Els futurs de la comunicació

Aquest dimecres al Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, al Poblenou, es va presentar la nova càtedra de Futurs de la Comunicació en un acte institucional presidit pel rector Oriol Amat i amb Jordi Balló, director del Departament de Comunicació de la UPF, exercint d’MC.

Un acte acadèmic un 20 de juliol, amb la facultat buida, a una setmana de vacances i a 30 graus a l’ombra semblava que congregaria els sospitosos habituals. I no. Poc abans d’iniciar l’acte la sala ja era plena de professionals, acadèmics i investigadors del sector de la comunicació del país.

Entre ells hi eren en Jordi Sellas (Minoria Absoluta, l’IDEAL), Vicent Partal i Assumpció Maresma (Vilaweb), Ramon Grau (Totmedia, AMIC), Francesc Escribano (Minoria Absoluta), Dionisia Matas (Havas Media Group), Jaume Roures (Mediapro), Esther Vera (Ara), Noemí Cuní (Broadcaster), Saül Gordillo (ex-director de Catalunya Ràdio), Guillem Mauri (UPF), Miquel Pellicer (UOC), Toni Esteve (Lavínia) i uns quants més. I encara hi faltaven betevé, Filmin, Cugat mèdia que no hi van poder assistir.

En la situació de canvi actual es fa més necessària que mai una reflexió sobre la comunicació a 5 o 10 anys vista, per a detectar allò que serà rellevant al futur

Jordi Balló va fer una petita introducció dels objectius de la nova càtedra que neix amb la voluntat d’obrir-se a la societat i a l’empresa amb una vocació europea i global. Va destacar que a Europa els centres d’estudi sobre els futurs de la comunicació es poden comptar amb els dits d’una mà: “alguns als països nòrdics, algun a Alemanya i a Itàlia i poca cosa més”.  La recerca a la universitat ens explica com hem arribat aquí, l’empresa lluita amb el dia a dia. En la situació de canvi actual es fa més necessària que mai una reflexió sobre la comunicació a 5 o 10 anys vista, per a detectar allò que serà rellevant al futur.

És per això que 14 empreses i institucions del nostre país líders en comunicació —algunes representades pels assistents esmentats— han unit esforços per a la càtedra dels Futurs de la Comunicació, que ha estat impulsada pels professors de la casa Joan Corbella, Frederic Guerrero, Toni Esteve, Carles Pont i Ona Anglada. Balló ha clos la seva intervenció amb una frase que convida a la reflexió: “Que les grans empreses no treballen juntes és un mite. Si hi ha un projecte engrescador ho fan.”

A continuació, Toni Esteve, director de Lavínia i professor de la UPF —en va destacar els 29 anys que fa que ho és (em guanya de 5)— va seguir amb l’argumentari de Balló: “La universitat ens porta recerca històrica i anàlisi, faltava una part; la projecció al futur. S'han alineat els astres, el fet que l'Oriol Amat sigui rector ha possibilitat aquesta nova càtedra”.

Esteve va contraposar les ciències de la comunicació amb les ciències de la natura: “El telescopi James Webb situat a 1,5 milions de km de la Terra ens va mostrar imatges de poc després del Big Bang. En canvi som incapaços de preveure el futur immediat del paper, del digital o de la tele”. A diferència de la medicina o l’enginyeria la recerca en comunicació a l’acadèmia no treballa en escenaris prospectius, no té metodologies ni les eines adequades per plantejar eventuals futurs. En canvi sí que ho estan fent les grans corporacions privades globals. En paraules d’Esteve: “Aquesta càtedra és una pòlissa d'assegurança per avançar-nos al futur.

Esteve: “El telescopi James Webb situat a 1,5 milions de km de la Terra ens va mostrar imatges de poc després del Big Bang. En canvi som incapaços de preveure el futur immediat del paper, del digital o de la tele”

També va destacar el paper d’Europa en l’ecosistema global de la comunicació: “Els EUA i Xina monopolitzen el debat amb els seus respectius models mentre que Europa està a la defensiva, regula i multa”. Ho rebla amb una cita a un proverbi àrab i a Carles Porta: “És millor encendre un llum que maleir la foscor”.

