L'humanisme empresarial com a oportunitat

L’economia social està creixent a Europa. Així ho palesa el recent informe sobre l’evolució de l’economia social publicat pel Comitè Econòmic i Social Europeu. Actualment l’economia social proporciona 13,6 milions de lloc de treball directes a la UE, el que representa el 6,3 % de la població activa. Només les cooperatives i les mutualitats ja vinculen 232 milions de socis, xifra que només la miopia podria menystenir.

Existeix una gran harmonia conceptual entre els valors fundacionals de la Unió Europea i les diferents modalitats d’economia social. La gestió des d’una democràcia real i participativa de les empreses que situen la persona com a eix principal en la seva producció de béns i serveis, el compromís i la responsabilitat envers la comunitat i l’entorn mediambiental, la solidaritat... són la base del modus operandi del gruix d’organitzacions de l’economia social.

Malgrat la seva presència creixent, l’economia social afronta reptes de gran magnitud. A Catalunya, per exemple, comptabilitzem 5.324 empreses d’economia social. La major part d’aquestes organitzacions treballen encara en àmbits geogràfics més o menys reduïts i poques vegades en sectors emergents. Aquests trets podrien no ser rellevants, però resulta que si el que anhelem és una Europa forta i competitiva que pugui dir a un món que transita per altres universos gens humanistes “Aquí estic jo, amb els meus valors històrics centrats en la persona” es fa imprescindible que s’aplani el camí a l’economia social perquè guanyi volum, robustesa i competitivitat. Per contribuir encara més a la humanització de l’economia del que ja ho ha estat fent fins ara.

En la història del coneixement la tecnologia ha anat determinant les possibilitats de configuració de les societats. La progressiva descentralització del coneixement ens ha anat permetent el desenvolupament de certs nivells de democràcia i drets humans en alguns llocs del planeta. De la mateixa manera, internet i tot el que se’n deriva representa una oportunitat sense precedents per continuar descentralitzant coneixement, poder i producció-consum. Arriba l’hora de redissenyar les democràcies i de repensar el teixit productiu des del paradigma del coneixement al servei de les persones. Arriba el moment de redefinir, jurídicament també, quina és la responsabilitat de cada agent polític i econòmic envers les persones que conformem la societat.

"Arriba l’hora de redissenyar les democràcies i de repensar el teixit productiu des del paradigma del coneixement al servei de les persones" 

Fins ara, les empreses de l’economia social hem fet camí fonamentats en la necessitat de construir contrapesos en un teixit polític i econòmic excessivament mercantilista que periòdicament ens ofereix grans ensurts. Sembla que les crisis viscudes i el cansament europeu comencen a cridar que un canvi és necessari per crear un nou escenari més just i sostenible.

No som massa conscients de la importància històrica de les darreres sis dècades a la vella i imperfecta Europa. Mai fins a l’arribada d’aquest període s’havien assolit aquests nivells de pau social, de distribució de la riquesa i d’igualtat d’oportunitats a cap lloc del planeta. Sí, és evident que les fites assolides en aquests 60 anys són incompletes, i que resta molta feina per fer, i que hi ha riscos geopolítics de gran magnitud que poden acabar per sempre amb uns valors que des de la segona meitat del segle XIV han anat desplegant-se i configurant la personalitat única d’Europa. Existeixen moltes evidències que anàvem pel bon camí. Si som capaços de bastir una economia més fonamentada en els valors i les pràctiques de l’economia social, Europa tindrà encara molt a dir. Les alternatives són més aviat fosques.