Bitcoin: la clau i el duro

Amb més o menys mesura tots elsaspectes de la nostra vida han estat digitalitzats: els diaris els llegim a la web, la tele ens arriba per YouTube, la música per Spotify i les fotos es passen lliscant amb el dit. Fins i tot el nostre jo i les seves relacions són digitals a les xarxes socials. Tots? No ben bé; la clau i el duro es resisteixen ara i sempre a l'invasor digital. La nostra dimensió física, la necessitat de tocar i de posseir, hi oposen una gran resistència.

Us proposo un petit tourarqueològic. No us caldrà anar gaire lluny, només caldrà que remeneu per les butxaques o la bossa i segur que hi trobeu monedes i claus. Podríem haver fet el mateix amb els vostres avis i hi haguérem trobat el mateix. De fet podríem anar fins al segle VI aC on ja hi trobaríem claus i monedes. Si continuem remenant per les butxaques, farem un salt en el temps i hi trobarem el mòbil i les targetes. Quan sentiu a parlar de barrera digital recordeu que la porteu a sobre.

El diner moneda és d'abans d'Internet, d'uns cinc mil anys abans, quan algú a Mesopotàmia va veure que era més fàcil pagar amb unes peces de metall que amb un sac de blat. Des d'aquella idea brillant hem innovat poc en l'àmbit del diner, i no ha estat fins fa poc que en lloc de buscar noves respostes hem canviat la pregunta: com serien els diners si haguessin nascut ara, en l'era post-internet?

Canviar la pregunta i respondre-la és el que va fer un misteriós personatge o grup anònim conegut com a Satoshi Nakamoto el 2008 a la llista de correu de criptografia metzdowd.com: un sistemadescentralitzati anònim de moneda digital basada en estàndards oberts. La gran idea revolucionària és que la confiança en la moneda i la fiabilitat de les transaccions no les donaria un banc central sinó que eren els mateixos usuaris els que la garantirien. Naixia la criptomoneda Bitcoin (símbol: ฿; abreviatura: BTC).

La idea al darrere de Bitcoin és molt simple: enlloc que el llibre de registre de moviments el guardi un banc central, a Bitcoin tots els usuaris de manera anònima en guarden una còpia. És una manera barata, i segura de gastar diners. Barata per què cap banc, govern o institució no pot controlar-ne el flux i per tant taxar-la, i segura per què és impossible manipular els llibres de registre perquè n'hi ha milions de còpies distribuïdes per la xarxa d'usuaris. Per entendre'ns és com una banca electrònica per Bittorrent però sense la banca. Sona bé oi?

Paradoxalment el que són punts forts també són punts dèbils per a Bitcoin: l'anonimat fa que sigui impossible traçar l'origen dels diners, el fet que no estigui regulat per una entitat central fa que sigui vulnerable als atacsdels especuladors i el fet que sigui virtual la fa vulnerable als atacs informàtics. L'altre gran risc vindria de les grans d'Internet: Apple, Google i Amazon estan mirant de reüll a Bitcoin per eventualment llençar ells mateixos la seva criptomoneda pròpia.

Bitcoin té el potencialtransformador de la societat respecte als diners, que en el seu moment va tenir la Web respecte al coneixement però encara es troba en fase tecnològica, i ja se sap que una tecnologia no és socialment interessant fins deixa de ser-ho des del punt de vista tecnològic.