Llegiu fins al final
22
de Febrer
de
2017
Act.
22
de Febrer
de
2017
Llegir fins al final no té per què ser senyal de la qualitat del contingut que s'està llegint, però el fet és que Facebook -que observa bona part del consum de notícies de la humanitat gràcies al mur on compartim vídeos, àlbums de fotos, enllaços i gifs de gats- veu certa relació entre ambdues coses.
Per a ser exactes, Facebook ha arribat a aquesta conclusió després de comprovar el fenomen en negatiu: s'ha adonat que hi ha molts usuaris que comparteixen enllaços sense ni tan sols llegir què hi diuen, enllaços que tenen en comú uns titulars molt cridaners i un to sensacionalista. I com que tots anem preocupats per la difusió de notícies falses i per la desinformació des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca, Mark Zuckerberg ha decidit fer passes per construir "una comunitat més informada".
El seu raonament és senzill: com que no és el mateix compartir notícies abans o després d'haver-les llegit, ha decidit tractar-les de forma diferent. Així, a partir d'ara si comparteixes un enllaç sense llegir-ne el contingut és probable que la teva compartició sigui vista per menys amics: Facebook farà que no corri gaire. I a l'inrevés: una notícia que superi la nostra llegida serà premiada en la difusió.
Facebook vol, a més, fer extensible aquest sistema de càstigs i recompensa als editors. Si, per exemple, tots els lectors de Via Empresa sempre comparteixen articles que abans han llegit, el prestigi del diari puja dins de la xarxa social, i l'algorisme interpretarà que és una font de contingut de qualitat.
El canvi ja està en marxa, i és només una de les petites passes per reduir la gran bola de neu de la desinformació.
La idea de premiar aquell que llegeixi fins al final té la seva gràcia. Ho podríem aplicar als termes i condicions que acceptem cada vegada que posem les nostres dades en un nou lloc web o ens instal·lem un nou programa o una app: que un algorisme calculés el temps mitjà necessari per llegir el text, i no ens deixés clicar "acceptar" fins que no hagués transcorregut. Ho podríem haver aplicat, també, a l'hora de signar hipoteques o preferents. O en contractes, compromisos de confidencialitat i tota la paperassa que ens acompanya en el nostre dia a dia.
Per als mitjans, el petit canvi que anunciava Zuckerberg és tot un avís: el clickbait sobre el qual ja escrivia en Ganyet fa uns mesos –aquesta escalada de titulars sensacionalistes a la que s'han sumat pràcticament tots els diaris digitals- és l'enemic a batre.
Per això, seria interessant que els diaris deixessin d'oferir rànquings de notícies més llegides –que són, en realitat, les més clicades- i fessin rànquings de notícies més vegades llegides fins al final.
N'hi hauria prou en posar dos comptadors al costat de cada titular: un primer amb el número de segons que calen per llegir l'article, i un altre amb el número de segons que, de mitjana, els visitants han esmerçat efectivament per llegir-se'l. Els dos comptadors, un al costat de l'altre, ens podrien dir més sobre la qualitat del periodisme que hores i hores de disquisicions teòriques.
Per a ser exactes, Facebook ha arribat a aquesta conclusió després de comprovar el fenomen en negatiu: s'ha adonat que hi ha molts usuaris que comparteixen enllaços sense ni tan sols llegir què hi diuen, enllaços que tenen en comú uns titulars molt cridaners i un to sensacionalista. I com que tots anem preocupats per la difusió de notícies falses i per la desinformació des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca, Mark Zuckerberg ha decidit fer passes per construir "una comunitat més informada".
El seu raonament és senzill: com que no és el mateix compartir notícies abans o després d'haver-les llegit, ha decidit tractar-les de forma diferent. Així, a partir d'ara si comparteixes un enllaç sense llegir-ne el contingut és probable que la teva compartició sigui vista per menys amics: Facebook farà que no corri gaire. I a l'inrevés: una notícia que superi la nostra llegida serà premiada en la difusió.
Facebook vol, a més, fer extensible aquest sistema de càstigs i recompensa als editors. Si, per exemple, tots els lectors de Via Empresa sempre comparteixen articles que abans han llegit, el prestigi del diari puja dins de la xarxa social, i l'algorisme interpretarà que és una font de contingut de qualitat.
El canvi ja està en marxa, i és només una de les petites passes per reduir la gran bola de neu de la desinformació.
La idea de premiar aquell que llegeixi fins al final té la seva gràcia. Ho podríem aplicar als termes i condicions que acceptem cada vegada que posem les nostres dades en un nou lloc web o ens instal·lem un nou programa o una app: que un algorisme calculés el temps mitjà necessari per llegir el text, i no ens deixés clicar "acceptar" fins que no hagués transcorregut. Ho podríem haver aplicat, també, a l'hora de signar hipoteques o preferents. O en contractes, compromisos de confidencialitat i tota la paperassa que ens acompanya en el nostre dia a dia.
Per als mitjans, el petit canvi que anunciava Zuckerberg és tot un avís: el clickbait sobre el qual ja escrivia en Ganyet fa uns mesos –aquesta escalada de titulars sensacionalistes a la que s'han sumat pràcticament tots els diaris digitals- és l'enemic a batre.
Per això, seria interessant que els diaris deixessin d'oferir rànquings de notícies més llegides –que són, en realitat, les més clicades- i fessin rànquings de notícies més vegades llegides fins al final.
N'hi hauria prou en posar dos comptadors al costat de cada titular: un primer amb el número de segons que calen per llegir l'article, i un altre amb el número de segons que, de mitjana, els visitants han esmerçat efectivament per llegir-se'l. Els dos comptadors, un al costat de l'altre, ens podrien dir més sobre la qualitat del periodisme que hores i hores de disquisicions teòriques.