Fusions en el cooperativisme: mirada llarga

L’any 2008, tres cooperatives d’atenció a les persones, EAS, Escaler i CTF, van fusionar-se per crear Suara Cooperativa. Un projecte que actualment aplega quasi 5.000 professionals i factura 100 milions d’euros. Una història d’èxit sense precedents que, des del meu punt de vista, es produeix per dos factors clau. En primer lloc, mitjançant una reflexió estratègica que posa el focus principalment en l’entorn. Efectivament, el desplegament de la Llei de la dependència fa aflorar un mercat públic rellevant de serveis d’atenció a les persones (una gran oportunitat), però alhora apareixen grans operadors que veuen el potencial emergent d’aquest sector (una gran amenaça). La resposta és immediata, cal fusionar-se per generar un operador i tenir un paper rellevant en el sector d’atenció a les persones des del model cooperatiu. I aquí ve el segon factor, el paper de les persones que lideren les cooperatives que tenen la visió i alhora posen el projecte col·lectiu per davant dels interessos personals. 

La història es repeteix, tot i que han hagut de passar 13 anys perquè hi hagi una nova fusió amb majúscules en el cooperativisme. La campanada va sonar el 30 de juny passat quan les cooperatives Som i Abacus van avalar en les seves respectives assemblees fusionar-se per donar una resposta conjunta als reptes de la digitalització del sector educatiu i cultural del nostre país. I, de nou, saber llegir el que passa i preveure el que passarà al nostre entorn és el que desencadena el projecte d’integració. Quins són els reptes? La digitalització, que provoca canvis radicals en els models de consum, i uns megacompetidors amb els quals ens hem d’enfrontar. La resposta és, novament, la creació d’un gran operador cooperatiu especialitzat en la creació i distribució de continguts culturals i educatius. Abacus va néixer l’any 1968 (no és casualitat) i des de llavors ha estat un referent en aquest àmbit, com Som, que des de fa 25 anys s’ha fet un espai important en la generació de continguts culturals amb un fort component innovador. L’entorn ha canviat (radicalment) i els èxits passats no en garanteixen de futurs. Així és que si l’entorn canvia, hem de canviar; renovar-se o morir.

Ens agradi o no, disposar de massa crítica suficient (mai ho és prou) és indispensable per poder competir i sobretot tenir impacte. No hem de créixer com una maledicció i a contracor, ans al contrari, ho hem de fer convençuts que si SomAbacus té ara mateix un milió de persones sòcies serà molt millor quan en tingui dos. Serà un projecte més fort, més sòlid, més sostenible, amb més capacitat d’innovar i generar impacte, i el model cooperatiu estarà molt més present al conjunt de la nostra societat.

No deu ser casualitat que un grup d'economia social, en aquest cas, Clade, generi el clima i caldo de cultiu suficients perquè les aliances i les fusions es produeixin de forma més natural

Un parell d’apunts més; tant les cooperatives fusionades ara com les que ho van fer fa 13 anys, citades a l’inici de l’article, formen part del Grup Clade. No deu ser casualitat que un grup d’economia social generi el clima i caldo de cultiu suficients perquè les aliances i les fusions es produeixin de forma més natural. D’altra banda, en els dos casos es manté l’ocupació (en el cas de Suara, a més, amb un creixement espectacular des de la fusió). A diferència d’altres models, en el cooperativisme es prioritza preservar els llocs de treball, atès que les persones són, de debò, al centre de les organitzacions.

Malgrat poder-nos felicitar per aquests dos magnífics exemples de fusió, no podem estar, ni molt menys, satisfets. Tretze anys són massa entre una operació i l’altra. Ens en calen moltes més; el món no s’atura i el cooperativisme, si té la mirada llarga i actua en conseqüència, pot aportar molt en el nou paradigma empresarial del segle XXI per a una societat amb menys desigualtat i amb més equitat.