Bastiat ja va definir al segle XIX el cost més alt que existeix: el d'oportunitat. Al seu assaig El que es veu el que no es veu, Frédéric Bastiat, economista francès del segle XIX, va explicar a través de la "Fal·làcia del vidre trencat" com els costos ocults són ignorats pels governs, afavorint el curt-terminisme i perjudicant el llarg termini. La fal·làcia ens explica la història d'un botiguer a qui un brètol trenca l'aparador i de com, des de l'òptica del curt termini, això es veu com un benefici econòmic per a la societat, que ara haurà de reconstruir-lo a través d'un vidrer que hi guanyarà uns diners del botiguer. El que no es veu, en canvi, és com hagués utilitzat el botiguer aquests diners si ningú hagués trencat el seu vidre. Això és el cost ocult de la fal·làcia, que es pregunta si els diners dedicats al vidre nou podrien haver anat dirigits a altres aspectes més productius com, per exemple, la innovació.
A les empreses, sovint, em trobo amb aquest pensament a curt termini, en aspectes com la minimització dels impostos, en lloc d'en la maximització del benefici. Imaginem el següent cas que em vaig trobar amb un client fa uns anys i que l'altre dia explicava a un grup d'empresaris durant un dels meus esmorzars del Fòrum Creix.
La fal·làcia de Bastiat ens explica la història d'un botiguer a qui un brètol trenca l'aparador i de com, des de l'òptica del curt termini
Una empresa té uns guanys d'un milió d'euros, pels quals hauria de pagar 300.000 euros en impost sobre el benefici. Davant d'això, l'empresari, preocupat per aquesta gran quantitat de diners a pagar, decideix demanar al seu assessor fiscal que rebaixi aquesta xifra ràpidament i aquest, tenint en compte la petició, li recomana retirar els diners de l'empresa en forma de bonificació. El resultat és que l'empresa acaba pagant 0 impostos (que anirien a l'empresari) i, per tant el seu balanç de situació es queda com estava.
Quan m'ho va explicar, li vaig plantejar una solució diferent: "Què et sembla si pagues els 250.000 euros i afegeixes al teu balanç 750.000 euros de benefici?" Al principi, la solució no sembla gaire atractiva, fins que, revisant la seva estratègia per a l'any següent (d'expansió en nous mercats) i parlant amb el banc, concloem que amb aquests 750.000 euros afegits al balanç el banc ens en podria deixar 1.500.000 euros més del previst. Vam invertir en estoc i, tenint en compte el marge amb què treballava (50%) i la rotació de l'estoc que tenia (quatre cops l'any), vam generar uns ingressos extres de 12 milions d'euros que van acabar convertits en 4,5 milions d'euros de benefici després d'impostos. El resultat és que, si agaféssim els 250.000 euros d'impostos com una inversió, el retorn que va suposar va ser de 4.500.000 euros o, cosa equivalent, el Retorn de la inversió (ROI) va ser d'1,8.
El cost d'oportunitat, doncs, el que no es veia en aquesta decisió, eren aquests 4,5 milions d'euros que l'empresa deixava de guanyar si optava per estalviar 250.000 euros.
Les teves xifres seran diferents i, de ben segur, la teva situació també, però, en tot cas, els costos ocults de les nostres decisions estan sempre allà, els observis o no. Per tant, si vols aprofitar tot el teu potencial, demana't (a tu, al teu comptable i al teu assessor), quins són els costos d'oportunitat que afrontes ara mateix?