Periscope? Tots som Piqué
Parem-ho tot que el Piqué ha fet un Periscope. Resulta que estava content pel seu decisiu gol contra el Sevilla i va decidir parar el cotxe, engegar el mòbil i començar a explicar al món com se sentia utilitzant la popular aplicació. Periscope permet d'enviar vídeo en directe als nostres seguidors, que el poden veure a l'aplicació mateixa o a qualsevol navegador, i alhora els permet d'enviar-nos missatges de text mentre dura l'emissió. Seria com un Twitter però amb vídeos en directe.
Programes d'esport, digitals –com aquest–, diaris, telenotícies, programes de zàping i una infinitat de tuits se n'han fet ressò. De fet en un temps en què d'un tuit se'n fa una notícia un Periscope podria donar per a un documental. I no és ironia.
Ja sabeu de la meva fixació per les cares B de les coses. Sovint si girem el vinil, més enllà de l'èxit de la cara A –hype en modern normatiu– hi trobem la joia de la cara B. La cara A del Periscope del Piqué seria el Periscope en sí mateix i tot el que hi explica: "Neymar no anirà al Madrid, m'hi jugaria una mà" i "No sé si aquesta nit hi haurà Waka Waka", titulars perfectes pel Mundo Deportivo i pel Cuore respectivament, però mirem-ne la cara B, el que no diu explícitament però que hi és: la metainformació.
Hola? bueno estoy en directo…
És la primera frase que diu en començar el seu Periscope. Piqué fa un directe quan vol, no quan li diu el club, el patrocinador o la Lliga. Algú ha perdut el poder d'administrar els tempos de la informació –i molts diners pel camí– i n'és el creador qui ho fa. La NFL prohibeix l'ús de mitjans socials als jugadors fins 90 minuts abans dels partits i l'NBA no en permet l'ús durant el partit i fins 45 minuts després d'haver atès a tots els mitjans.
No tengo ni puta idea de cómo va
Ho diu també a la primera frase i tots l'hem dit en algun moment o altre en la nostra íntima relació amb la tecnologia. I com ell, sense saber-ne massa, tirem endavant, també sense pensar-nos-hi massa.
El coche parado si no la policía obviamente me multaría
Un mòbil és un estudi de ràdio, de televisió i una rotativa, a banda de moltes altres coses. Aquesta capacitat d'emissió d'informació –més enllà de la de rebre'n–, és la que ha trencat el panorama mediàtic tradicional: un mòbil converteix un cotxe en un plató de televisió. L'altre gran missatge és que el cotxe ha d'estar parat si no volem que ens multi la policia. Impecable.
Estoy viendo los mensajes a toda hostia
El llenguatge és proper –tècnicament registre vulgar– i si bé és ple de paraules barroeres, el fons és exquisit: evita qualsevol polèmica malgrat que alguna pregunta li ho posa fàcil –referències a Cristiano i al Madrid–, exactament a la inversa que en algunes intervencions anteriors seves en mitjans tradicionals, on el registre és formal i el missatge polèmic.
Canadà, Honduras, Estambul, Mataró
Fins a 5.000 usuaris es van connectar i van fer a Piqué tot tipus de preguntes en castellà, anglès i català, que responia depenent de l'idioma de la pregunta de manera natural i orgànica. El doll de preguntes era com un timeline de Twitter on els missatges anaven fluint més de pressa que no pas el que Piqué podia respondre.
Tots som Piqué
Piqué no va fer res més que el que fem tots als mitjans socials quan estem contents: explicar-ho. Si ho fem quan ens ha agradat una pel·lícula o davant d'un plat de sushi, imagina't quan has marcat el gol de la victòria del Barça. Diu que en farà un altre després del pròxim partit. Estarem atents a les properes cares B.