Les legislacions espanyola i europea obligarien l'Estat espanyol a seguir pagant les pensions dels catalans, fins que hi hagi un acord de repartiment d'actius i passius entre Catalunya i Espanya.
Si l'Estat espanyol deixés de pagar les pensions, ja fos com a represàlia per la independència o per manca de tresoreria, o fins i tot si amenacés de fer-ho, estaria reconeixent Catalunya com a Estat sobirà davant la comunitat internacional, i renunciaria a les contrapartides que podria obtenir en una negociació.
Un cop adquirida la condició d'estat sobirà, la República Catalana serà qui estarà cobrant les cotitzacions dels treballadors en actiu. Amb menys atur i un salari mitjà més alt, no només disposarà dels diners per pagar les pensions quan sigui el moment, sinó que també estarà en millors condicions que l'Estat espanyol, per mantenir-ne el poder adquisitiu.
| Catalunya | Espanya | |
| Atur (IV-2016) | 14,85% | 18,63% |
| Índex salarial mitjà (IV-2016) | 107 | 100 |
No cal saber economia per adonar-se que, si deixa de cobrar les cotitzacions, l'Estat espanyol tindrà dificultats per fer front al pagament de les pensions catalanes.
Si a les pensions hi afegim el 100% del deute del Reino de España, i una reducció del 19% del seu PIB (el pes de Catalunya), no sembla que l'Estat espanyol estigui en condicions de rebutjar durant gaire temps la negociació d'un d'acord de repartiment d'actius i passius.
Per si tot això no fos suficient, a la República Catalana el dret a cobrar les pensions estarà garantit per llei, des del primer dia. Així ho va assegurar recentment el secretari general de Treball de la Generalitat de Catalunya, Sr. Josep Ginesta. La Generalitat de Catalunya s'obliga doncs a pagar les pensions, fins i tot en el cas poc probable que el Reino de España, en contra de les seves pròpies lleis, deixés de pagar-les.