La res pública, encriptada i anònima

Any 2027. El president del govern espanyol torna a preguntar a la presidenta de la República Catalana si Catalunya és de veritat de veritat de veritat independent. La resposta torna a ser un tuit que només conté un enllaç a la declaració signada el 10 d’octubre del 2017 pel President @KRLS.

Al visitant ocasional, la Catalunya del 2027 li podria semblar si fa o no fa com la del 2017, amb menys banderes als balcons, més cotxes elèctrics i més gent jove —hi ha molta feina en el sector de les TIC—. Però la societat és molt diferent a aquella que el 2017 es va mobilitzar per defensar els seus drets i que va guanyar la República.

D’aquella experiència, la societat va aprendre a treballar amb discreció, a comunicar-se de manera segura, a connectar xarxes socials ciutadanes amb xarxes socials digitals i a autoorganitzar-se de manera anònima. Quan el govern espanyol va aplicar l’article 155, l’activisme dels carrers es va convertir en hacktivisme a la xarxa i en qüestió de setmanes la República Catalana tenia un govern a l’exili digital.

"Quan hi va haver la fuga de bancs, la gent va començar a operar amb Bitcoins estalviant-se així la necessitat d’una autoritat reguladora central"

Per evitar més repressió, president, consellers, diputats, jutges i totes les estructures d’estat de la República es van digitalitzar, encriptar i anonimitzar. Tot i això, la seva activitat era pública i es guardava en un registre encriptat —una blockchain— a la que tots els ciutadans tenien accés. La blockchain, la tecnologia que utilitza la criptomoneda Bitcoin per a registrar les transaccions, era ben coneguda per la societat catalana, ja que quan hi va haver la fuga de bancs (coneguda popularment com “el gran simpa”) la gent va començar a operar amb Bitcoins estalviant-se així la necessitat d’una autoritat reguladora central.

Després del 155, els catalans es van preguntar si podrien sobreviure com a nació malgrat que no eren amos del seu territori. La resposta la van trobar a Estònia. Estònia, el país digitalment més avançat del món, tenia l’any 2017 vuit ambaixades digitals preparades amb les dades crítiques del govern per si el país patia un atac físic o un ciberatac. La primera, situada en una cambra cuirassada en un centre de dades d’alta seguretat a Betzdorf (Luxemburg), va entrar en funcionament l’any 2018. “Si ho tens tot en línia, ja no depens d’una ubicació” explicava Taavi Kotka, l’excap de tecnologies d’informació del govern que va idear el sistema.

"Participar en un referèndum és ara tan fàcil i alhora tan divertit com fer m’agrades a Instagram, retuits a Twitter o swipes a Tinder"

I el Referèndum? El primer referèndum, el del 2017, va quedar a la memòria col·lectiva de tots els catalans com el moment fundacional que va ser, però amb el temps fer referèndums va esdevenir un fet quotidià i va anar perdent transcendència. Amb aplicacions com Sovereign de government.earth, la gent va començar a poder-ho decidir tot de manera anònima, distribuïda i segura des del sofà de casa. Participar en un referèndum és ara tan fàcil i alhora tan divertit com fer m’agrades a Instagram, retuits a Twitter o swipes a Tinder. Els expliques al jovent d’avui en dia tot el que vam fer per a poder votar en un referèndum, que vam haver d’amagar urnes, dormir als col·legis, tallar carreteres amb arbres, bloquejar col·legis amb tractors i votar mentre ens obrien el cap a cops de porra i, és clar, no s’ho creuen.