El paper de l'educació per superar la mediocritat

Em comentava una professional del coaching quantes vegades darrere un home aparentment exitós hi descobrim un professional mediocre. I com això no passa tan sovint amb les dones. És perquè les dones som millors? És clar que no, però en general les dones que han arribat a llocs de responsabilitat han hagut de fer-ho per mèrits propis solament, sense tenir una xarxa de suport com teixeixen els homes entre si, de suport mutu, lluitant molt, demostrant resultats.

Per això, deia la coach, la igualtat existirà el dia que trobem el mateix nivell de mediocritat en les dones directives que en els homes directius. M'ha semblat que era un pensament molt xocant però segurament molt cert (amb tota la prudència que cal tenir amb les generalitzacions).

Ara bé, des de les escoles on desenvolupem professionals no ens hem de conformar a lluitar per un objectiu inútil com el d'igualar la mediocritat. Hem de preparar-los (i preparar-les) per tal que treguin la millor versió de si mateixos, transformar-se per transformar (el món). I aquest hauria de ser l'objectiu de les escoles de primària i instituts, de les universitats i de qualsevol ensenyament al llarg de la vida.

Aquest dimecres s'inicia una nova edició del Saló de l'Ensenyament, primer dedicat a l'oferta de grau i el cap de setmana de postgrau. Jo animaria qualsevol visitant que busqui informació de la raó de ser de l'escola, allò que més enllà del contingut acadèmic, la logística d'horaris, l'oferta de serveis, tots ells importants, ens pot ajudar a excel·lir en el nostre camp, siguem dones o homes, en totes les vessants que necessita un professional: tècniques, humanístiques, per tenir una mirada holística al món i servir millor la societat.