Els nens, les víctimes
L'enorme increment ens indica el brutal augment de conflictes i també les importants variacions del temps, que genera sequeres i inundacions, alhora que provoca grans desplaçaments de població, buscant, simplement, sobreviure. Alimentació, atenció sanitària i educació són els tres eixos bàsics a cobrir.
Segons la directora del programa d'emergència d'Unicef, Afshan Khan, un de cada nou nens viu en zones en conflicte on la possibilitat de morir abans dels 5 anys duplica la d'altres indrets. Les variacions climatològiques que provoquen aquest caos van des de les zones amb inundacions, on viuen 500 milions de nens, i les de sequera severa, on intenten sobreviure 160 milions més d'infants.
A la Cimera del Clima, celebrada fa menys de dos mesos a París, els representants de 195 països han tancat un acord mundial que intentarà frenar el canvi climàtic, generador d'una part important d'aquestes inundacions i sequeres. A hores d'ara 187 dels 195 països ja han presentat els seus programes nacionals de reducció d'emissions.
Segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR), a 21 de desembre havien entrat a Europa l'any 2015, més d'un milió de persones refugiades. D'aquestes, els països europeus es van comprometre a acollir 160.000, dels que Espanya només ho ha fet amb 18 persones.
I parlant d'Espanya seria bo recordar que la situació interna no és per a llençar coets. Segons Save the Children, 1 de cada 4 nens està malnodrit i per si fóra poc, ocupa el vergonyós segon lloc de la Unió Europea, després de Romania, en el rànquing de situació de risc de pobresa dels nens amb un de cada tres. A propòsit d'això, el Ministeri d'Educació té previst dedicar, als pressupostos de l'Estat de 2.016, 24 milions d'euros per a material didàctic per als més desfavorits. Des de 2.008 s'ha reduït la partida en 137 milions d'euros.
Deia Oscar Wilde que "la millor forma de fer bons als nens és fer-los feliços". A la nostra mà està.