La desigualtat té cara de dona
He llegit aquests dies que aquest 17 d'octubre al Congrés dels Diputats han estat aprovades mesures que corregeixen l'escletxa salarial entre homes i dones, impulsen la transparència salarial, i insten al Govern espanyol a complir la recomanació de la Comissió Europea (CE) del 7 d'abril de 2014 que haurien d'haver estat posades en marxa el 2015. Ha passat molt temps, i em remeto a l'any 1957, on s'aprovà el Tractat Constitutiu de la Unió Europea, on al seu article 119 parla del principi d'igualtat de retribució entre treballadors i treballadores que realitzen la mateixa feina, prohibint la discriminació salarial per raó de sexe.
D'aquesta resolució han passat 60 anys, i després de tot aquest temps transcorregut, podem afirmar que encara avui dia seguim parlant del poc compliment d'aquest tractat: "IGUAL SOU entre homes i dones PER LA MATEIXA FEINA".
Em pregunto com pot ser que hàgem avançat tan poc. Què hem fet malament. O, realment ens ho creiem i treballem perquè aquesta premissa es converteixi en una realitat?
Hem treballat molt però la realitat és que el 72% de les jornades a temps parcial les fan les dones, el 22,6% de dones ocupades amb fills han reduït la seva jornada laboral, davant del 3,4% d'homes, per poder tenir cura dels menors; només el 55% de les dones una vegada han tingut un fill reprenen la vida laboral, de vegades el seu retorn es converteix en un acomiadament, encara que la Llei no ho permeti. Per tant, els nostres sous es redueixen, en conseqüència les cotitzacions a la Seguretat Social durant la vida laboral són menors, repercutint l'endemà en les nostres jubilacions.
"Les dones som molt més vulnerables en totes les etapes de la nostra vida"
Les dones, quan ens jubilem, cobrem un sou del 25% menys que els homes. Dos de cada tres pensionistes que no superen el sou mínim interprofessional són dones. Per tant, les dones som molt més vulnerables en totes les etapes de la nostra vida, quan tenim fills, quan tenim cura dels dependents, quan tenim cura de la gent gran, quan arribem a la vellesa.
Aquesta problemàtica és un fet transversal i arriba a tots els àmbits CULTURALS, ESPORTIUS, EMPRESARIALS, RURALS, ARTÍSTICS, i a un gran etcètera. La diferència econòmica de sous és també un problema sociològic, la desigualtat té cara de dona i la pobresa també.
Fa molts anys que en l'àmbit empresarial -que és el que més conec- demanen accions reals, perquè els òrgans de govern de les empreses, d'on surten les decisions, les grans línies estratègiques, i la cultura corporativa de l'empresa, estigui formada per homes i dones. Segons una altra directriu de la Unió Europea, l'any 2015 també s'aconsellava que almenys un 40% de les dones hauríem d'estar als òrgans de direcció dels consells d'Administració.
Per tant, quan m'arriben aquestes propostes del Congrés, em congratulo. Però potser perquè ja fa anys que llegeixo propostes, recomanacions, acords, paraules, ... Crec fermament que sense una llei d'obligatorietat des de les institucions, des dels governs i la corresponsabilitat de tots, homes i dones, no podrem desencallar aquest tema tan important que al final és dir que tant els homes com les dones som iguals i, en conseqüència, per la mateixa feina rebrem el mateix sou.
Siguem seriosos, i que arribi de debò abans que passin uns altres 60 anys.