Ordem, Egalité, Fraternité
L’any 1994 la marca de pneumàtics Pirelli va fer una campanya publicitària amb el campió olímpic dels 100 metres llisos i de salt de longitud Carl Lewis. A la foto que va fer Annie Leibowitz s’hi veu el llavors home més ràpid del món en el moment just abans del tret de sortida. La icònica foto captura a la perfecció la potència de Lewis a punt d’explotar: la seva posició, els seus muscles en tensió perfectament delineats i la seva concentració. De fons un cel ennuvolat que ha deixat caure unes quantes gotes a la pista.
Carl Lewis, però, porta unes llampants sabates de taló vermelles. La vista pugna entre admirar la bellesa d’un cos perfecte i l’atractiu fatal de les sabates. Fatal perquè la foto és en realitat el primer fotograma d’una seqüència que estem veient a càmera lenta dins el nostre cap: arrenca amb tota la seva potència, rellisca i s’estampa a terra. El text de l’anunci era: “La potència sense control no serveix per a res”. Si el vau veure segur que el recordeu. Si el veieu ara per primer cop, no l’oblidareu.
Pirelli va utilitzar posteriorment l’eslògan amb l’atleta francesa Marie-José Pérec i amb el futbolista Ronaldo quan va fitxar pel Milà, que patrocinava la marca de pneumàtics.
"Des que comprà Twitter el 2022 Musk ha aprovat el 83% de les peticions d’informació sobre usuaris de la plataforma, algunes de governs de països tan democràtics com Turquia o l’Índia"
Com que la foto de Leibowitz és de les que no et pots treure del cap, em va apareixent de manera recurrent lligada amb esdeveniments en què casualment la potència es desferma sense control. Penseu en les garrotades de policies a votants de l’1-O, imatges que la mateixa Leibowitz hauria signat; en el Catalangate, on un estat que usa programari espia mercenari com Pegasus contra ciutadans innocents a qui en principi hauria de protegir; penseu en Putin i el tancament indiscriminat de mitjans nacionals crítics amb el règim i l’expulsió de mitjans internacionals; penseu en els assassinats indiscriminats de Hamàs l’octubre de l’any passat; en la reacció genocida d’Israel. Podríem seguir. Tots són exemples de potència que un cop desfermada només pot tenir conseqüències nefastes. Ens calen més Pirelli.
Potser aquesta era la intenció de la fiscalia francesa quan ara fa quinze dies va dictar la detenció del creador de Telegram, el multi-milionari franco-rus-emiratí-santkittsineví Pavel Durov. Sembla que a l’arrel de tot hi ha la falta de control de Telegram sobre les activitats delictives que s’hi cometen —terrorisme, blanqueig de capitals, pederàstia, compra i venda de persones i més coses molt lletges— i la falta de col·laboració amb les autoritats franceses en la lluita contra aquestes xacres.
L’exemple més recent és de divendres passat, del Brasil. Després d’un estira-i-arronsa amb el jutge del Tribunal Suprem del Brasil Alexandre de Moraes, Elon Musk ha decidit tancar els serveis de X al país. X no ha complert amb el termini imposat pel jutge per a nomenar un nou representant legal. El jutge ha ordenat la suspensió total de la plataforma fins que X compleixi amb les ordres judicials i pagui les multes pendents.
El conflicte va començar a l'abril, quan el jutge va ordenar la suspensió de desenes de comptes de X acusats de difondre desinformació, molts dels quals eren seguidors de l'expresident Jair Bolsonaro. Musk ha defensat la llibertat d'expressió com a fonament de la democràcia i ha dit de tot al jutge Moraes a la seva plataforma. El jutge també ha donat a empreses com Apple i Google un termini de cinc dies per eliminar X de les seves botigues d'aplicacions i ha anunciat multes a aquells que intentin accedir a la plataforma mitjançant VPN. Després de la disputa amb les autoritats del Regne Unit per cridar a la guerra civil amb motiu dels atacs racistes d’agost, ara Musk rep al Brasil.
"En quinze dies de diferència hem vist els intents —de moment reeixits— de posar control a la potència de plataformes com Telegram i X, plataformes que descontrolades tenen el poder de desestabilitzar individus, governs i societats"
Clausura justificada o atac a la llibertat d’expressió d’un jutge polèmic amb ganes de protagonisme? La veritat és que és poc rellevant. Que no va de llibertat d’expressió ho demostraria el fet que Musk no ha tingut mai cap problema en donar dades als governs autoritaris quan les hi han requerit. Des que comprà Twitter el 2022 Musk ha aprovat el 83% de les peticions d’informació sobre usuaris de la plataforma, algunes de governs de països tan democràtics com Turquia o l’Índia. Pre-Musk era del 50%.
En quinze dies de diferència hem vist els intents —de moment reeixits— de posar control a la potència de plataformes com Telegram i X, plataformes que descontrolades tenen el poder de desestabilitzar individus, governs i societats. En el cas de Telegram, alguns tecno-llibertaris ens van voler colar que l’afer anava de Liberté, quan en realitat és un tema d’Egalité davant la llei i de Fraternité amb tots els perjudicats per aquestes activitats. Molt similar al cas de X al Brasil, que l’afer no va de Progresso o no Progresso sinó que va d’Ordem social. La foto d’ambdós afers, això sí, continua essent la de Pirelli: tota la potència del món amb talons d’agulla.