La perversió de la rosa solidària
Segons la tradició, la rosa simbolitza l'exclusivitat de l'amor per part de l'enamorat, el color vermell de la rosa, simbolitza la passió i l'espiga de blat, que sol acompanyar la rosa, simbolitza la fecunditat.
El 1995, la UNESCO va declarar també el 23 d'abril Dia Mundial del llibre. I per bé de la cultura i el negoci de les editorials, els llibres es van sumar a la festa.
Ara, des de no fa pas massa temps, s'ha afegit un aspecte nou a aquesta centenària tradició: destinar part de la recaptació de la venda de les roses a causes solidàries. La rosa solidària. Rosa, que segons sembla, ja no cal que sigui vermella com la sang, ni tan sols natural, ara pot ser un punt de llibre, confeccionada en macramé, de papiroflèxia o fins i tot en forma de tapa gastronòmica.
Tot hi val. Fins i tot, tampoc fa gaire falta obsequiar la rosa a l'estimada físicament, perquè es pot obtenir i enviar en forma digital. Per Facebook.
Doncs no voldria ofendre a ningú, però no el trobo massa bé. Això del llibre ja em sembla un sense sentit perquè una cosa no té relació amb l'altra i perquè pot acabar provocants brots sexistes en interpretar que la rosa és per a l'estimada i el llibre per al'estimat. I ja està embolicada, la troca.
Però ara tenim la novetat de la rosa solidària. A l'amor i la cultura hi sumem ara, la caritat. No sé on anirem a parar. Les ONG i la gent solidària de bon cor tenen centenars d'oportunitats per ser-ho sense haver d'haver d'envair altres territoris que no li pertanyen. Perquè si no acabarem amb el tortell de reis solidari, la mona solidària i la foguera de Sant Joan solidària.
Posem imaginació i busquem camins i idees fortes, compromeses i poderoses per racaptar diners per ajudar a la gent que ho necessita. Si no és així, estic convençut que la tradició es perdrà i la gent deixarà de regalar roses i acabarem perdent els uns i els altres.