nostre poder adquisitiu i de la renda disponible familiar, i segon, de les expectatives i confiança en el futur del context econòmic. En un context actual en què moltes llars veuen com s’incrementa el cost de la hipoteca i/o lloguer, el cost del subministrament energètic, etc., és evident que la renta disponible per gastar en compres ha disminuït per a gran part de la població. Per altra banda, l’Índex de Confiança del Consumidor (ICC) que publica el CIS mostra com a l’octubre de 2022, l’índex de confiança cau un 43,8% respecte a l’octubre de l’any passat. Analitzant les components de l'ICC, la valoració de la situació actual cau un 45,6% a l’octubre en termes interanuals, i la valoració d’expectatives cau en un 42,4%.
En la crisi financiera de 2008-2012, a la despesa mitjana de les llars, la compra de sabates es va reduir en un 22%
La primera conseqüència d’aquest fet és que la gent racionalitza i analitza amb més deteniment la despesa en compres no quotidianes, i de vegades en posposa la seva compra. Un exemple singular, però il·lustratiu, es va poder observar en la crisi financera de 2008-2012, on la despesa mitja per llar –a preus constants- en la compra de sabates va reduir-se en un 22%, mentre que la reparació de calçat va créixer en un 14%, segons dades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars que publica l’INE (Institut Nacional d’Estadística).
5 canvis de comportament de compra alimentària
La despesa alimentària, no obstant, no pot seguir el mateix patró, ja que com a sector essencial de la nostra economia, tothom necessita menjar. Per tant, convé preguntar-se: com influeix l’actual augment del cost dels aliments en els patrons de compra alimentària?
Fonamentalment, es poden classificar els canvis d’actitud de compra alimentària en els següents 5 comportaments: reducció del consum, major planificació de la compra, substitució de marca dins un mateix producte, transició de productes dins una mateixa categoria de productes, i reducció de la compra de categories més cares en favor d’altres més econòmiques. En un mateix consumidor poden confluir diversos d’aquests canvis de comportament de compra alimentària, com ja es va observar en anteriors crisis com la del 2008-2012. N’analitzem cadascun d’ells:
1.- Reducció del consum de les llars mesurat en kg/litres. Segons el panel de consum en les llars que publica el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, en el que portem d’any (setembre és la darrera dada disponible), el consum ha caigut aproximadament en un 9% en comparació al mateix període de 2021. Així mateix, dades d’un recent estudi d’AECOC mostren com el nombre de productes que s’adquireixen en cada compra ha caigut: de 94 productes comprats al mes l’any anterior, actualment se’n compren 69, és a dir 25 menys al mes.
2.- Una major planificació i racionalització de la compra, que es tradueix en dues actituds contraposades: les famílies que acudeixen amb molta més freqüència a comprar (però compren molt menys i exclusivament el que necessiten pels propers dies), i les famílies que acudeixen menys sovint a comprar (perquè redueixen les compres impulsives i planifiquen amb més rigor les necessitats mensuals).
3.- Substitució de marca dins un mateix producte. Un exemple d’aquest comportament es pot observar en el pes de les marques de fabricant, que ha decrescut aproximadament un 3% en favor de les marques de distribuïdor.
4.- Transició de productes dins una mateixa categoria de productes (substitució intracategoria de consum), on dins una mateixa categoria de productes es redueix el consum d’aquells més cars en substitució dels més econòmics. Un exemple d’aquesta transició el trobem en la categoria de carn, on el consum per càpita de la carn de boví ha caigut al setembre en termes interanuals, mentre que la carn de pollastre i altres aus creix lleugerament.
5.- Reducció de la compra de categories més cares en favor d’altres més econòmiques (substitució intercategoria de consum). Així, per exemple, es redueix el consum net (és a dir, perden pes en el conjunt de la cistella de la compra) la carn fresca, peix fresc, i/o fruita i verdura fresca, mentre que pugen el seu pes en la cistella de la compra els anomenats “bàsics”: arròs, pasta, llegums, conserves, etc. De fet, alguns estudis apunten que per cada increment de +10 p.p. (punts percentuals) en els preus d’una categoria, se’n redueix el consum en proporció aproximadament similar.
Així doncs, els tres primers efectes tenen per objectiu una reducció de la despesa alimentària (menys consum, més planificació, marques més econòmiques) sense afectar necessàriament ni significativament al patró d’aliments consumits, mentre que els últims dos tenen per objectiu una redefinició de la cistella de la compra per a reduir-ne el cost a través de modificar els hàbits i productes consumits.
Per què es produeix aquesta inflació en la cadena alimentària?
En primer lloc el consumidor ha de saber que la cadena alimentària, i particularment la distribució alimentària, és un sector que es caracteritza per una enorme competència, que garanteix la més eficient formació de preu, ja que tothom té diversos supermercats i botigues especialitzades al costat de casa seva i, per tant, aquesta gran llibertat d’elecció del consumidor porta inherent que aquell establiment que no ofereix un preu competitiu, automàticament perd clients. Aquesta elevada competència es manifesta tant en els diferents canals de compra a disposició de la ciutadania (supermercats, mercats municipals, botigues especialitzades, botigues de barri, etc.), com en l'elevat nombre d’empreses que operen en cadascun dels canals.
