El mercat més gran del món
Actualment el comerç de béns entre els Estats membres de la Unió Europea és de 2.935.000 milions d'euros, un 75% més que les exportacions de béns de la UE cap a països tercers. De fet, si exceptuem els casos de Grècia i del Regne Unit, tots els Estats membres tenen una relació comercial més intensa amb altres països de la UE que amb socis comercials fora de la Unió. D'aquesta manera, segons les xifres d'Eurostat, la majoria d'Estats membres de la Unió Europea tenen 2 o 3 socis comercials dins de la UE que representen més del 50% del total de les seves exportacions tant dins com fora de la Unió.
Malgrat tots els avanços que s'han fet en el desenvolupament de què anomenem el 'Mercat Interior', no podem considerar que la feina està feta ni de bon tros. Encara queden algunes fronteres sovint invisibles, que cal eliminar si volem obtenir tots els beneficis d'un Mercat Únic integrat. Per exemple, quan volem comprar per Internet o accedir a serveis online de vídeos, música, jocs o llibres, seguim comprant com si hi haguessin 28 mercats separats. Precisament per això, aquest mes de desembre la Comissió Europea ha presentat una proposta ambiciosa per crear un veritable 'Mercat Únic Digital'. Una proposta que pretén facilitar el comerç electrònic entre països de la UE i ampliar l'accés als continguts digitals que un ciutadà adquireix en un Estat membre a tota la Unió.
Aquest és un exemple dels esforços que la Comissió vol dur a terme per a potenciar el Mercat Interior com una palanca per activar la nostra economia. Si donem una ullada a l'evolució del comerç dins de la Unió durant els últims anys, veiem que entre el 2004 i el 2008 el nivell d'exportacions d'un país a un altre de la UE va créixer de manera sostinguda, però que a partir del quart trimestre del 2008, i coincidint amb l'impacte de la crisi, el comerç al Mercat Únic va patir una forta davallada. Aquesta tendència va tornar a donar la volta a partir del segon trimestre del 2009 i des d'aleshores fins al 2011 va anar creixent fins a recuperar els nivells d'abans de finals del 2008.
En aquesta anàlisi a través del temps del comerç dins de la Unió Europea, podem observar el cas d'Espanya, un dels països que ha experimentat un canvi en les tendències comercials dins de la Unió: mentre que el 2002 era un importador net de productes d'altres socis de la UE amb una balança comercial negativa de 21.200 milions d'euros, el 2013 era ja un exportador net amb una balança comercial positiva de 94.000 milions d'euros. Cal doncs aprofitar tot el potencial sense explotar al Mercat Únic, com a autèntic motor de la feble recuperació econòmica, però també per reforçar la nostra presència en el món.
En efecte, l'enorme atractiu del Mercat Únic ens dóna una força extraordinària per liderar el comerç a escala global. La Unió Europea té una política comercial comuna i la Comissió Europea és l'encarregada de negociar els tractats i acords comercials per a tots els països de la Unió. Com és ben conegut, ara està negociant el TTIP, l'Acord comercial amb els EUA, un acord que un cop aprovat suposarà la creació de la zona de lliure comerç més gran del món, un salt endavant com el que va suposar en el seu moment la creació d'un Mercat Únic a la UE. Una oportunitat doncs, que no ens podem deixar perdre.