Internet fa 200.000 llegües de viatge submarí
Es diu Marea i és l’últim cable de fibra òptica que unirà Amèrica i Europa. Els seus promotors són Facebook i Microsoft, que amb l’ajut de Telefónica tiraran per sota l’oceà Atlàntic més de 6.000 kilòmetres de cable per connectar la Internet dels Estats Units amb la del sud d’Europa.
Quan Marea ja connecti Bilbao amb Virgínia, si la resta de cables que ara mateix estan tirant pels mars del món continuen al ritme previst, l’any que ve les nostres dades podran fer més de 200.000 llegües de viatge submarí a través d’aquesta xarxa d’infraestructures.
"6.000 kilòmetres de cable connectaran la Internet dels Estats Units amb la del sud d’Europa"
En efecte, el cablejat submarí arribarà –segons les previsions- a tenir més d’un milió de kilòmetres l’any 2018. I pujant. Són 293 cables en actiu, des del més petit, que uneix Escòcia amb Irlanda del Nord, de 35 kilòmetres; fins al que travessa les profunditats del Pacífic, de 20.000 de llarg, connectant Singapur, Hawaii, Filipines, Hong Kong, Malàisia, Califòrnia, Tailàndia, Guam, Brunei i Vietnam. Telegeography ofereix un mapa interactiu de tots ells en obert. En el mapa, per cert, de Barcelona en surt només un de 760 kilòmetres que ens uneix amb el nord d’Itàlia. De Gavà en surt un altre per connectar amb Mallorca.
Podríem dir que el núvol va per sota l’aigua. Tanta metàfora celestial, i la prosa quotidiana d’Internet és que toca de peus a terra tant com pot. El fet és que els avantatges de la connexió física per sobre del satèl·lit estan propiciant una nova edat d’or del cablejat. S’està registrant un boom inversor de primera magnitud: en el bienni 2013-2014, la inversió global fou de 1.500 milions de dòlars; en els dos anys següents la xifra es va duplicar i pel bienni 2017-2018 es preveu arribar als 7.000 milions de dòlars.
"De Barcelona només surt un cable de 760 kilòmetres que ens uneix amb el nord d’Itàlia"
La nova febre del cable no és, simplement, una reviscolada del sector. El moviment és més profund. Què està passant? Doncs, dit ras i curt, que Google, Facebook i Microsoft s’estan fent la seva pròpia Internet. La proporció de trànsit de les xarxes que passa a través dels seus llocs és tan gran que els està començant a compensar comprar abans que llogar.
La font de la demanda d’ample de banda dels cables submarins registra una tendència molt accentuada: fa 10 anys, el 80% era ocupat pels proveïdors tradicionals d’Internet. El 2016, en canvi, aquests operadors representaven només el 54%, i baixant, mentre que els proveïdors de contingut tipus Google o Facebook significaven un percentatge rondant el 30%, amb un creixement exponencial en els últims exercicis.
"Google, Facebook i Microsoft s’estan fent la seva pròpia Internet"
De moment, els gegants d’Internet tiren cable només per connectar amb infraestructura pròpia els seus servidors, els centres de dades. Amb aquest moviment busquen un estalvi de costos (per què rellogar a una empresa de telefonia tradicional, quan en realitat l’usuari el captes tu, l’entretens tu, i passa tota l’estona amb tu?) i s’obren a noves opcions de futur. Qui no ens diu que un dia o altre poden, ells mateixos, començar a rellogar la seva infraestructura a tercers, com fins ara feien amb ells les telefòniques?