Igualment d’acadèmica va ser la intervenció del professor de la UPF Xavier Cubeles en representació d’Eurecat. Va destacar que una de les funcions primordials de la universitat és la transferència de coneixement dins l'ecosistema, “tecnologia, cultura i comunicació estan lligats des que vam inventar el pinzell. L’arrel de la paraula comunicació és comunitat; els seus futurs van lligats.”

Des de la banda de l’empresa, Assumpció Maresma, editora del degà dels digitals europeus Vilaweb, va recordar aquell polític català que l’any 1995 ja els preguntava de si era cansat això de viure sempre en el futur. “No és cansat si no que és estimulant”, reblava. Cita l’informe de Reuters sobre el futur de la comunicació i reconeix que “el futur des del 2022 estant es presenta amb zones fosques però que sigui quin sigui el futur de la comunicació cal preservar la que construeix valors, construeix coneixement i que fa de la societat un lloc millor. Actualment hi ha una manca de credibilitat dels mitjans, una manca de referents i una manca de coneixement”. La càtedra de Futurs de la comunicació ha de ser sinònim de coneixement.

La directora del diari Ara Esther Vera creu que és un luxe col·laborar amb les millors empreses de comunicació del país —col·laborar és la paraula que més es menciona al llarg de les intervencions. Destacava que és interessant per l’empresa col·laborar amb l’acadèmia on “els tempos són molt diferents que els nostres. Ens convé abaixar el pistó i reflexionar més enllà del dia a dia”.  Per a Vera l’ecosistema comunicatiu del país és molt bo, equiparable amb qualsevol d’Europa i amb qui comparteix els mateixos problemes. Demana a l’acadèmia que “els joves s'adaptin al mercat i que surtin de les facultats amb el virus de la comunicació i de les noves tecnologies inoculats”. Cloïa la seva intervenció amb: “El futur no és astrologia sinó que és mètode col·laboració i reflexió.”

Mata: “Pensar en el futur és també construir-lo”

Ramon Grau (exempció de responsabilitats: editor d’aquest diari) en representació de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), l’associació dels mitjans de proximitat dels territoris de parla catalana, va posar deures a la càtedra que naixia. En nom dels més de 2.000 professionals associats va demanar respostes sobre el futur. “Necessitem respostes com més aviat possible. Sobre les tecnologies, els hàbits de consum, els models de negoci, les fonts d’ingressos, els models publicitaris, la cooperació públic-privada, els clubs d’usuaris, l’atomització dels mitjans, el rol de l’informador-ciutadà, el rol del periodisme, la mesura d’audiències…” i tantes d’altres incògnites que caldrà aïllar si volem tenir present al futur.

Jordi Sellas (IDEAL) podria tenir alguna d’aquestes respostes, des d’un passat recent i des de tres carrers més avall al mateix Poblenou. “El 2016 vam veure un estudi ucraïnès que va enregistrar amb càmeres de 360º la revolta de la plaça de Maidan. Tots n’havíem vist imatges des de tots els angles possibles però ningú sabia com d’altes eren les barricades o on es situaven els franctiradors. Vam crear l’empresa Layers of Reality amb la certesa de que un dia el rectangle de la pantalla a la qual està restringida la imatge desapareixerà. Vam trobar un cinema, l’IDEAL, que vam poder convertir en un espai immersiu on mostrar al públic aquests nous formats en format híbrid. Sembla que faci molt temps però només fa dos anys i mig que vam obrir. No ho hem fet sols, ho hem fet entre tots”. 

La reflexió final la trec d’una cita que va fer Dionísia Mata, d’Havas Media Group, en la seva intervenció: “Pensar en el futur és també construir-lo”. Doncs això.