També demanant el vot trobem Eva Granados, número dos de Miquel Iceta (PSC); Andrea Levy, segona en la llista del Partit Popular de Catalunya; Marta Plana, número 3 d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC); Gemma Lienas, número 2 de la formació Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP) i Anna Gabriel, també segona en la llista de la CUP. Amb tot, només Inés Arrimadas (Ciutadans) és la candidata oficial a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
A la resta de províncies catalanes, la situació és similar: Ana Caula, Carmina Castellví i Montserrat Palau (JPS); Rosa Maria Ibarra, Maria Rosa Ball i Maite Guerrero (PSC); Montse Ricart i Cristina Bosch (UDC) i un llarg etcètera de dones aquestes dues últimes setmanes estan treballant de valent en les seves candidatures. Amb tot, a excepció d'Arrimadas, el lideratge de les candidatures és en la seva majoria masculí.
 |
| Trobada de dones de la candidatura de Junts Pel Sí. JPS |
Diferent situació de què es va viure fa uns mesos amb el triomf i posterior investidura d'Ada Colau com a primera edil de la ciutat de Barcelona, una de les notícies més comentades (i piulades) en els últims mesos per haver-se convertit en la primera alcaldessa de la ciutat comtal. Però, Barcelona no és l'única ciutat que ha convertit i/o revalidat una dona com a la seva màxima representant. De fet, les últimes eleccions municipals han deixat un paisatge polític en què la presència de les dones agafa més embranzida. No tant perquè governen a més ciutats (només tres punts per damunt del resultat dels comicis de 2011) sinó perquè ho fan en urbs més rellevants, amb la capital al capdavant.
A Colau en Barcelona, li segueixen Mercè Conesa en Sant Cugat del Vallès, Núria Marin en L'Hospitalet de Llobregat, Dolors Sabater en Badalona; Laura Campos en Montcada i Reixac, Núria Parlon en Santa Coloma de Gramenet... Exemples de dones que lideren la gestió municipal dels seus municipis i amb les quals es plasma un augment de la presència femenina en la política feta a casa nostra, sobretot en l'àmbit municipal.
 |
| Ada Colau promet el càrrec d'alcaldessa. J. Badenes (ACN) |
Amb aquest planter, s'està evidenciant l'augment de la presència femenina? Segons Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) sí que es nota un canvi, sobretot en els àmbits polític i social, tot i que no tant en el poder econòmic. "Mirant enrere, per exemple, no havíem tingut mai una presidenta del Parlament (Núria de Gispert) durant dues legislatures seguides, ni mai abans havíem tingut una alcaldessa de Barcelona, ni dones líders encapçalant la societat civil, com la Carme Forcadell o la Muriel Casals. S'ha vist un pas endavant de les dones que provenen dels moviments socials i de la societat civil".
En la seva opinió, "des de sempre les dones són molt sensibles als moviments socials i de justícia i els lideren, però per accedir al poder, són ells qui pugen a dalt i se'l reparteixen", afegeix.
El combat polític, també en femení
La convergent Montserrat Candini és un exemple d'aquest pas endavant. Alcaldessa de Calella, en els darrers comicis va revalidar triomf. En una entrevista amb VIA Empresa, Candini assegura que –independentment de posicionaments ideològics- "ja tocava" l'arribada d'aquest lideratge en femení. "Estem al segle XXI i encara veiem moltes fotografies on majoritàriament són homes, i això no respon a la realitat. La realitat és molt més diversa i en aquest sentit la presència de la dona, en les universitats i en altres àmbits, proporcionalment està molt més representada que en l'aspecte polític", apunta.
En opinió de Candini, l'embranzida que està agafant el lideratge femení "és importantíssim perquè respon a la realitat". L'alcaldessa i alhora senadora opina que "hi ha un punt de consciència social, de certa major sensibilitat en molts aspectes de l'ànima social, perquè hem sigut part d'aquell dèficit històric". Candini continua apuntant que "no som ni més intel·ligents ni menys 'tontes' que ells, però sí que potser la necessitat de superació, que tot ens consta molt més i que defensem el que és nostre, és el que ens fa ser especialment combatives".
Un combat que també es lliurarà a les urnes. I és que les eleccions d'aquest diumenge permetran escollir la gestió de diferents models polítics, tot i que segons apunta Mercadé, "si mirem les dones que encapçalen les llistes en totes les circumscripcions catalanes, són molt poques. Una minoria. I les altres van a segones o terceres posicions". Una observació en clau femenina que també convida a mirar amb expectació més enllà d'aquest diumenge. "Després del 27 de setembre, veurem de veritat si els partits i totes les coalicions acompleixen i fan complir la Llei d'Igualtat", reflexiona Mercadé entorn d'una normativa aprovada recentment pel Parlament de Catalunya -per unanimitat- sobre la democràcia paritària i l'obligatòria participació de les dones en els llocs de poder i presa de decisions.