Ara fa exactament dos anys vaig escriure un article de tast del Clos dels Fòssils 2011 que titulava Plaer o identitat. En deia que malgrat no tenir una forta identitat penedesenca (85% chardonnay), era un molt bon vi, agradable, equilibrat i complex. És la tesi "hedonista", la que relaciona la qualitat dels vins amb el gaudi que són capaços de proporcionar al beure'ls. Ara bé, els vins no són un producte que es pugui mesurar científicament, i a més a més, diversos consumidors donaran importància a diverses característiques o qualitats d'un vi.
Així, hi haurà els qui donaran més importància a les aromes fresques, els qui preferiran els vins que duen el segell de l'agricultura ecològica, els qui només volen vins elaborats amb varietats autòctones, i també els qui només compren les ofertes 2x1 del supermercat. Però està clar que la tendència a Catalunya, com a totes les zones vitivinícoles del món, és a recuperar les varietats autòctones que poden donar exclusivitat als vins d'un indret concret. Així, a Àustria estan en plena efervescència de recuperació del prestigi de la varietat local grüner veltliner, enfront la chardonnay i d'altres d'importades; i a Mallorca els ceps de callet i manto negro recuperen terreny, per esmentar només dues zones.
Doncs bé, de l'article de fa dos anys a ara, a can Llopart, com ha passat amb molts altres cellers, han mogut fitxa: el cupatge del Clos dels Fòssils 2013 ha canviat. Ha passat d'un 85% de chardonnay i un 15 de xarel·lo -que els permetia posar "chardonnay" a l'etiqueta- a unes proporcions de 65% xarel·lo i ja només un 35% de chardonnay, que ara ha desaparegut del frontal de l'ampolla.
Pel que fa al mètode d'elaboració, que gairebé no ha canviat respecte a anteriors anyades, del vi de les dues varietats, un 25% passa per bóta, on s'hi està uns sis mesos per obtenir un tacte més dens i corpori, i més complexitat aromàtica sense que un excés de fusta li emmascari les aromes del raïm ni li faci perdre frescor.
I com ha canviat el vi? Doncs per ser sincers, no gaire. Afortunadament, perquè com hem dit abans, ja era prou bo. Potser sí que ara les aromes de fruita dominants són menys tropicals -hi ha menys pinya i més préssec- i més sòbries, no tant exuberants. Però bàsicament el delicat equilibri aromàtic entre la fruita i la fusta, que només aporta un torrat lleu, es manté.
A la boca encara hi ha menys canvis, així que repeteixo el paràgraf de fa dos anys: "té una entrada voluminosa i alhora sedosa i una mica llaminera, amb sensació de dolçor, malgrat tractar-se d'un vi totalment sec. El reregust és llarg i elegant i amb un punt final refrescant, de llimona, que neteja el paladar i convida al següent glop".
Ara, doncs, aquest Clos del Fòssils és millor producte, i no perquè sigui millor vi, sinó perquè manté la capacitat de convèncer els hedonistes que volen gaudir de les seves excel·lents característiques sensorials, i alhora, pot convèncer també els qui només volen vins elaborats amb varietats autòctones. Vaja, això si són capaços de perdonar un 35% de pecat i donar crèdit al propòsit d'esmena que representa l'evolució del cupatge.
Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi