Drets Humans. 1948
La primera data, 1948, correspon a la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre d'aquell any, just quan es produïa la guerra àrab-Israel que va suposar l'expulsió de casa seva de més de 700.000 àrabs per les forces israelianes, armades i equipades pels europeus i els americans. Aquest és l'inici de tots els desastres que han anat succeint i assolant l'Orient Mitjà i que, alhora, han creat la inseguretat més gran i inestabilitat mundial dels nostres dies.
D'aquella pols vénen aquests fangs. La creació d'un estat jueu en terres palestines, pels acords Sykes-Picot, entre els Estats Units, Gran Bretanya, França i Rússia, ha portat a conflictes permanents a l'Orient Mitjà i, ara mateix, arreu del món. Els jueus varen exigir els seus drets històrics sobre la zona, fent referència a l'antiga província de Judea de l'imperi romà, per a fer fora de casa seva als palestins. Un argument similar al que actualment fa servir l'Estat Islàmic per a reclamar tot l'Al-Andalús, territori que van ocupar els àrabs durant vuit segles.
Pel que fa a l'armament que s'està utilitzant als diversos conflictes en vigor a la zona, sembla que prové, principalment, dels mateixos estats que, unilateralment, van decidir la creació de l'estat d'Israel. La decisió del nou president nord-americà, Donald Trump (amb gendre jueu i filla conversa) de recolzar al govern jueu contra l'habitual equilibri dels anteriors presidents, crea encara més inestabilitat al món.
Els acords de Camp David, aconseguits gràcies a la ferma voluntat i dedicació del president Carter, per part dels Estats Units, i dels presidents d'Israel , Menachem Beguin i d'Egipte, Anuar el-Sadat, o els d'Oslo de 1993, que varen tenir com a actors principals a Bill Clinton, Isaac Rabín i Iáser Arafat, no han tingut continuïtat, ans al contrari, s'han incomplert permanentment, així com tots els acords aprovats per Nacions Unides.
Immediatament després de la presa de possessió de Donald Trump, el govern israelià, per decisió recolzada pel Knésset, el seu Parlament, aprovà, de forma retroactiva (no admesa pel Dret Internacional) la legalització de 4.000 habitatges de colons israelians construïdes a la Cisjordània sobre terrenys particulars de palestins en assentaments no autoritzats. Aquests se sumen als més de 120 territoris ocupats a la Cisjordània, on viuen un nombre superior als 400.000 colons, fora de la llei internacional i en contra dels acords del Consell de Seguretat de Nacions Unides.
El poble israelià, que procedeix en bona part de les famílies espoliades, assassinades i massacrades a l'Europa convulsa del segle passat, deu observar, amb estupor, que el tracte al que sotmet el seu govern als palestins no és el normal per a una de les democràcies més dinàmiques i avançades del món.
No perdem l'esperança en què els uns i els altres trobin els camins de concòrdia que evitin el conflicte i les morts, afavorint l'enteniment i la pau i aconsegueixin un desenvolupament econòmic i social de l'Orient Mitjà que ho sostingui. L'acompliment de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 fora una bona pauta a seguir.