02
de Juny
de
2015
La Sociedad General de Autores y Editores o SGAE és una entitat que no disposa de molt bona reputació en l'actualitat, principalment, per dos motius. Per una banda, alguns escàndols de corrupció en què s'ha vist immersa aquesta entitat i que encara porten cua. Per altra banda, perquè els propietaris d'un negoci, moltes vegades, no saben per què han de pagar uns imports a aquesta entitat i els sobta que agents comercials d'aquesta organització, es presentin a la porta del seu negoci per cobrar els cànons associats a aquesta societat. El cas és que la SGAE afecta a un negoci, així doncs, intentarem resumir a continuació les principals idees a tenir en compte en relació amb aquesta segona qüestió.
1. La SGAE és una Associació, autoritzada pel Ministeri de Cultura de l'Estat espanyol, que defensa i gestiona els drets d'autor dels seus socis.
2. Els drets d'autor comprenen els drets morals dels autors i els drets d'explotació. Aquests últims són els drets que permeten que els creadors d'una obra puguin treure'n rendiment econòmic de la mateixa. Així, cal tenir en compte que en el procés de creació, per exemple, d'una cançó, hi poden intervenir diferents persones com: el compositor de la música, el lletrista, el cantant, el productor o la discogràfica... Tots aquests treballen per guanyar-se la vida amb la feina que desenvolupen però no poden anar supervisant qui treu rendiment econòmic de les seves obres. Per això, neixen aquest tipus d'entitats, que vetllen pels drets dels autors i actuen en la seva representació, cobrant els drets d'explotació, entre d'altres, dels mateixos.
Igual que la SGAE, existeixen altres associacions o entitats que representen els drets d'altres autors, com per exemple, PROMUSICAE, que defensa els drets dels productors de música a Espanya; DAMA, que defensa els drets d'autor dels mitjans audiovisuals o AIE, que defensa els drets d'artistes intèrprets o executants; entre d'altres.
3. La SGAE actua a partir d'unes tarifes que aprova cada any el mateix Ministeri de Cultura, a partir de les negociacions entre l'entitat de gestió i les associacions d'usuaris. Amb els diners recaptats, es paguen els drets d'autor dels adherits, les despeses pròpies de l'entitat i es promouen activitats de caràcter cultural i promocional dels autors que en són socis, entre d'altres accions.
4. Un negoci haurà de pagar aquest tipus de cànons o tarifes sempre i quan disposi d'un negoci obert al públic, efectuï un acte de comunicació pública d'obres d'autors mitjançant equips d'àudio o televisió; les obres de les quals es faci difusió estiguin sota el paraigua de la SGAE. És a dir, sigui de socis adherits i en certa manera, el negoci s'estigui beneficiant d'aquesta comunicació pública. També s'apliquen aquestes tarifes quan es vulgui publicar un CD de música, quan es realitzi un concert, o s'organitzi un espectacle públic; entre d'altres.
5. Com s'efectua aquest pagament? Aquest pagament es pot fer de manera voluntària, contactant directament amb la mateixa SGAE - si es fa així, apliquen descomptes, en principi - o bé esperant que un dels seus comercials passi pel negoci en qüestió.
6. Què cal tenir en compte a l'hora de saber si el cànon que volen aplicar és el correcte? Normalment, les tarifes que apliquen tenen en compte una sèrie de paràmetres, com la superfície del local i el tipus de negoci o activitat. Si bé, sempre es poden consultar les tarifes a la seva pròpia pàgina web i mirar d'acabar de parlar amb ells per tal d'acordar el preu adequat per al negoci en qüestió.
Hi ha opcions per evitar pagar aquest tipus de cànons, com ara emprar música lliure de drets; però, abans de fer-ho, cal anar amb compte, assegurant-nos molt bé que les llicències que tinguem permeten fer aquest ús lliure del material que emprem; i d'altra banda, en funció del tipus de negoci que tinguem, pot ser difícil no emprar música subjecta a drets d'autor, com en el cas de bars musicals o discoteques on s'acostumi a escoltar música actual i comercial. En cas de dubte, sempre és millor consultar amb un professional expert en la matèria, per tal que ens pugui orientar sobre la situació en què ens trobem i què podem fer al respecte.
1. La SGAE és una Associació, autoritzada pel Ministeri de Cultura de l'Estat espanyol, que defensa i gestiona els drets d'autor dels seus socis.
2. Els drets d'autor comprenen els drets morals dels autors i els drets d'explotació. Aquests últims són els drets que permeten que els creadors d'una obra puguin treure'n rendiment econòmic de la mateixa. Així, cal tenir en compte que en el procés de creació, per exemple, d'una cançó, hi poden intervenir diferents persones com: el compositor de la música, el lletrista, el cantant, el productor o la discogràfica... Tots aquests treballen per guanyar-se la vida amb la feina que desenvolupen però no poden anar supervisant qui treu rendiment econòmic de les seves obres. Per això, neixen aquest tipus d'entitats, que vetllen pels drets dels autors i actuen en la seva representació, cobrant els drets d'explotació, entre d'altres, dels mateixos.
Igual que la SGAE, existeixen altres associacions o entitats que representen els drets d'altres autors, com per exemple, PROMUSICAE, que defensa els drets dels productors de música a Espanya; DAMA, que defensa els drets d'autor dels mitjans audiovisuals o AIE, que defensa els drets d'artistes intèrprets o executants; entre d'altres.
3. La SGAE actua a partir d'unes tarifes que aprova cada any el mateix Ministeri de Cultura, a partir de les negociacions entre l'entitat de gestió i les associacions d'usuaris. Amb els diners recaptats, es paguen els drets d'autor dels adherits, les despeses pròpies de l'entitat i es promouen activitats de caràcter cultural i promocional dels autors que en són socis, entre d'altres accions.
4. Un negoci haurà de pagar aquest tipus de cànons o tarifes sempre i quan disposi d'un negoci obert al públic, efectuï un acte de comunicació pública d'obres d'autors mitjançant equips d'àudio o televisió; les obres de les quals es faci difusió estiguin sota el paraigua de la SGAE. És a dir, sigui de socis adherits i en certa manera, el negoci s'estigui beneficiant d'aquesta comunicació pública. També s'apliquen aquestes tarifes quan es vulgui publicar un CD de música, quan es realitzi un concert, o s'organitzi un espectacle públic; entre d'altres.
5. Com s'efectua aquest pagament? Aquest pagament es pot fer de manera voluntària, contactant directament amb la mateixa SGAE - si es fa així, apliquen descomptes, en principi - o bé esperant que un dels seus comercials passi pel negoci en qüestió.
6. Què cal tenir en compte a l'hora de saber si el cànon que volen aplicar és el correcte? Normalment, les tarifes que apliquen tenen en compte una sèrie de paràmetres, com la superfície del local i el tipus de negoci o activitat. Si bé, sempre es poden consultar les tarifes a la seva pròpia pàgina web i mirar d'acabar de parlar amb ells per tal d'acordar el preu adequat per al negoci en qüestió.
Hi ha opcions per evitar pagar aquest tipus de cànons, com ara emprar música lliure de drets; però, abans de fer-ho, cal anar amb compte, assegurant-nos molt bé que les llicències que tinguem permeten fer aquest ús lliure del material que emprem; i d'altra banda, en funció del tipus de negoci que tinguem, pot ser difícil no emprar música subjecta a drets d'autor, com en el cas de bars musicals o discoteques on s'acostumi a escoltar música actual i comercial. En cas de dubte, sempre és millor consultar amb un professional expert en la matèria, per tal que ens pugui orientar sobre la situació en què ens trobem i què podem fer al respecte.