A Catalunya tenim un dels sistemes de distribució alimentària més competitius d’Europa
De fet, a Catalunya tenim un dels sistemes de distribució alimentària més competitius d’Europa, que assegura no només una eficient formació de preu, sinó també una elevada capacitat de resiliència (com s’ha pogut observar durant la passada pandèmia, o en l’aturada patronal del transport al març, etc. en el que, tot i les enormes dificultats, el subministrament alimentari es va garantir en tot moment), així com una innovació constant per a ser eficient en tots els processos.
Gràcies a aquesta enorme competència, els preus alimentaris (IPC alimentari a Catalunya), s’ha mantingut extremadament estable els darrers 10 anys, al voltant del +1%/+2%, inclús en alguns períodes en negatiu, i tan sols un pic del 4,5% al juliol del 2013 derivat de l’augment de l'IVA dels aliments decretat pel ministre d’Hisenda en aquell moment, el Sr. Montoro.
Actualment, però, el sector es troba en una tempesta perfecta mai viscuda anteriorment, amb increments en la majoria de matèries primeres molt significatius avui dia: pinsos i blat amb creixements superiors al 80%; cartró, paper i plàstic per a envasos amb creixements superiors al 20%; en gasoil més del 85%; en els costos elèctrics més del 200%; en fertilitzants per sobre el 150%, i un llarg etcètera. I, òbviament, aquesta tempesta perfecta d’increment de costos es trasllada a tota la cadena alimentària.
Els preus percebuts pel sector primari han augmentat un 39,3% respecte a fa un any
De fet, a Espanya tenim molt bones dades de l’evolució dels preus en cada baula de la cadena alimentària, que mostren com els increments derivats per l’augment dels costos de les matèries primeres es van traslladant -i atenuant- al llarg de la cadena:
- En relació amb el sector primari, les dades del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació -que fa un seguiment setmanal del preu percebut pel productor de més de 126 productes-, mostren que els preus percebuts pel sector primari han augmentat un 39,3% el mes d’octubre d’enguany respecte a fa un any. És obvi que hi ha diferències entre productes, i per exemple els preus percebuts pel sector primari en ous, oli verge, llet i ceba mostren creixements molt superiors a aquesta mitjana.
- Pel que fa a la indústria alimentària, les dades que ofereix l’Institut Nacional d’Estadística a través de l'Índex de Preus Industrials (IPRI) del mes d’octubre mostra un increment dels preus percebuts pel teixit industrial del 21,2%.
- Els preus percebuts per la distribució (és a dir, el que paga el consumidor), mostren un increment interanual del 15,4% segons l’IPC alimentari a l’octubre.
Les oscil·lacions “shocks” en els costos de les matèries primeres en els mercats en origen triguen un temps a traslladar-se al preu final del producte
En segon lloc, el consumidor cal que conegui que les oscil·lacions “shocks” en els costos de les matèries primeres en els mercats en origen triguen un temps a traslladar-se al preu final del producte.La forma fàcil per entendre-ho és que, per exemple, la carn que comprem avui, s’ha produït amb els costos del pinso i energia de fa mesos.
Des d’una perspectiva acadèmica, un recent article publicat el 3 d’octubre de 2022 per CaixaBank Research i escrit per Pedro Álvarez Ondina i Judit Montoriol Garriga, analitza a través d’un model economètric de vectors autoregressius, com impacta un “shock” sobre la tassa de variació de les matèries primeres alimentàries en origen (cereals, oleics, fertilitzants, etc.) a la UE, en els preus finals pagats pel consumidor. El seu estudi conclou que per cada increment de 10 p.p. (punts percentuals) en els costos de les matèries primeres alimentàries agrícoles, es tradueix en una repercussió en +2,3 p.p. sobre l’IPC alimentari, al cap de 12 mesos, i afegeixen que precisament ha estat aquest “shock” en les matèries primeres agrícoles el que explica una gran part de l’augment del preu de la cistella de la compra.
El sector sempre intenta traslladar els increments de cost en la menor proporció possible al consumidor i el més tard possible
De fet, es pot observar com històricament, el sector sempre intenta traslladar els increments de cost en la menor proporció possible al consumidor i el més tard possible. Així, per exemple, el darrer semestre de 2021, quan els costos de les matèries primeres ja creixien de forma important, el cost de l’electricitat, gas i altres combustibles estaven disparats (+55% el desembre de 2021), els preus alimentaris al consumidor no obstant mantenien un increment moderat (IPC del +5% el desembre de 2021), i no va ser fins al març de 2022 que van començar a mostrar increments significatius.
L’evolució dels preus alimentaris en els propers mesos dependrà de l’evolució dels costos de la majoria de les matèries primeres, de la seva estabilització i moderació, en un context internacional certament complex i que no depèn dels actors de la cadena alimentària catalana (guerra d’Ucraïna i la seva afectació fonamentalment en l'oferta i preus dels cereals, pinsos i oli de gira-sol, shock en la oferta energètica, cost del gas i la seva afectació en la formació del preu elèctric, limitació a l’exportació de sucre per part de l'Índia, etc.).
Davant d’aquesta complexa situació només podem transmetre als consumidor que, per sort, l’enorme competència en la cadena alimentària assegura el preu més eficient i competitiu possible en tot moment, i garanteix l’esforç de totes les empreses en repercutir el menys possible l’increment de costos que pateixen, perquè el consumidor sempre és la seva prioritat.