La corbata de Zuckerberg

Mentre el Barça es desfeia com un terròs de sucre dimarts al vespre a Roma, a Washington Mark Zuckerberg compareixia al Congrés dels EUA. Vora cinc hores de preguntes i respostes amb 44 senadors dels comitès Judicials i de Comerç. Em vaig enganxar al directe de la seva compareixença a YouTube a la mitja part del partit i reconec que em va costar tornar al partit, més o menys com als jugadors del Barça.

Després de l'afer de Cambridge Analítica i la seva suposada influència en les darreres presidencials nord-americanes, la pressió mediàtica sobre Facebook i el mateix Zuckerberg s'ha fet insuportable. Els darrers dies s'ha sabut que van ser 87 i no 50 milions els usuaris afectats per la fuita de dades personals de Facebook a tercers. Dic suposada influència perquè tot i que Cambridge Analítica va traficar de manera fraudulenta amb les dades personals d'aquests 87 milions d'usuaris, costa molt mesurar l'impacte real de les seves tècniques de "psicometria". Sembla que són més venedors de fum que una altra cosa.

De la compareixença en destaquen dues coses: el seu mea culpa i la seva corbata. Facebook ha estat clau en la difusió de la informació en règims autoritaris —primaveres àrabs, Turquia, Espanya—, ha ajudat milers de persones en catàstrofes naturals —Katrina, Haiti, Nepal—, i ha portat campanyes com el #MeToo o l'#IceBucketChallenge a mig món.

"De la compareixença en destaquen dues coses: el seu mea culpa i la seva corbata"

Però també és cert que la potència que té una xarxa social amb 2.200 milions d'usuaris pot caure cap al costat fosc. En paraules de Mark Zuckerberg: "Ara és clar que no hem fet prou per impedir que aquestes eines s'utilitzin per a fer mal, també. Això passa per les fake news, les interferències estrangeres a les eleccions i el discurs de l'odi, així com els desenvolupadors i la privadesa de dades".

En aquestes declaracions hi ha molt més que un mea culpa. Hi ha el reconeixement implícit del seu gran poder sobre l'opinió pública i, tal com deia el seu renegat exvicepresident de creixement d'usuaris Chamath Palihapitiya, el poder que té de destruir el teixit amb el qual està feta la nostra societat.

L'altre aspecte destacat era que el CEO de Facebook en portava el vestit. Zuckerberg havia canviat la dessuadora amb caputxa i la samarreta ("sempre em vesteixo igual per no haver de pensar què em poso al matí") per una americana i corbata.

No és un detall menor. Un dels homes més poderosos del món (valorat en 64.100 mil milions de dòlars) pot anar vestit com vulgui on vulgui. A més, si ho sap tot dels 44 senadors que l'interroguen, de llurs famílies i de llurs amants, encara més; acceptar el dress code de la festa és ja una declaració d'intencions. Imagino que feia part de la posada en escena per mostrar-se proper a l'audiència i reforçar la seva voluntat de cooperar. Ho va explicitar suggerint propostes perquè el govern dels EUA pugui supervisar la plataforma d'alguna manera, un fet al qual sempre s'havia mostrat contrari. Amb la boca petita i sense concretar massa, però ho va fer.

Un altre dels moments d'humilitat —o megalomania, mireu-vos-ho com vulgueu— va ser quan es va referir a l'escàndol de Cambridge Analytica: "Va ser el meu error, i ho sento. Jo vaig crear Facebook, jo el dirigeixo i sóc responsable del que hi passa". Em va recordar la roda de premsa del Valverde en acabar el partit del Barça contra la Roma amb la diferència que després de la seva compareixença les accions de Facebook van pujar un 4,5%.