Cal dur la iniciativa

En el difícil art de gestionar hi ha vegades que portes la iniciativa i d’altres que vas a remolc, i les maneres de fer i les expectatives d’una i altra situació son ben diferents. Quan portes la iniciativa tens una idea i potser un pla, mentre que quan vas a remolc vas reaccionant al que va passant, i no és el mateix. Tots coneixem èpoques i casos, tant d’empreses com de governs, amb lideratges caracteritzats per una visió, una idea d’on som i cap on hem d’anar que dona peu a plans i ambicions, com també coneixem altres casos i èpoques en que això no hi és. Als primers els qualifiquem de líders i visionaris, i als altres de gestors. Els dos perfils poden funcionar, però són diferents.

Quan tenim problemes greus que ens esclaten acostumem a recórrer als gestors que ens parlen de solucions i propostes a curt termini, i fem menys confiança en els visionaris perquè les seves solucions acostumen a projectar-se massa enllà en el temps. Ara que tenim un problema energètic volem solucions per la factura de la llum que ens arribarà aquest final de mes, encara que siguin agafades amb pinces, i som molt menys sensibles a les solucions que ens parlen del preu de la llum que es podria aconseguir d’aquí a cinc o deu anys, encara que siguin sòlides.

Així que cada cop que rebem una bufetada ens amorrem una mica més, i ja en portem unes quantes. La crisi financera del 2008, la crisi sobiranista, la crisi sanitària pel COVID del 2019, la crisi energètica del 2022 i la guerra d’Ucraïna... aquestes patacades ens amorren i ens aboquen insistentment a la urgència i a l’emergència, i per tant al curtplacisme. Cada cop donem més responsabilitat a més llocs a persones de les quals no esperem visió ni plans a llarg termini, sinó una certa capacitat de resoldre de manera eficient l’emergència diària.

Ja queden poques organitzacions amb un pla estratègic, ara totes tenen plans d’acció. I si això continua, ho pagarem car

Aquest moment coincideix amb el gir que han fet fa temps moltes multinacionals, abocades descaradament a prioritzar el resultat del trimestre molt pel damunt de l’expectativa de possibles resultats a anys vista, i la cosa s’agreuja encara més pel vertiginós ritme d’innovació tecnològica que fa difícil imaginar en certs assumptes quines solucions tècniques seran possibles d’aquí uns anys.

El resultat és que comença a ser un bé escàs tenir perspectiva, i massa gent amb responsabilitat no només està amorrada al curt termini sinó que fins i tot considera poc realista tenir plans a mig i llarg termini. Ja queden poques organitzacions amb un pla estratègic, ara totes tenen plans d’acció. I si això continua, ho pagarem car. És indispensable tenir opinió i visió del mig i llarg termini, i el fet d’estar vivint períodes de crisi no és excusa per abandonar l’ambició. Gestionar una crisi sense visió d’on volem anar ens farà encara més pobres. Cal dur la iniciativa i deixar d’anar a remolc dels problemes, tant si et dediques a la política com a l’empresa.