La indústria catalana davant els reptes del segle XXI
L'economia catalana sempre s'ha caracteritzat per una decidida orientació fabril. La indústria constitueix un sector sòlid i potent que representa el 20% del PIB, abastant gairebé totes les àrees d'activitat i en molts casos, amb un marcat caràcter innovador.
"Les indústries s'han transformat, i on abans imperava el tèxtil, ara ho fa el sector alimentari, d’automoció o farmacèutic"
Les indústries han anat canviant i transformant-se. On abans imperava el tèxtil, ara ho fa el sector alimentari, d’automoció o farmacèutic. Sempre han sabut fer front als desafiaments que se’ls plantejaven i adaptar-se als canvis.
Amb un marcat caràcter exportador, la indústria a Catalunya, no està sent aliena a les grans amenaces que afecten l'economia mundial. La guerra comercial entre la Xina i els Estats Units, i el refredament de l'economia mundial estan provocant certa desacceleració. L'índex d'entrades de comandes industrials fa més d'un any que presenta importants fluctuacions i, encara que al juliol es va tornar a situar en taxes positives, aquesta variació obliga la indústria a ser molt més flexible. El creixement del sector industrial continua presentant taxes negatives (-6% en el segon trimestre) i l'Índex de Producció Industrial (IPI), es va situar en el -1,8% a l'agost.
Malgrat tot això, la indústria catalana és prou forta i potent per superar aquests reptes i sortir-ne reforçada. Però hem de ser conscients que ens enfrontem a nous models de consum, en els quals els clients exigeixen un alt grau de personalització dels productes, a uns costos cada vegada més competitius. També hem de tenir en compte que els lots de fabricació tendiran al producte personalitzat, en un entorn en què la fluctuació de la demanda serà constant i l'exigència de lliurament immediat serà comú. Per competir amb èxit en aquest escenari, cal fer una evolució cap a models productius altament eficients, flexibles i robustos.
A Catalunya hi ha grans exemples d'indústries que ja han iniciat aquesta transformació, amb projectes i resultats tangibles que poden ser considerats com a referents del paradigma 4.0 a tot el món. També ens trobem amb moltes pimes, que són conscients que han d'evolucionar, però no tenen molt clar com fer-ho.
"Hi ha tres factors que s'han de situar al centre: noves tecnologies de fabricació, transformació digital i evolució de les capacitats de les persones"
Hi ha tres factors fonamentals que s’han de situar en el centre del procés de transformació: la incorporació de noves tecnologies a la fabricació, la transformació digital que ha de dotar d'intel·ligència als processos, i l'evolució de les capacitats de les persones.
Abans d'iniciar el camí de transformació, l’empresa ha d'analitzar en quin grau de maduresa es troba i els reptes als quals s'enfronta per traçar el seu propi full de ruta. És necessari definir una estratègia a llarg termini, però també és important el desenvolupament de projectes a curt que generin guanys amb rapidesa (quick wins), que d’una banda afermaran la confiança en el projecte global i, de l'altra, generaran els estalvis que permetran finançar l'estratègia a llarg.
Les persones juguen un paper fonamental en aquesta transformació i, per tant, és important dotar-les de les competències necessàries per fer créixer les seves capacitats i fer evolucionar el seu rol. El paper de l'operari 4.0 estarà orientat a la presa de decisions per a l'optimització dels processos al seu càrrec. Hem de ser capaços de transformar els nostres equips actuals, amb noves capacitats, i alhora dissenyar models i funcions que siguin atractius per a les noves generacions que s'incorporen, autèntics nadius digitals.
Hi ha una manca de competències digitals en general i de professionals formats en carreres STEM, que són absolutament imprescindibles per fer evolucionar la indústria cap a models 4.0. Reclamem a les institucions que posin en marxa programes que fomentin l'interès i la demanda d'aquest tipus de carreres, però les empreses també han de fer un pas endavant en la formació de les persones. Ha de ser una tasca de tots.
Amb totes aquestes mesures aconseguirem que les indústries catalanes es converteixin en intel·ligents, es transformin en fàbriques avançades, capaces d'adaptar-se als canvis de la demanda i a eventualitats, de desenvolupar models predictius per evitar errors, de fabricar Zero Defectes, que els mateixos sistemes de producció s’autoregulin... Una indústria catalana que serà sinònim de qualitat i podrà afrontar els desafiaments i nous temps, com ha fet sempre.