Opinió
10 reptes del lideratge en temps turbulents
Liderar organitzacions mai ha estat fàcil però, actualment, entre la Revolució 4.0, la covid, la guerra d’Ucraïna i d’altres esdeveniments, estem en mig d’un entorn molt complicat. Quan molts sectors encara no s’han recuperat del tot dels efectes de la pandèmia, l’escassetat de recursos (matèries primeres, empleats ben preparats...) i les tensions inflacionistes afegeixen problemes addicionals. Per això, es fa encara més difícil liderar una organització. D’entre tots els reptes que enfronten les persones que lideren, voldria destacar els següents:
- Actualitzar la visió: Cal visualitzar el futur a mesura que va canviant i, a continuació, anar fent adaptacions a l’estratègia per arribar-hi.
- Alinear l’equip directiu i tota l’organització: Un cop la visió i l’estratègia estan clares cal aconseguir que tothom estigui alineat. En temps de turbulències cal inspirar confiança i projectar calma. També cal inspirar als altres i trobar suports, especialment amb les qüestions més novedoses i arriscades.
- Gestionar riscos: Com que els riscos no paren d’augmentar (possibles ciberatacs, manca de subministraments, increments de costos...) cal prioritzar la seva identificació i gestió. D’aquesta manera podrem identificar els problemes abans de que es converteixin en emergències.
- Prendre decisions difícils: Els canvis accelerats i les disrupcions que s’estan produint en molt àmbits requereixen decisions per a no quedar enrere. Això, no és fàcil i cal ser resolutius per a evitar la paràlisi.
- Gestionar conflictes: El nombre de conflictes en les organitzacions acostuma a augmentar quan les coses van molt malament (o molt bé) ja que les persones es barallen per influir en com es reparteixen les pobreses (o les riqueses). Per això, en temps de turbulències solen haver més conflictes que cal gestionar per a que l’organització i les seves persones no prenguin mal. En aquest tema cal recordar sovint una obvietat: els competidors estan fora de l’organització, no tenen sentit les lluites fratricides o les filies i fòbies que tan mal fan. Aquest no és un tema fàcil, cal molta paciència i mà esquerra; i si no hi ha més remei fer el que calgui per aconseguir que tothom remi d’acord amb la missió i estratègia de l’organització.
- Aconseguir que les decisions s’executin: Un risc creixent davant la complexitat és la reunionitis i la manca d’execució. Hi ha un excés de reunions que sovint són massa llargues i costoses. I també hi ha l’hàbit de convertir les reunions en sessions on la majoria toca el violí i després no passa res rellevant. L’important és fer les reunions quan són necessaries, amb els assistents adequats i amb un seguiment de les decisions preses. I en relació amb la manca d’execució, el que cal és delegar, donar autonomia de gestió i després controlar que s’assoleixen els objectius.
- Gestionar les parts interessades: També és molt important dedicar temps per a gestionar molt bé les parts interessades (equip directiu, plantilla, propietat, clients, proveïdors, societat...). La comunicació, tant interna com externa, és en aquest terreny una eina imprescindible.
- Aconseguir una organització inclusiva: És un repte d’importància creixent. Afecta a la diversitat, als temes de gènere... Des del llenguatge fins les polítiques de contractació i retenció, calen polítiques que estiguin a l’altura de les millors pràctiques en aquest terreny.
- Liderar amb l’exemple: Hem d’aconseguir coherència entre el que diem i el que fem. Aquí seran de molta ajuda la humilitat, l’austeritat, admetre errors i encoratjar discrepància.
- Gestionar-se un mateix: I també cal superar el pànic en entorns difícils com l’actual. Hem de fer l’esforç de no comunicar les nostres pors sinó les nostres esperances i confiances. També hem de gestionar l’estrès i evitar cremar-nos.
Segur que n’hi ha molts més de reptes, però si gestionem bé aquests deu, possiblement disposarem d’un millor estil de lideratge. En definitiva, es tracta d’assolir objectius molt difícils i aconseguir el somni amb les persones i possibilitats disponibles. Com deia Napoleó: “Un líder és un venedor d’esperança”.