2018: L'any dels 6 dracs
Ens deixa 2018. Un any que passarà a la història com l’any en què els dracs tecnològics es van aixecar, i van mostrar la seva cara al món. El primer drac és la Xina. Ja a inici d’any, els analistes internacionals van adonar-se que el gran líder xinès, Xi Jimping, en el seu discurs d’hivern, tenia al seu despatx dos best-sellers sobre la tecnologia que ho canviarà tot: la intel·ligència artificial. Xi Jimping estava llegint The Master Algorithm, i Augmented: Life in the Smart Line. Un poderosíssim senyal al món.
El drac xinès, un vell drac manufacturer, s’estava convertint en un monstre tecnològic dirigit per supercomputadors. I al llarg de l’any, hem descobert quin és el sistema nerviós del drac: una inquietant arquitectura big data de seguiment i control del ciutadà, que es concreta en un rànquing social. El Govern xinès mesura digitalment totes les actuacions dels seus ciutadans: per on es mouen, quins registres acadèmics o laborals tenen, quin historial clínic, amb qui es comuniquen a través de les xarxes socials, quin tipus de converses mantenen, quins llibres llegeixen o què compren a Alibabà (l’Amazon xinès). Amb tot això, el drac elabora un rànquing i concedeix una puntuació ciutadana, que dóna accés (o no) a determinats serveis. L’escala de progrés social i econòmic individual està determinada per una dictadura big data. En la frontera entre el comunisme dictatorial i el capitalisme salvatge, una nova i inquietant estructura digital de direcció social està emergint, i alineant més de 1.000 milions de persones per assolir el lideratge del món.
"A la Xina, l’escala de progrés social i econòmic individual està determinada per una dictadura big data"
En el món dels dracs, la cursa tecnològica determinarà la victòria final. Àsia segueix creixent, i consolida la seva posició com a centre de gravetat mundial del comerç, la indústria, la tecnologia i –cada cop més- la ciència. A Àsia es desenvolupa ja el 44% de la inversió mundial en R+D, i la Xina s’apropa a la inversió tecnològica bruta americana. Seguint aquesta trajectòria, en 10 anys la meitat de l’R+D mundial es farà a la Xina. L’aliment dels dracs és, sens dubte, la intel·ligència artificial: s’està produint per primera vegada, a escala global, un procés de transferència tecnològica a gran escala entre els centres d'investigació bàsica en matemàtiques i computació, i els laboratoris corporatius dels grans gegants digitals. Les universitats del món es queden eixutes de doctors en intel·ligència artificial, contractats amb salaris astronòmics per empreses que persegueixen el lideratge en aquesta tecnologia.
"Competint amb el drac xinès i tots els seus fills, Alibaba, Tencent, Huawei, Baidu, es troben els cinc dracs americans: Amazon, Google, Apple, Facebook i Microsoft"
I és que, competint amb el drac xinès i tots els seus fills (Alibaba, Tencent, Huawei, Baidu), es troben els cinc dracs americans: Amazon, Google, Apple, Facebook i Microsoft. Cinc dracs que estenen els seus tentacles a la pràctica totalitat de models de negoci. Dracs d’ADN americà, que han begut de les fonts de la revolució llibertària, emprenedora, i tecnològica del Silicon Valley, però que han esdevingut (potser sense notar-ho, o sense adonar-se’n), un gran oligopoli extractiu: les plataformes són màquines ultra eficients en la generació de cash, però no tenen el poder distributiu (generant llocs de treball) que tenien els obsolets líders industrials. Els dracs alimenten elits emprenedores i financeres, no classes mitjanes. Autèntics depredadors digitals, els cinc dracs americans tenen un valor econòmic agregat que s’apropa al PIB d’Alemanya. Al ritme que evolucionen, en 10 anys poden tenir una dimensió econòmica comparable a l’economia europea. Dos d’ells (Apple i Amazon) van superar a l’estiu la frontera del trilió de dòlars (bilió europeu) de capitalització. A finals d’any hem conegut dades esfereïdores: Amazon inverteix en R+D un 40% més que l’economia espanyola en la seva totalitat. Els dracs adopten dimensions macroeconòmiques.
Els dracs-plataforma amenacen les bases econòmiques dels negocis tradicionals. S’accelera el canvi de paradigma en el sector de l’automòbil, on Waymo (filial de Google) sembla ser la millor posicionada pel control de la imprescindible algorítmica de tràfic. L’externalització del procés de dades via cloud emergeix com a model operatiu de futur: seran els dracs els que processin les nostres dades des dels seus headquarters tecnològics, i ens diagnostiquin les millors estratègies i desplegaments operatius. Les dades seran proveïdes per nosaltres. Els algoritmes, per ells. I una línia de negoci apareix com especialment disruptiva: la venda a través d’interfases de veu. El màrqueting serà conversacional. Google ho va demostrar en la seva espectacular convenció de primavera, on es va demanar a un algoritme la reserva d’hora per anar a la perruqueria, i aquest va ser capaç de portar una conversa indistingible d’una conversa humana. Es va superar en directe l’anomenat “test de Türing”: una màquina parlava amb un humà, i aquest no s’adonava que era una màquina! I ara veiem que Amazon Alexa no era només un exòtic altaveu intel·ligent per obrir i tancar llums a casa, sinó l’embrió d’una revolució en els canals comercials i d’interacció amb les màquines. Rebrem trucades de telemàrqueting fetes per bots indistingibles de persones? S’acabaran els representants comercials, o anar al supermercat? Farem les comandes a Alexa i les rebrem a casa en unes hores? Aquesta sembla ser la inquietant voluntat dels dracs.
I en acabar l’any, ens portem la decepció a la qual estem acostumats per aquestes dates: apareixen les noves estadístiques estatals d’R+D. L’economia espanyola ha incrementat en el darrer any una centèsima la seva inversió en R+D. Una centèsima! Exactament igual que l’economia catalana. Tortugues en el món dels dracs ultraràpids. Espanya pateix un dèficit d’inversió tecnològic de 20.000 milions d'euros. Sense canvis en el sistema, caldrien 180 anys perquè Espanya es situés en els objectius europeus del 3% d’inversió en R+D sobre PIB (objectius pel 2020). Caldrien 150 anys per Catalunya. No em cansaré de repetir-ho: el món no ens espera, i només les inversions en R+D actuals poden garantir l’Estat del Benestar del demà.