Boicot als productes catalans

Aquest Nadal un bon amic de Barcelona m'ha obsequiat amb una cistella plena de delícies gastronòmiques. Aquesta cistella s'ha encarregat a un establiment de Barcelona d'una important empresa de distribució espanyola i anava dirigida a un domicili de Barcelona. De tots els productes cap ni un era produït a Catalunya. El fet podria ser intranscendent a menys que passem per alt que Catalunya produeix aproximadament una quarta part dels aliments d'Espanya. És doncs ben curiós que l'atzar hagi esbiaixat tant la comanda. Possiblement l'empresa que ha elaborat la cistella no té un afany contra Catalunya, a la fi i al cap som bons clients, però segurament ha pres la seva decisió per evitar el rebuig que aquesta cistella tindria a la resta d'Espanya, donant per fet que –dada important!- la recíproca (reacció des de Catalunya) no existiria o no tindria cap valor significatiu.

Recentment una enquesta detectava que el 23% d'espanyols fora de Catalunya estava fent boicot als productes catalans i quasi un 50% s'estava plantejant fer-ho. La dada tenia un fort contingut conjuntural atès que l'enquesta es realitzava en el moment més crític després de l'1-O. Però hi ha dades estadístiques anteriors que avalen la seva importància. El boicot es dirigeix sobretot als productes alimentaris, que són els que el consumidor pot tenir més a l'abast. En concret, durant els anys més durs de la crisi (2007-2013) el creixement de la producció de la indústria alimentària catalana va ser nul (-0,7%), però durant aquest període la balança comercial agroalimentària de Catalunya en relació al mercat exterior va millorar en 2,23 milions d'euros. És a dir, es va produir una desviació de comerç de més de dos milions d'euros. Algú podrà dir que simplement es van obrir nous mercats. Certament, però quan s'aconsegueix obrir nous mercats no es renuncia als que ja es disposen. Per tant hem de pensar que la major part d'aquesta desviació de comerç respon al boicot.

"Catalunya produeix aproximadament una quarta part dels aliments d'Espanya" 

És bo observar la capacitat de reacció de l'economia catalana davant d'un problema d'aquesta magnitud. Gràcies a aquest impuls negatiu, avui Catalunya està molt més ben posicionada en els mercats exteriors i ha reduït significativament la seva dependència del mercat espanyol. Trobar nous mercats ha estat una de les estratègies, altres han estat desdibuixar a través de diferents vies l'origen català del producte. En qualsevol cas des de Catalunya la discreció, a instàncies de l'empresariat, ha estat la norma a fi de no activar el problema, actitud que ha ocultat per a la població catalana la seva gravetat.

La catalanofòbia ve de molt lluny però des de la dècada dels 90 hi ha hagut interès per part d'algunes opcions polítiques en aixecar aquestes manifestacions d'odi. L'expressió màxima d'aquest procés en va ser la recollida de signatures arreu d'Espanya contra l'Estatut d'Autonomia, les conseqüències de la qual en donen fe les dades aportades. Ha estat una estratègia que ha donat bons rendiments electorals als seus promotors, alhora que ha permès amagar corrupció i algunes polítiques desafortunades. El boc expiatori creat a base de mentides repetides des de mitjans de comunicació còmplices ha cohesionat el nacionalisme espanyol i bloquejat l'oposició, atès que si surt d'aquest discurs, serà acusada d'antipatriota. Sobre això, René Girard ens explica les característiques de la víctima: ser un col·lectiu identificable, tractar-se d'una minoria i disposar d'unes característiques peculiars que generin algun tipus de recel, en el cas dels catalans l'idioma propi i altres que poden infondre distanciament.

"Gràcies a aquest impuls negatiu, avui Catalunya està molt més ben posicionada en els mercats exteriors" 

El boicot genèric contra un col·lectiu és una resposta individual i privada on cada persona posa una petita quota d'odi per a desplaçar conscientment la seva compra sense altre criteri objectiu. De fet és una manifestació típica de xenofòbia, tot i que per prudència usem el localisme de catalanofòbia. Però... per què persones normals i probablement honrades són actors del boicot? La resposta és tràgica: perquè consideren que la víctima s'ho mereix. És un acte de "justícia" contra un col·lectiu que identifiquen amb la desviació i la maldat.

Els processos d'odi col·lectiu són molt difícils de corregir, ja que acaben contaminant a moltes persones que esdevenen còmplices d'aquesta barbaritat. L'alternativa que la història assenyala és la separació, o, millor dit, la fugida. En l'àmbit teòric podríem imaginar un Estat més democràtic, respectuós amb les idees diferents, amb les singularitats, amb les llengües pròpies... Però per fer aquesta transició, aquest canvi cultural de la societat espanyola, caldria molta pedagogia i em costa d'imaginar qui serà el professor i quins seran els alumnes.