Fora de la gàbia, però dins la capsa de trons

"La veritat és senyal, la falsedat és soroll": qui diu això no és un pare de l'Església ni un filòsof de la Sorbona, sinó Elon Musk, en la conversa oberta que va mantenir dimecres passat acompanyat de Robin Wheeler i Yoel Roth i que ja han escoltat 2,5 milions d'usuaris. Son dies de donar moltes explicacions, per al nou propietari de la xarxa social. Elon Musk va començar el seu regnat afirmant que treia l'ocellet de la gàbia, però la bestiola s'ha ficat dins la capsa de trons.

Què és senyal i què soroll? Què està passant?

Si cito els noms de Wheeler i Roth és perquè tots dos van ser notícia aquesta setmana com a part del grup de directius que haurien deixat la companyia: així ho van explicar molts mitjans com ara La Vanguardia, Marca o Expansión. En realitat, Wheeler no ha marxat però Roth sí. Això ho sabem perquè la primera, Wheeler, va fer un tuit el dia 11 dient "encara estic aquí", desmentint l'agència Bloomberg que assegurava el contrari unes hores abans. En canvi, de Roth sabem per TechCrunch que sí ha dimitit, i ell mateix ho dona a entendre a la seva biografia de Twitter, on la paraula Former precedeix el seu càrrec directiu a la xarxa social. Un directiu qüestionat per alguns entorns pro-Trump des de que en un tuit de 2017 qualifiqués a la seva administració de nazis, a banda de tenir la peculiaritat de ser el community manager del seu propi gos, @pastrami.

Senyal i soroll. La rectificació de la informació sobre la falsa dimissió de Wheeler no ens ha arribat pels mitjans generalistes, com segurament no arribaran tampoc moltes de les coses que s'estan succeint, en temps real, a la vida de la xarxa social especialitzada en el temps real. Hi ha, per exemple, tot l'enrenou dels comptes verificats que no són reals, sinó que es fan passar per empreses o personalitats. La farmacèutica Eli-Lilly va perdre un 4% del seu valor a borsa pels tuits d'un compte fake, i un senador demòcrata va pactar amb un periodista del Washington Post que li creés un compte verificat de pagament sota el seu nom i no va tenir problemes, com explica Miguel Jiménez a El País, per posar dos exemples. Aquest servei de Twitter s'ha suspès fins que no es pugui assegurar una mica d'ordre. I el més paradoxal de tot és que aquesta mesura buscava precisament eliminar la falsedat en la conversa social, una de les obsessions del seu nou propietari. La situació està -des del punt de vista informatiu- embogint fins el punt que mentre els mitjans generalistes deien que Twitter perd usuaris, Elon Musk es vantava a un tuit que la xarxa social assolia (divendres passat) el màxim històric d'usuaris actius.

S'obre un període apassionant en una xarxa social que ha tingut una influència decisiva en la política d'un bon grapat de països, i de com això evolucioni en depèn, en part, la salut del nostre ecosistema informatiu. És una batalla entre senyal i soroll, i tenir bon oïda per distingir serà qüestió, en bona part, de fonts d'informació. Aquí, els mitjans convencionals son, vulguin o no, art i part en aquest debat: les xarxes estan robant-li l'espai d'organitzadors de la plaça pública. Alguns mitjans especialitzats compten amb professionals que incorporen la perspectiva de l'ofici d'informar dels mateixos temes des de fa anys. Però tant uns com altres -generalistes i especialitzats- tenen com a recurs decisiu una font d'informació a la qual podem accedir directament els ciutadans: la mateixa conversa a Twitter, que és gràcies a la qual hem sabut, al capdavall, si Wheeler i Roth havien o no dimitit.

Que hi ha una batalla per ser la plaça pública ho diu el mateix Musk en un fil publicat també aquesta setmana: "Mentre Twitter persegueix l'objectiu d'elevar el periodisme ciutadà, l'elit dels mitjans intentarà tot per impedir que això passi. Els mitjans de comunicació tradicionals seguiran prosperant, però l'augment de la competència dels ciutadans farà que siguin més precisos, ja que el seu oligopoli sobre la informació es veurà alterat". Si serà o no capaç "d'elevar el periodisme ciutadà", no ho sabem i és part de la inquietud: de vegades, el remei és pitjor que la malaltia.

Senyal i soroll. És interessant llegir la transcripció de la trobada que va tenir Musk amb els treballadors, on va exposar de forma bastant clara la seva visió del futur de la companyia. Allà mateix descobrim que el nou CEO vol arribar als 1.000 milions d'éssers humans reals conversant per ser efectivament la "plaça pública", i que la vol convertir en lloc on intercanviar diners, a més de continguts. Pel que fa a l'experiència de conversa, veurem més facilitats per als creadors de contingut audiovisual. I per als anunciants, continuarà inexorablement l'evolució que ja estem veient a Tik Tok: la gent no vol els anuncis de televisió adaptats a format digital sinó que es quedarà mirant-los pel mateix que motiu que consumeix un contingut orgànic: que és un bon contingut sobre temàtica que l'interessa.

En un moment de la xerrada, Musk deixa anar una informació que és més senyal que soroll, i que no convida a esperar gaire tranquil·litat. És quan reflexiona sobre la recessió que preveu pels propers un o dos anys. La recepta per superar-la? "serem paranoics, i sobreviurem".