Lliçons de la Xina: els diners
Aquest estiu hem estat a la Xina, feia uns quants anys que no hi anava i sí, tot ha canviat molt. Una de les coses que més ens ha sorprès són els diners, bé l’absència de diners.
"Una de les coses que més ens ha sorprès de la Xina són els diners, bé l’absència de diners"
Quan compres alguna cosa, a la caixa veus una petita caixeta negra. El venedor et diu l’import, qui compra ensenya el seu codi QR a aquesta caixa negra amb fons blanc i un petit forat i instantàniament rep la confirmació amb l’import. Ja està. No hi ha rebut, no hi ha res.
De sobte apareix un estranger, veus com el caixer atrafegat busca, mig desesperat, el TPV i mira la teva targeta de crèdit amb la mateixa cara que els nostres fills mirarien un telèfon fix amb roda de marcar. Finalment, troba el xip i el posa dins, marca l’import, et dóna l’aparell perquè posis el codi, passen set segons inacabables, la cua es fa llarga, et dóna un paper, el signes, et dóna el rebut, la cua es fa més llarga...
Poc després un altre estranger apareix, a aquest no li funciona la targeta. Ho intenten amb un parell de TPVs, però res. Finalment paga amb diners. El venedor xinès busca diners i veus que ben bé no en té. Li torna el canvi, el rebut i més cua.
Després d’uns dies te n’adones d'allò més obvi: que ets un bitxo estrany. A la Xina, tothom paga amb WeChat Pay (un WhatsApp augmentat) o AliPay (Alibaba és l’equivalent a Amazon). No hi ha diners a la Xina, no hi ha rebuts, els pagaments són super ràpids (aproximadament 1/3 o ½ de segon, unes 10-15 vegades més ràpids que amb targeta de crèdit), cues, sí, cues a tot arreu.
"Els xinesos es passen la vida a WeChat: Whatsapp, transferències de diners, Didi, entrades de cinema o Tinder"
Però el que et sorprèn més és veure que encara no has descobert res, ni entès res. Tan bon punt entres en un restaurant veus que totes les taules tenen un adhesiu verd (WeChat) i un blau (AliPay) amb un codi QR. Com si fossis un detectiu et dediques a xafardejar les taules veïnes i veus que els altres clientes escanegen el codi, t’hi apropes i veus com al mòbil apareix al menú amb fotos i una descripció del plat amb el preu. Posen la quantitat, fan la comanda i poc després apareix un xinès/a amb la beguda i els plats. Si volen més, repeteixen l’operació.
Però jo no tinc WeChat operatiu (només en pots tenir si tens una targeta de crèdit d’un banc xinès) i miro de fer-me entendre amb el cambrer. Trobo un menú imprès en algun lloc i vaig assenyalant els plats i ho apunta. Altre cop sento que sóc l’excepció en una societat que ja no imprimeix menús... Per pagar, igual que abans, ensenyen el seu codi, miren la pantalla del mòbil que estigui bé l’import, diuen Zai jié (adéu) i ja està... I mentrestant, jo segueixo empantanegat amb la meva targeta de crèdit.
Però encara no he entès res! WeChat serveix per tot, com a la pel·lícula d'El Senyor dels Anells, un anell per governar-los a tots! A WeChat no només tens els amics, grups i fòrums als quals t’has subscrit (com a WhatsApp), també pots enviar diners com qui envia una foto, cridar un cotxe Didi (l’Uber d’aquí), llogar una bici o una moto elèctrica (només hi ha motos elèctriques i amb la calor que fa, bicis poques), comprar entrades per a espectacles, bitllets d’avió, demanar crèdits, fins i tot hi ha un Tinder per lligar. Els xinesos es passen la vida a WeChat, sí.
Pots pagar des del teu moneder, limitant la teva exposició, o des de la targeta de crèdit.
Una de les preguntes que et fas, és com ha aconseguit imposar-se a les targetes. Tot investigant trobes moltes respostes, la banca retail a la Xina és molt limitada, les targetes són estrangeres... Finalment, intentes esbrinar les comissions dels comerços i ho entens tot: el 0.6%. Hi ha també tota una colla de serveis, poden posar promocions, anuncis, se’ls hi dóna el registre electrònic de vendes...
Les transferències de diners entre usuaris, en les seves múltiples varietats (pots dividir automàticament el sopar amb els teus amics, enviar un regal amb diners – red envelope) no té cost fins a 1000 RMB (uns 140 dòlars) a WeChat Pay o 20.000 RMB (uns 2.800 dòlars) a AliPay, a partir d’aquesta quantitat la comissió és un 0.1%. Ambdós intenten que els diners es quedin al sistema i hi ha tota una colla d’ofertes financeres, com ara dipòsits que et donen entre un 3% i un 6%, crèdits... A la Xina, com enlloc, les comissions no agraden!
