Minuts, minuts, minuts

"Els articles i les notícies d'economia fan guanyar diners -publicitat- però no se'ls llegeix ningú. Els articles de política no donen diners però generen audiència". Si fa o no fa, això era el que deia un destacat promotor i director d'un digital català no fa gaires anys.

És cert que els grans anunciants de l'Íbex 35 i similars són pràcticament els únics que continuen presents als grans diaris de paper i en molts digitals. També pertanyen a aquest grup els bancs que faciliten crèdits perquè sobrevisquin. Si algú vol pensar que tot plegat no incideix en la respectiva línia editorial o ens els temes tabú que no poden tocar-se, és molt lliure de creure-s'ho.

"Fins a l'aparició de VIA Empresa, els intents de premsa econòmica exclusivament digital s'havien basat en l'exacerbació del model en paper"

Fins a l'aparició de VIA Empresa, els intents de premsa econòmica exclusivament digital s'havien basat en l'exacerbació del model en paper. Posa'm publicitat, si no vols que parli (molt) malament de tu. Una mica sí que ho hauràs de suportar, sense que la sang arribi al riu, perquè aquest és el meu model. De fílies i, sobretot, fòbies. Sobre el resultat periodístic d'aquest tipus de publicacions, no calen comentaris.

Quan va aparèixer VIA Empresa, amb modèstia però amb convenciment, tornava a intentar una aventura que abans altres ja havien encetat des del format paper, però amb resultats força limitats. Una publicació adreçada principalment als petits i mitjans empresaris catalans. Ara, però, afegint-hi molt principalment les noves generacions d'emprenedors i d'empreses emergents, aquells que ja feia dies que havien abandonat la lectura en paper. I sempre buscant el camí del mig entre les filtracions i exclusives i les informacions que raspallen l'anunciant o el govern de torn d'una banda i el dia a dia d'una petita empresa tan mitificada com sovint poc noticiable.

És ja una llarga travessia i poc a poc, VIA Empresa ha anat trobant el seu model, un model que busca, com diu el seu director i l'equip, més els minuts que les visites, que cerca més incitar a la reflexió abans que aconseguir likes compulsius. I tot això incorporant-hi tocs de modernitat cada cop més imprescindibles, des de la innovació tecnològica al paper de la dona en l'empresa, passant per l'ús de la llengua pròpia. I segur que encara queden altres nínxols per explorar, com l'economia verda o les noves formes d'organització empresarial, començant pel teletreball, que el coronavirus ha posat tan de moda però que tant costa de rendibilitzar.

"Un model que busca més els minuts que les visites, incitar a la reflexions abans que aconseguir likes compulsius"

Per la meva part, estic molt satisfet d'acompanyar VIA Empresa pràcticament des del primer dia i haver contribuït molt modestament a l'èxit cada cop més intens d'un projecte amb vocació de servei a la nostra societat i, per tant, al nostre país. Promoure el coneixement i el debat econòmic són vocacions que compartim i per això m'hi he sentit tan a gust des del primer dia.

Felicitats, molts èxits i llarga vida a VIA Empresa!