Democratitzant la intel·ligència artificial

Satya Nadella, CEO de Microsoft acaba d'anunciar una gran reorganització de la seva empresa al voltant d'una tecnologia estratègica: Intel·ligència artificial (AI). La AI "definirà la pròxima ona d'innovació", segons el directiu. Se suma a les paraules de Sundar Pichai, CEO de Google, que fa un any ja va declarar que Google es convertiria en una empresa centrada en AI ("AI-First"). Amazon també es concentra en la AI, redoblant els seus esforços de recerca i domini d'aquesta tecnologia (Amazon és ja l'empresa més intensiva del món en inversió en R+D, superant recentment a Volkswagen ). Els seus dispositius domèstics Alexa, o els serveis Amazon Web Services, estan sent dotats de motors cada vegada més potents d'intel.ligència artificial. Facebook, una gran (i inquietant) màquina de procés de dades personals, com s'ha comprovat en l'escàndol de Cambridge Analytica, és capaç de determinar perfils d'individus amb trets determinats, per induir una decisió de compra (o per induir un determinat vot polític). Al darrer, es troben immenses matrius de dades i algoritmes cada cop més sofisticats d'AI.

Les grans plataformes digitals, les empreses que avui lideren l'economia mundial, enfoquen sense complexos les seves estratègies en dominar la intel·ligència artificial, que utilitzen en un procés expansiu i invasiu de la resta de sectors (automoció, educació, banca, retailing...). Reconfiguren les seves estructures al volant de la AI, i atreuen agressivament talent investigador en aquest àmbit. Avui, les millors universitats del món s'estan quedant eixutes de PhDs i investigadors en AI, atrets cap als laboratoris corporatius de Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft, Tencent, Baidu, o Alibaba a cop de talonari, amb sous desorbitants. La concentració de talent i R+D en intel·ligència artificial definirà els guanyadors d'aquesta nova gran batalla digital.

"La concentració de talent i R+D en intel·ligència artificial definirà els guanyadors d'aquesta nova gran batalla digital"

Nous models de negoci s'estan definint per assegurar que la intel·ligència artificial arribi a tots els punts de l'economia: a la llar, als nostres smartphones, als nostres automòbils, a les nostres fàbriques o a les nostres universitats. Qualsevol producte, procés o marca, dintre de molt poc, estarà impulsada per motors d'AI, que seran omnipresents. Si fa uns anys va arribar el tsunami internet, ara arribaran de forma massiva terminals AI d'usuari, que permetran tractar dades, obtenir patrons i prendre decisions in-situ. La via serà, probablement, el núvol. Els gegants digitals estan preparats per democratitzar la AI a través del núvol.

La democratització de la intel·ligència artificial, paradoxalment, posarà a les nostres mans una arma tan poderosa com inquietant. En primer lloc, les màquines intel·ligents estaran sotmeses a un fenomen fins ara reservat als humans: sabem fer més coses de les que podem explicar. Sabem reconèixer un amic que no veiem fa anys entre un conjunt de persones gairebé idèntiques. Però no sabem explicar el perquè. És el que s'anomena "la paradoxa de Polanyi". Ho fem per experiència, perquè el conjunt de trets i expressions d'aquella persona ens són especialment familiars. Ho fem mitjançant "coneixement expert". Fins ara, les màquines només tenien coneixement codificat, escrit literalment en línies de codi per un programador. Però ara, en la mesura en què aprenen de l'experiència, les màquines es reprogramen a si mateixes, fins al punt que l'humà perd el control de la lògica interna. La màquina comença a generar coneixement per experiència, més enllà del coneixement humà. Com prèviament ha vist milions de radiografies de càncers de pulmó (ha estat "entrenada"), una màquina és capaç d'identificar un càncer de pulmó en una nova radiografia. Per això, Facebook, mitjançant la seva pròpia experiència, és capaç de determinar usuaris potencialment sensibles d'alterar el seu vot, si són sotmesos a un bombardeig enfocat de material polític. Tanmateix, la màquina es pot equivocar... I ningú és capaç de saber per què.

Avui, l'empresa més valuosa del món en l'àmbit de l'AI és la startup xinesa Sense Time, que acaba d'aconseguir una ronda de finançament de 600 M$ provinents d'Alibaba, l'Amazon xinès. Amb aquesta injecció financera, la seva valoració s'eleva a 4.500 M$. La seva especialitat és el reconeixement facial. En el món de l'AI, la quantitat de les dades és clau. I la Xina té moltes cares per entrenar màquines d'AI. Per aplicacions inquietants: a la Xina, ulleres especials dotades d'AI determinen, mitjançant reconeixement facial, si algú ha comès algun crim, i poden predir si pot cometre'l, d'acord amb l'anàlisi de la seva cara. "Segons el sistema, vostè té cara de criminal, i cometrà un delicte en les 24 hores vinents, amb un 98% de probabilitats"

"Hem d'estar preparats per una gran revolució tècnica, però també ètica i jurídica"

En els pròxims anys veurem una explosió d'aplicacions d'intel·ligència artificial. Els gegants digitals ho tenen clar. Màquines sotmeses a la paradoxa de Polanyi començaran a prendre decisions, algunes d'elles molt crítiques. Les màquines acumularan coneixement expert, propi i intransferible. Prendran decisions... Però no sabrem com. A vegades, seran utilitzades per aplicacions dubtoses o, fins i tot, sinistres. Hem d'estar preparats per una gran revolució tècnica, però també ètica i jurídica. La intel·ligència artificial es democratitzarà i arribarà a totes les peces de software.