La decapitació de la gerència pública
Al tema del canvi dels més de 500 càrrecs públics de la Generalitat ocupats per gent de partit li he dedicat els darrers articles. Miro avui de tancar el tema. Algú es preguntarà per què tanta insistència. La barbaritat que es duu a terme cada cop que canvia un govern és de tals dimensions que, molt em temo, no acabem de copsar el problema, els danys, en tota la seva dimensió. El desastre provocat és incommensurable. Avui intento, i tanco el cicle, posar-lo en evidència amb un exemple que tots vostès comprendran.
Vaig apuntar en un dels articles que aquesta manera de procedir -la de canviar l’equip de gestió cada quatre o cinc anys- constituïa una befa descarada a com les empreses gestionen el seu personal, especialment als que dirigeixen l’organització. Les empreses inverteixen grans quantitats de diners i temps en formar i organitzar el personal. Els recursos humans són una inversió valuosíssima. Tot ell. Però l’equip gerencial és clau en l’èxit de l’empresa. I ara l’exemple.
"La barbaritat que es duu a terme cada cop que canvia un govern és de tals dimensions que, molt em temo, no acabem de copsar el problema, els danys, en tota la seva dimensió"
Al llarg de la meva vida professional podríem dir que he treballat en dues grans multinacionals. Ambdues de tecnologia. En la primera començant, com a cap de projectes i fins a arribar a ser directiu, vam arribar a ser 25.000 persones. A la segona, Schlumberger, com a director general d’una de les activitats. Érem 90.000 persones -per tal que es facin una idea Girona té uns 100.000 habitants-. L’equip humà estava format majoritàriament per personal qualificat tècnicament. La facturació equivalia a un terç del pressupost de la Generalitat. Els membres de l’equip directiu ens reuníem cada dos mesos alternativament a una de les centrals: París o Houston. Tot funcionava segons uns mètodes i procediments que s’havien anat creant al llarg dels anys i segons el savoir faire dels que componíem l’equip directiu.
Però no ha estat fins ara que m’he fet la pregunta que, com dic, posa de manifest de manera dramàtica la barbaritat, l’enorme irresponsabilitat, que significa canviar l’equip directiu responsable de la funció pública. Només que a l’empresa on treballava hagueren fet fora als 200 màxims directius -entre els quals estava jo- molt probablement l’empresa hauria entrat en un estat de crisi aguda, si no de fallida. I no perquè els directius de Schlumberger fóssim uns genis, sinó perquè cap empresa resisteix que es faci fora un nombre tan gran de directius i gerents. Els empresaris que m’estiguin llegint ho saben i es faran càrrec de la barbaritat.
Això que dic, serveix per a qualsevol empresa. Gran o petita. Si Microsoft, Apple, Volkswagen, etc. fes el que fa la Generalitat, estarien enfonsades. Algú creu que Volkswagen sobreviuria si fes fora els 1.500 més alts directius -és la proporció que li tocaria en comparació al nombre de funcionaris que té la Generalitat- i els canviés per uns de nous? Suggereixo que el president Illa li faci la pregunta al president de Seat -el senyor Wayne Griffiths-, que el té a la vora.
"Que tanqués Seat no faria tant de mal al país com el que provoca la mala administració de la Generalitat cada dia"
Si el canvi dels més de 500 gerents de la Generalitat no enfonsa la institució és perquè l’organització de la Generalitat ja està enfonsada. Els serveis que presta són dolents, estan en franca descomposició i, el pitjor, perjudiquen la bona marxa de tot el país -molts de vostès ja coneixen la nosa que provoca l’administració pública catalana-. Que tanqués Seat no faria tant de mal al país com el que provoca la mala administració de la Generalitat cada dia. I no ho diu algú que pensa que la funció pública és innecessària. Al contrari, perquè penso que és fonamental no puc tolerar sense revoltar-me l’aixecada de camisa que significa la classe política, tota ella, que governa el país.