El sistema és força sofisticat. El que hem descrit és l’Express pay, el sistema que s’utilitza habitualment als comerços a on no et cal confirmar la compra posant el password. Hi ha sistemes per compra online, però potser un dels més interessants és aquell que et permet pagar escanejant el codi QR del venedor i posant l’import. Aquest és el que fan servir els venedors que estan al carrer i els artistes que toquen música al carrer o canten. Això permet que qualsevol persona pugui cobrar simplement posant un cartonet amb el QR de WeChat Pay (verd) o amb el d’AliPay (blau), no cal res més!
Un dels serveis més utilitzats és el pagament del transport públic, és un pagament una mica complicat perquè va per zones i hi ha tarifes especials. Al fer-ho amb el mòbil tot es converteix en molt senzill, simplement ensenyes el teu codi a l’entrada i a la sortida i ja està, com sempre el pagament és instantani, la velocitat de les cues a les màquines del metro és fins i tot sorprenent!
Encara que els dos sistemes tenen molts punts en comú són una mica diferents. WeChat Pay té una orientació més social, més del dia a dia, de la vida quotidiana i AliPay és més mercantil, orientat a negocis i transaccions amb un import més gran. Hi ha serveis on aquesta orientació es veu amb molta claredat, per exemple, si sacseges el mòbil veuràs tots els amics que tens a prop. Entre els dos dominen bona part dels diners i tot el sistema de banca retail a la Xina.
"Entre WeChat Pay i AliPay dominen bona part dels diners i tot el sistema de banca retail a la Xina"
Una de les claus de l’expansió de WeChat tant en nombre d’usuaris (uns 900M actius al mes) com en serveis és que és una plataforma. A banda dels serveis que WeChat ofereix directament, tens tots els serveis d’altres empreses a la teva disposició, com ara l’Uber xinès (Didi), hotels, vendes flash, tren i avions, entrades d’espectacles, compres en grup (cadascú paga una part)... Són plataformes extensibles en les que van apareixent noves aplicacions que automatitzen i fan més senzilla la vida quotidiana. Això té conseqüències importants per a les empreses ja que els usuaris fan servir l’aplicació encara més i poden monetitzar la seva atenció amb anuncis i serveis de màrqueting.
Un dels temes més interessants és l’impacte en la societat. Per un costat, tenim un impacte directe en termes monetaris. El sistema és molt més eficient que el nostre i li cal treure molt menys capital de les empreses i dels usuaris. Comissions zero o molt baixes vol dir molts més diners disponibles en circulació que es poden destinar a inversions, estalvi o oci.
"El sistema és molt més eficient que el nostre i li cal treure molt menys capital de les empreses i usuaris amb comissions zero"
Ara bé, aquest no és l’únic efecte. L’atenció és un dels béns més preuats, només tenim 24 hores al dia i la nostra capacitat és limitada. Aquests sistemes permeten que les transaccions i el seu control siguin pràcticament automàtiques i es facin sense haver de prestar-hi atenció, ni els usuaris ni els comerços ja que disposen d’un sistema estàndard, molt barat i conegut per a tothom.
Lligat amb l’atenció també hi ha la velocitat. L’extraordinària rapidesa del sistema fa que no provoqui colls d’ampolla a transports, botigues o serveis. El cas més evident és el dels restaurants que operen amb una fracció del personal que necessitem a Europa i a on mai t’has de passar mitja hora cridant l’atenció d’un cambrer que no et vol veure, simplement ho demanes a l’aplicació.
El transport ofereix una finestra al futur. Com que el pagament és individual es poden implementar amb facilitat esquemes molt personalitzats (majors de 65 anys, estudiants...) i probablement veurem preus dinàmics en funció de la demanda, del dia o de l’hora.
Hi ha també un aspecte important pel creixement empresarial. El fet de que estigui construït en mode plataforma i que tothom l’utilitzi, fa molt fàcil integrar-ho en qualsevol aplicació d’una manera rapida i barata que permet l’aparició de noves empreses que ofereixen productes i serveis innovadors amb una gran facilitat. És un entorn perfecte per a l’emprenedoria i la innovació.
Aquests mesos Facebook ha anunciat la seva plataforma de pagament i la seva moneda Libra, la veritat és que allò que sabem s’assembla molt a allò que hi ha funcionant a la Xina, com deia William Gibson (Jonny Memonic) el futur ja està aquí només desigualment repartit.