Per què és tan difícil desburocratitzar l'administració?
La desburocratització de les nostres administracions, dins d’un procés profund de reforma, no sols és possible sinó absolutament necessari
Mai he conegut un conseller o un president de la Generalitat que no volgués treure’s de sobre la burocràcia. Per què, doncs, no hi ha forma d’erradicar-la? En primer lloc, la burocràcia és present a totes les organitzacions públiques de tots els països mínimament desenvolupats. Avui, aquestes organitzacions públiques són híbrides: organitzacions de professionals que conviuen amb la formalització del comportament, característic de les burocràcies nascudes amb la industrialització. Un enginyer, en una organització privada, s’orienta a resultats. En una organització pública, s’orienta al compliment de les normes. I això no és dolent, si es fa atenent la vàlua pública que produeixen.
Els diferents nivells administratius -Generalitat, Ajuntaments, Estat i Unió Europea- són institucions creadores de burocràcia
En segon lloc, és rellevant la nostra situació en el sistema de dret continental en relació amb l’anglosaxó. Aquest darrer, simplificant, pressuposa que tot està permès, a menys que estigui prohibit. El continental indueix a una forma de legislar i de reglamentar molt detallista. Afecta l’Estat i a la Unió Europea, que no s’escapen d’un excés de burocràcia. Però, sobretot, al Parlament de Catalunya, aprovant lleis amb un grau de detall que és exorbitat. Serveixi com a exemple la Llei de prevenció i control ambiental de les activitats: 82 pàgines, 90 articles, 25 pàgines per a 5 annexos que preveuen la ubicació de l’activitat en un dels 320 apartats possibles.
En tercer lloc, els diferents nivells administratius -Generalitat, Ajuntaments, Estat i Unió Europea- són institucions creadores de burocràcia, cadascuna sense preocupar-se del que fan les altres i, per tant, sense posar el ciutadà en el centre.
Per acabar, les resistències internes. Per veure-ho, proposo al lector un exercici mental. Suposi que l’han nomenat conseller d’un determinat departament del Govern de la Generalitat. Vostè entra amb el propòsit de reduir la burocràcia. Identificats els processos que requereixen una actuació quirúrgica, els operadors d’aquests processos li explicaran que per fer-ho cal modificar lleis i decrets i li detallaran els sentits que tenen els actuals tràmits. Conseller, no cometi l’error de creure que aquests funcionaris són membres o simpatitzants de partits opositors, que van estar nomenats per l’anterior govern, i ara només li volen fer la guitza. Quasi mai és així. Aquests funcionaris creuen en el que fan i aquesta situació s’ha convertit en la seva zona de confort. L’Assessoria jurídica del departament o, inclòs, l’interventor li confirmen la necessitat de fer modificacions legislatives si vol tirar endavant els seus propòsits. Igual que abans, no pretenen posar-li bastons a les rodes. Simplement, són dues institucions que tenen per ADN el compliment estricte de la norma i, per tant, no tenen cap orientació a la innovació i a una interpretació oberta de les lleis, sobretot ara que han vist com les gasta la justícia espanyola. La reunió amb els sindicats serà decebedora. Fan mala cara davant qualsevol canvi d’aquesta naturalesa. El seu ADN és la defensa de l'statu quo dels funcionaris. No he vist mai que es plantegin una millora del servei públic si això representa una alteració d’aquest statu quo.
A hores d’ara arriba a una primera conclusió: necessita ajut i veu absolutament necessari contractar una empresa consultora i nomenar com a director d’aquest projecte a una persona del departament de la seva confiança. No li dic que no ho faci, però vagi amb molta cura. Les empreses consultores li costaran molts diners i li podran passar el ribot a aquests processos que vol eliminar o simplificar, però no tindran resposta a una pregunta essencial: si el procés crea vàlua pública.
Si vostè està convençut que reformar la nostra administració pública és condició necessària per augmentar la productivitat del país i el seu benestar, aquí ha de trobar la força necessària per seguir endavant
Tot i això, vostè és un home tenaç i vol seguir endavant. L’Assessoria jurídica li explica que entre la preparació de la llei, l’entrada al Parlament i l’eventual aprovació, si té els suficients suports, poden passar dos o tres anys. És probable que arribi a final de legislatura i decaigui el projecte de llei. Els partits més a l’esquerra en el Parlament no el recolzaran. Veuen aquests projectes amb mals ulls i li posaran immediatament un qualificatiu: neoliberal. Així s’acaba la discussió, i no li presentaran cap projecte alternatiu per a reduir la burocràcia.
Vista la situació, és el moment de fer una avaluació de riscos. Per un costat, haurà de lluitar molt i, si finalment se’n surt, no gaudirà dels beneficis polítics del seu esforç. Per l’altra, si vostè està convençut que reformar la nostra administració pública és condició necessària per augmentar la productivitat del país i el seu benestar, aquí ha de trobar la força necessària per seguir endavant. Cal advertir-lo, com ja suposo que sap, que aquests valors avui no cotitzen en el mercat polític.
Davant d’aquest cúmul de dificultats un podria pensar que més val deixar-ho. Ben al contrari, la desburocratització de les nostres administracions, dins d’un procés profund de reforma, no sols és possible sinó absolutament necessari. Emprendre’l, exigeix d’estratègies adequades. Però aquest no és l’objecte d’aquest article.
(*) El Fera té com a membres: Associació Catalana de Gestió Pública, Associació Catalana de Professionals, Cambra de Comerç de Barcelona, Cecot, Club de Direcció Pública ESADE Alumni, Col·legi d’Economistes de Catalunya, Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia, Fundació FemCAT, i Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.