Els corredors mediterranis venen d’Arbeca

Quan als 80 estudiava a l’institut de Tàrrega els corredors mediterranis venien tots d’Arbeca. I no en el sentit metafòric de l’expressió sinó en el literal. Els d’Arbeca sempre han estat bons corredors i guanyaven totes les curses populars de llavors. L’origen de la parèmia “Venir / baixar d’Arbeca” es remunta a l’any 1892. Amb motiu del quart centenari de l’arribada de Colom a Amèrica, a Barcelona es va celebrar una cursa amb valuosos premis a la que van participar corredors de tot el món, també una nodrida representació arbequina. “Tothom vestia més o menys la indumentària pròpia dels esportius d'aquells temps, excepte els d'Arbeca, que corrien amb calçotets llargs de temarell”, explica Joan Amades al Refranyer català comentat. La gent que preguntava qui eren aquells corredors que feien aquella fila, obtenien com a resposta: “Venen d’Arbeca!”. Avui l’expressió s’utilitza per designar algú que ve del poble despistat i que no està al cas del que passa.

Mentre esteu llegint aquestes ratlles, 1.500 membres d’empreses, patronals, sindicats, cambres de comerç i d’altres entitats corren cap al Palau de Congressos de Barcelona per a reivindicar “una infraestructura clau per a la competitivitat, la cohesió, la vertebració i la mobilitat”. Podria ser el bicing, la línia 9 del metro, un centre de dades per a una aplicació competència d’Uber, però no. Es troben per parlar d’un altre corredor, aquest cop en majúscules: del Corredor Mediterrani. Abans que a Barcelona s’han fet trobades i activitats a Tarragona, Múrcia, Almeria, La Encina, València, Madrid, Camp de Gibraltar, Màlaga, Granada, Cartagena, Llorca, Alacant, Castelló, Reus i Martorell amb el triple objectiu de: 1) escenificar la importància i la necessitat d’aital infraestructura; 2) conscienciar el conjunt del país (el que sigui) i fer-lo partícip de la reivindicació; i 3) pressionar el poder polític per a que es comprometi en l’execució de la infraestructura.

"La llista de ciutats del tour que els empresaris han fet fins arribar avui a Barcelona s’assembla poderosament a la Via Augusta"

La llista de ciutats del tour que els empresaris han fet fins arribar avui a Barcelona s’assembla poderosament a una “una infraestructura clau per a la competitivitat, la cohesió, la vertebració i la mobilitat” de fa 2.000 anys: la Via Augusta. La Via Augusta connectava les ciutats més importants de la Península Ibèrica amb Europa; des de Gerunda (Girona) fins a Gades (Cadis) passant per Bàrcino (Barcelona), Tàrraco (Tarragona), Dertusa (Tortosa), Saguntum (Sagunt), Valentia (València), Saètabis (Xàtiva) o Ilice (Elx), Carthago Nova (Cartagena), Corduva (Córdoba), Astigi (Écija) i Híspalis (Sevilla). D’aquesta època n’és també el corredor mediterrani Luci Minici Natal Quadroni, que va nèixer a Bàrcino el 97 dC i que va ser campió olímpic de quàdrigues l’any 129 a la 227ena Olimpíada a Grècia.

Els empresaris que avui arriben corrents a Barcelona ho fan després de recórrer bona part de la Via Augusta (de Carthago Nova a Bàrcino). Em veig en l’obligació, doncs, d’afegir a la llista de corredors mediterranis els Vicente Boluda (Boluda Corporación Marítima), Juan José Brugera (Colonial), Artur Carulla (Agroalimen), Ignacio Ferrero (Idilia Foods), Javier Godó (Grupo Godó), Clemente González (Alibérico e IFEMA), Jordi Gual (Caixabank), Juan Roig (Mercadona), Javier Moll (Prensa Ibérica Media) Josep Oliu (Sabadell), Agnès Noguera (Libertas 7), Josep Terradellas (Casa Tarradellas) i Miguel Torres (Familia Torres). Ho faig amb l’esperança que, com Luci Minici Natal Quadroni, algun dia arribin a ser campions olímpics i ens ajudin així a arribar al cor d’Europa, i amb el desig ferm que mai ningú no els pugui dir que baixen d’Arbeca.