Qui és el “locu” ara?
Dilluns 22/03/2021 a les 7:07 hora catalana s’enlairava la nau Soiuz 2 des del cosmòdrom de Baikonur del Kazakhstan. El llançament s’havia previst per dissabte 21/03 però es va haver de posposar per culpa de problemes tècnics.
La Soiuz 2 portava una càrrega de 37 nanosatèl·lits atmosfèrics i de telecomunicacions de 18 països diferents, entre ells l'Enxaneta, el primer nanosatèl·lit de Catalunya. La posada en òrbita va acabar amb èxit en el moment que a les 14:01 l’Enxaneta va passar sobre Catalunya i va enviar un “mama he arribat bé” tal i com anunciava el conseller Puigneró amb un tuit.
Fabricat per les empreses catalanes Satelliot i Open Cosmos, l’Enxaneta és el primer satèl·lit de Catalunya però no és el primer nanosatèl·lit català; la UPC ja n’havia posat quatre en òrbita abans. També cal dir que si bé és cert que l’Enxaneta millorarà la cobertura 5G en determinades zones del país —el titular que heu llegit arreu— no ho farà de la manera que ens pensem.
Els nanosatèl·lits són petits satèl·lits que caben al palmell de la mà i no són geoestacionaris. Es troben a òrbites baixes, de vora 500 km, on es troba també l’Estació Espacial Internacional (ISS). I com la ISS, no s’estan quiets en un punt; van disparats com una bala orbitant al voltant de la Terra. L’Enxaneta viatja a una velocitat de 7 km/s (la ISS és de 7,66), o, el que és el mateix, fa una volta a la Terra cada 90 minuts en una òrbita polar i passa dos cops al dia sobre Catalunya. Ho podeu veure en directe al web de seguiment que l’IEEC ha publicat. Per si el voleu seguir en altres aplicacions de monitoratge el seu nom de referència és 3B5GSAT.
"La cobertura 5G possibilita la transmissió de dades de sensors escampats per tot el país (inclosos collars de vaques i d’óssos) pel monitoratge en temps real"
Així doncs, ja us podeu imaginar que poc millora la cobertura 5G una connexió dos cops al dia amb una antena que es mou a 25.000 km/h pel cel. El que sí que possibilita, en canvi, és la transmissió de dades de sensors escampats per tot el país (inclosos collars de vaques i d’óssos) pel monitoratge en temps real. Les dades pugen dels sensors a l’Enxaneta i es descarreguen a l’estació terrestre de control de l’IEEC que es troba a l’Observatori Astronòmic del Montsec, a Sant Esteve de la Sarga al Pallars Jussà. La confusió ve de que la tecnologia que s’utilitza per enviar i rebre dades és 5G.
Més enllà de la cobertura síncrona per als mòbils de les persones, el que sí que és un avantatge competitiu és la cobertura asíncrona per les màquines. Aquest fet obre les portes a la internet de les coses (IoT) i a nous models de negoci per a les zones rurals que representa alhora un vector de creixement i de reequilibri territorial. El monitoratge en directe de reserves hídriques, cabals de rius i gruixos de neu permet la presa de decisions intel·ligents a nivell local (Catalunya) i contribuir a la presa de decisions globals (emergència climàtica). A final d’any està prevista la posada en òrbita del segon nanosatèl·lit que es completarà amb quatre més fins a formar un eixam de sis.
Als de la conyeta de la NASA Catalana: d’això se’n diu New Space; un nou paradigma de l’explotació espacial per a cada butxaca. Noti’n que dic explotació i no exploració (apunt pels de la conyeta). Fins ara només les agències espacials estatals i els països rics podien posar satèl·lits en òrbita. Com que enviar satèl·lits a l’espai va a pes (literalment) i els satèl·lits poden arribar a pesar tones, això posava una barrera d’accés molt alta alhora d’accedir-hi. Són els l’Sputnik, les missions Apol·lo, els Voyager i l’Endeavor, però també són els Telstar, Hispasat i Meteosat. És el que ara coneixem com a Old Space.
"Als de la conyeta de la NASA Catalana: d’això se’n diu 'New Space'; un nou paradigma de l’explotació espacial per a cada butxaca"
Per entendre’ns, l’evolució que ha fet l’explotació espacial és anàloga a la dels ordinadors: als anys 1960 els ordinadors ocupaven plantes senceres d’edificis i només en tenien les grans multinacionals; avui els ordinadors els portem a la butxaca i en diem mòbils. I com els mòbils, els nanosatèl·lits estan plens de sensors, tenen capacitat de transmissió de dades i es connecten entre ells en xarxa en constel·lacions de nanosatèl·lits.
Si continuem amb l’analogia amb la revolució digital; que abasta de l’arribada dels mainframes (grans ordinadors monolítics), a la irrupció dels mòbils, passant pels ordinadors personals i internet i anem més enllà de la tecnologia, ens adonarem dels beneficis econòmics i socials que ha comportat. Per fer-nos-en una idea, només cal imaginar-nos un escenari distòpic on per culpa d’alguna raó esotèrica, als anys 1980 haguéssim renunciat als ordinadors personals, als 1990 a internet i als 2010 als telèfons intel·ligents i on només els estats i grans empreses tinguessin grans ordinadors i accés a les telecomunicacions. Què, fa por oi? Doncs aneu fent conyeta.