Està el comerç obligat a retolar en català?

Aquests últims dies de compres nadalenques ha sorgit una polèmica a les xarxes socials arran un tuit de l'exportaveu de Ciutadans al Parlament de Catalunya, Jordi Cañas (@jordi_canyas‏), en què demanava a la firma Zara que retolara en castellà a les seues botigues. Seguint aquesta demanda, ens preguntem si a Catalunya, segons la llei, cal que Zara retoli en català?

I sí, les senyalitzacions i els cartells i rètols de caràcters fix han de figurar com a mínim en català, així com els rètols de preus dels productes. Així ho determinen la Llei de política lingüística i la Llei del Codi de consum. Hi ha diverses disposicions legals que obliguen l’ús del castellà a la retolació (especialment de maquinària, indicacions en empreses i estacions de transport, transport marítim, indicació de preus d’alguns productes concrets...) però no afecten pas la retolació general d’establiments com Zara.

 
És normal que s’obligui a retolar en català? 

Sí, és plenament normal. En general, les llengües de països de tradició democràtica de dimensions similars a la nostra tenen aquesta mateixa obligació. Això passa per exemple per les diverses llengües pròpies de Suïssa, per al finès i el suec a Finlàndia, el francès al Quebec,  lituà, letó, estonià... I per descomptat per al català a Andorra. És més estrany en Estats amb llengües amb molts parlants on l’ús ja està normalitzat.

Així i tot en països com França el francès també és obligatori. Als territoris espanyols de llengua pròpia castellana no hi és aquesta obligació, encara que Espanya és un dels països més impositius lingüísticament damunt les empreses, amb més de 300 disposicions impositives del castellà en diversos àmbits. Probablement si en aquests llocs hi haguessin molts comerços que no tinguessin la retolació en castellà, l’Estat o les autonomies respectives hi actuarien.
 
En general, Zara compleix aquesta obligació, llevat d’algunes senyalitzacions com les d’emergència, que no sempre són com a mínim en català. També té en català els rètols de productes, el tiquet de compra i l’opció per al web. Tanmateix els usos orals dels dependents i de la megafonia en general no són en català. En aquests casos la llei no els obliga.

Espanya és un dels països més impositius lingüísticament damunt les empreses 

Tanmateix, els comerços tenen força obligacions lingüístiques d’ús intern per al castellà, sobretot en les relacions amb l’Administració pública. Pel que fa a les relacions de consum en relació amb el client destaquem les obligacions d’ús del castellà en garanties de productes, contractes i etiquetatge. En tots els casos compleix aquestes obligacions.

Zara també ha de poder atendre els consumidors tant quan s’adrecen en castellà com quan s’adrecen en català, sense necessitat que els corresponguin amb la llengua que se’ls han adreçat. De la mateixa manera que està obligada per al castellà, Zara també està obligada a etiquetar els productes en català (informacions obligatòries sobre components, seguretat, avisos...). En aquest aspecte, la totalitat de productes distribuïts a Catalunya es troben fora de la normativa vigent.