Elon Musk l’artista

Dimarts al vespre acabant de preparar el sopar a la cuina de casa. Portàtil a sobre la taula amb un vídeo en directe del canal d’SpaceX a YouTube. D’aquí a uns minuts s’ha d’enlairar el vol de prova del Falcon Heavy, el darrer coet de l’empresa SpaceX. Tinc la patata i la mongeta tendra a punt mentre espero que bulli l’aigua. A la pantalla la imatge amb el coet a la plataforma de llançament a Cap Canaveral fa estona que fumeja. A la part superior de la pantalla, el compte enrere diu que som a T menys dos minuts. L’aigua és a punt d’arrencar el bull. L’excitació comença a pujar al darrer minut. Arriba el compte enrere, els presentadors, els enginyers i els espectadors canten els números del 10 a l’1 i embogeixen al moment de l’enlairament. Mon fill i jo fem el mateix davant del portàtil. L’aigua bull.

Se succeeixen les emocions: 1.000 km/h, 2.000, 3.000; a 30 km, 40, 50; 4.000 km/h, 5.000, 6.000, 7.000; a 60 km; ejecció dels dos propulsors laterals; mon fill apunta velocitats i alçades en un paper; tiro les patates a l’aigua, 8.000 km/h, 9.000; ejecció del propulsor central, fins arribar al clímax de la missió. A 10.000 km/h i a 124 km de la Terra el Falcon Heavy llibera la seva càrrega a l’espai: un cotxe elèctric Tesla Roadster propietat de l’Elon Musk conduit per un starman (un maniquí d’astronauta) al so de “s There Life On Mars”de David Bowie i amb el missatge “Don’t Panic” a la pantalla del cotxe (Homenatge a Douglas Adams i la seva “Guia de l’autoestopista galàctic”). A T+8:04 els dos propulsors aterren alhora a la pista d’aterratge en una coreografia perfecta. Tiro les mongetes. Mon fill m’ensenya el paper: T+8:48; 26.203 km/h; 179 km. Vint-i-sis mil dos-cents tres quilòmetres per hora!

"El cost de 90 milions de dòlars tampoc no és res de l’altre món si el comparem amb els 1.000 milions estimats de les properes missions de la NASA" 

El Falcon Heavy és el coet més potent del món. Pot portar fins a 64 tones a una òrbita terrestre baixa —on hi ha l’Estació Espacial Internacional—, un salt quantitatiu considerable si ho comparem amb les 20 tones del coet europeu Ariane 5 i les 29 del Delta IV Heavy, el coet més potent fins ara. Però el destí final és Mart, passant per la Lluna. El Falcon Heavy pot portar fins a 20 tones a la Lluna i una tripulació, fet que permetrà reprendre les missions a la Lluna i eventualment establir-hi una base per anar fins a Mart. El cost de 90 milions de dòlars tampoc no és res de l’altre món si el comparem amb els 1.000 milions estimats de les properes missions de la NASA.

I tot això ho ha fet l’Elon Musk, el milionari, visionari i filantrop que ja costa distingir del Tony Stark, l’home de ferro de la Marvel. Musk va sorprendre el món l’any passat a la Conferència Astronòmica Internacional quan va explicar els seus plans per portar un milió de persones a Mart en els propers 100 anys en una presentació que que portava per títol Convertint els humans en una espècie interplanetària; d’aquí a 5.000 milions d’anys el Sol s’empassarà la Terra i que si hem de buscar casa fora del Sistema Solar, ja hauríem de començar a fer les maletes.

"L’any 2002 Musk venia X.com a eBay i amb els diners de la venda fundava SpaceX"

Però com hem arribat aquí? Què has de fer per ser posar el teu cotxe Tesla Roadster en òrbita a 10.000 km/h? L’any 1999 Elon Musk va crear X.com, una empresa de pagaments per correu electrònic, que al 2001 va llençar un producte que es deia PayPal. L’any 2002 la venia a eBay i amb els diners de la venda fundava SpaceX. El 2003 fundava Tesla Motors i el 2006 SolarCity. La primera és el fabricant de cotxes elèctrics més gran del món i la segona és el segon proveïdor d’energia solar als EUA. Tot això en menys de 20 anys. Diria que hi ha un element comú en totes les iniciatives que Musk ha portat a terme: l’art.

Musk té molt d’artista. Deia Brian Eno en una xerrada al Sónar+D a Barcelona que la funció de l’artista és la d’imaginar-se el futur, crear-lo i intentar llavors portar-hi la societat. Musk combina a la perfecció la seva part d’enginyer amb la d’artista: l’enginyer identifica què no funciona d’un mercat, indústria o tecnologia i la seva part d’artista en busca una solució més barata al futur on portar-nos-hi a tots sigui a la mobilitat elèctrica o a una casa a Mart. Wayne Gretzky, una llegenda de l’hoquei sobre gel canadenc, deia: “Patino cap allà on va el puc, no cap allà on ha estat”. Un altre artista.