El fenomen d'Uber i Airbnb ha popularitzat el terme 'economia col·laborativa'. No tothom té clar encara què és, però la gran majoria sí que té prou coneixement per a definir aquest nou sistema com una versió moderna de l'antic intercanvi deserveis entre petits productors.
Per resoldre tots els dubtes, i donar una visió positiva del consum col·laboratiu, el CEO de Tutellus, Miguel Caballero, amb la productora Alfa-Zulú, ha elaborat un documental amb la intervenció de diversos emprenedors i especialistes en el sector. Es tracta de Compartir Mola: la revolución colaborativa, un vídeo de 30 minuts estructurat íntegrament amb talls de les diverses entrevistes on s'explica què, com i per què l'èxit de l'economia col·laborativa.
La crisi i les comunitats, l'origen
És de lògica considerar que la crisi ha dut la ciutadania a buscar noves maneres d'estalviar calés. I no és només bo pel qui aconsegueix gastar, per exemple, dos euros en un servei, és també beneficiós pel qui ofereix el seu propi producte o esforç a canvi d'una retribució.
Per tant, és innegable que la crisi i la manca de recursos ha fet que plataformes com Airbnb i Uber es converteixin en una font d'ingressos que suplanta la falta de treball. No obstant això, segons les fonts que apareixen al documental, intervé un segon element que ha intervingut en l'auge del consum col·laboratiu: la creació d'una comunitat.
Prestant un servei, i fent-ne ús, es crea un lligam entre les dues persones. Aquest sentiment es basa en la confiança, la qual es converteix en la moneda de canvi d'aquest nou mercat. I això, per a les persones, té tant valor que el mateix diner. En aquest sentit, destaca un fet que remarquen diversos entrevistats: "La propietat ha quedat desterrada". Ara el fet de compartir i optimitzar recursos ha guanyat pes.
A mig camí del consum col·laboratiu
El documental detalla que el procés de consolidació de la nova economia té diverses fases, però que ara per ara només hem recorregut el 50%. La primera s'identifica amb el sorgiment d'una nova tecnologia; la segona, amb la inclusió d'early adopters al moviment.
Tot seguit hi ha una tercera fase, que comença en paral·lel a la segona i que s'estén més enllà: la reacció, on els taxistes i hotelers són els principals crítics amb Uber i Airbnb. Fins aquí hem arribat. Ara ha d'arribar el moment en quès'escriguin unes noves regles del joc adaptades a totes les parts i en què el consumidor deixi de costat la desobediència a l'economia tradicional.
Sobreviure del talent
Les noves regles situen el ciutadà com el producte, ell és el seu propi producte perquè basa el que ofereix en el seu talent, en el que ell pot fer. Així és com el ciutadà es converteix en productor i és el que ell crea el que li permet subsistir.
I si el que ofereix al mercat és de qualitat i a un preu competitiu, aquest productor serà un "ciutadà cinc estrelles del futur". Haurà tingut prou temps per guanyar-se la credibilitat dels compradors i tindrà un rol fort dins el mercat de serveis nous que l'economia col·laborativa desenvoluparà.