Guerra familiar a El Corte Inglés?

El Corte Inglés, empresa fundada el 1940 per Ramon Areces, és una de les majors i principals empreses familiars espanyoles. Tot i que no cotitza en borsa és considerada pel Banc d'Espanya com una companyia d'interès general. Tradicionalment ha estat una companyia de perfil baix pel que fa a les seves interioritats, però últimament ocupa espai a la premsa. Un resum d'aquest podria ser el següent.

El fundador va deixar tot el poder al seu nebot Isidoro Álvarez el 1989, que va portar a El Corte Inglés el 2007 al seu rècord de vendes (18.000 milions) i beneficis (4%). El 2014 va morir Álvarez i va ser nomenat president executiu el seu nebot Dimas Gimeno, que va haver de fer front al deteriorament de les vendes i rendibilitat (1% el 2016), com a conseqüència de la crisi. Per a això va aplicar un pla d'estalvis i reducció de costos, va vendre la financera a Banc Santander, i prendre un crèdit de 1.000 milions d'euros d'un fons de Qatar, convertible en accions el 2018.

Des de llavors tres consellers han deixat el Consell d'Administració, una d'elles un familiar (Carlota Areces) per revelar informació confidencial; i s'han incorporat 5 (dos familiars). L'entrada en el consell d'un representant de Qatar va provocar tensions. Els principals accionistes actuals són: Fundació Areces 37%, germanes Álvarez 15,3%, família García Miranda 8,5%, família Areces Galán 8,5%, Dimas Gimeno 6,8%. I sobre un 12% el fons de Qatar el 2018.

"Només El Corte Inglés pot plantar cara a Amazon"

Aparentment El Corte Inglésestà professionalitzant la seva gestió. Crea al juliol una comissió delegada, ha nomenat a dos consellers delegats "de la casa" que assumeixen tot el poder executiu que fins ara tenia el president del Consell, sembla que vol nomenar una comissió de Nomenaments i Retribucions, i incorporar a més consellers independents que acompanyin Manuel Pizarro (expresident d'Endesa, i protagonista del cara a cara del febrer de 2008 en què Pedro Solbes li va negar l'existència de la crisi ja iniciada). Hi ha qui afirma que la retirada dels poders executius a Dimas Gimeno és en realitat conseqüència de la demanda hereditària de 150 milions d'euros de la seva mare i oncle contra les germanes Álvarez (filles de'Isidoro).

Tots aquests canvis esdevenen quan, un cop superada la crisi conjuntural, El Corte Inglés ha de fer front a una estructural. El Corte Inglés sembla que en el passat no ha prestat prou atenció a la competència que li ha anat sorgint (Decathlon, MediaMark, Mercadona, Zara). El model de negoci està canviant: el lloguer d'espais no té molt futur a llarg termini; els consumidors tradicionals envelleixen i li costa captar els nous. El Corte Inglés va vendre en 2016 en línia 532 milions d'euros, enfront dels aproximadament 4.000 d'Amazon a Espanya. Només El Corte Inglés pot plantar cara a Amazon. Té un immens patrimoni immobiliari, que li pot servir per finançar els radicals canvis que hauria de fer per enfrontar-se amb èxit al repte: ha de donar la volta a la seva logística, política de preus, i tecnologia. La seva cultura de satisfacció del client és un gran punt fort. Té el handicap de fiscalitat: El Corte Inglés ha de tributar a Espanya i Amazon ho fa a Irlanda.

La seva sortida a borsa podria ser un dels elements per donar la pau familiar necessària per fer front al repte de redefinició estratègica al qual de forma periòdica ha de fer front tota empresa familiar.