Aquest estiu, a la platja, m’he dedicat a mirar la proporció de llibres i pantalles de mòbil. Guanyen els darrers per golejada amb l’agreujant que molta gent mira el mòbil mentre el llibre reposa sobre la tovallola. I sí, al mòbil s’hi poden llegir les descripcions de la Costa Brava de Pla i mirar fotos de les vacances que no farem mai al National Geographic, però temo que aquests no serien els casos d’ús més habituals.
Si no podem desconnectar ni a la platja és pel FOMO (la por de perdre’ns alguna cosa), i això només ho poden remeiar (i alhora amplificar) les xarxes socials. Reaccions a notícies d’ultimíssima hora a X, les vacances dels nostres contactes d’Instagram (que sempre són millor que les nostres), reels ridículs d'influenciadors de segona que es creuen el centre de l’univers, i informació privilegiada via canals de Telegram que només nosaltres coneixem i que “aquests sí que diuen la veritat, no com els diaris que us enganyen”.
"Les imatges de Kamala Harris i les 'Swifties for Trump' són imatges generades amb la IA de X que Musk ha posat a disposició sense restriccions dels qui paguen"
Un banyista que ha “desconnectat” aquest estiu “sap” que al Regne Unit estan a punt de la “guerra civil” per “culpa de la immigració” (ho diu el piròman de Musk), ha vist que Kamala Harris “ha penjat una bandera comunista” a la convenció demòcrata (ho diu el delinqüent de Trump), sap que un grup de fans de Taylor Swift “Swifties for Trump” dóna suport a l’home taronja (Trump altra vegada), que l’assassí d’un nen d’11 anys a Mocejón “és un moro” (Alvise Pérez en donava la matrícula del cotxe i tot) i que el periodista Raúl Solís és un pedòfil a qui “hem de matar” perquè n’ha sentit una conversa incriminatòria amb un menor a un canal de Telegram (Alvise Pérez i més racistes).
En certa manera tot això no és tan diferent de la Costa Brava de Pla i les fotos del National Geographic en el sentit que aquests fets tampoc no existeixen. Les imatges de Kamala Harris i les “Swifties for Trump” són imatges generades amb la IA de X que Musk ha posat a disposició sense restriccions dels qui paguen; l’assassí del menor és un noi de Madrid amb els avis al poble que té problemes mentals; i la suposada conversa pederasta és una generació d’àudio matussera feta amb IA, que han corregut a esborrar perquè els advocats d’en Raúl Solís ja estan treballant en el tema.
"Desinformar, manipular i mentir surt a compte, especialment quan la distribució és amplificada algorísmicament"
Sabem, com deia McLuhan, que els mitjans són les extensions dels éssers humans (sempre cal citar McLuhan), i com a tals, estenen les nostres capacitats, també les de fer mal. I això ho saben polítics, agitadors i malànimes que aconsegueixen mitjançant informacions descaradament falses convertir les nostres pors en odi que plataformes com X, Facebook, TikTok o Instagram converteixen en capital mediàtic i dinerets.
El modus operandi prové de l’estratègia militar: si la informació que l’enemic té de la realitat és errònia, les seves decisions necessàriament també ho seran. Desinformar, manipular i mentir surt a compte, especialment quan la distribució és amplificada algorísmicament.
Us en faig la guia:
- Un polític, agitador, troll penja una imatge, vídeo, comentari o informació, com més polèmica i insultant millor. Si es veu que és una estupidesa palmària, millor encara.
- Tothom s’hi abraona, responent, citant, capturant el tuit o el post d’Instagram per desmentir-lo, ridiculitzar-lo, atacar-lo o denunciar-lo.
- L’algorisme detecta que aquell personatge és rellevant per a la conversa. No té ni idea de què va la conversa, ni de les intencions d’uns i altres, només registra que allò genera interès; si l’exposa a més gent l’empresa farà encara més dinerets.
- Missatge i personatge reben una exposició màxima que els reporta capital social i pecuniari.
- Objectiu assolit. La resta ens hem descapitalitzat intel·lectualment, social i pecuniària.
Qui fa això sap que és molt més fàcil fer córrer una mentida que desmentir-la. Per a la primera només cal un compte fals i connectar-se amb el cercle conspiranoic desitjat; per a la segona cal recerca, fonts fiables i una credibilitat que només es guanya amb el temps.
És el que s’anomena Llei de Brandolini, també coneguda com el principi d'asimetria de les collonades, encunyada el 2013 l’informàtic italià Alberto Brandolini en un tuit. El seu enunciat posa èmfasi en l'esforç necessari per a desmentir collonades en comparació amb la relativa facilitat de crear-les en primer lloc. S’expressa com:
The bullshit asimmetry: the amount of energy needed to refute bullshit is an order of magnitude bigger than to produce it.
— Alberto Brandolini (@ziobrando) January 11, 2013
“La quantitat d'energia necessària per refutar collonades és d’un ordre de magnitud més gran que per produir-les.”
Tot això ha passat sempre us diran els Silicon Valley fanboys, i sí, és cert; per veure la història de la manipulació social només cal revisar les portades de l’ABC o El Mundo. Però avui, context, escala i conseqüències no són els mateixos: els mitjans digitals són molt més eficients a l’hora d’amplificar certs discursos. Si feu números amb la llei de Brandolini al cap us adonareu que no requereix el mateix esforç desmuntar entre tots una portada o un “The nota” que desmuntar-ne tants com temps lliure tenen conspiranoics, trolls, demagogs i broligarques com Elon Musk (a la intersecció dels grups anteriors).
El resum de tot plegat el va fer ja l'any 2021 el camaleònic humorista, actor, director i productor britànic Sacha Baron-Cohen (Ali G, Borat, The Spy, Who Is America) en un discurs a l’Anti-Defamation League (ADL). Parlant dels mitjans socials va dir: “Avui, arreu del món, els demagogs apel·len als nostres pitjors instints. Les teories de la conspiració, abans limitades als marges, s'estan generalitzant. És com si s'acabés l'era de la raó –l'era de l'argument de l'evidència– i ara es deslegitima el coneixement i es descarta el consens científic” (per cert, Musk culpa l’ADL de la pèrdua del 60% dels anunciants d’X i va amenaçar de portar-los als tribunals).
"Tot això ha passat sempre us diran els Silicon Valley fanboys, i sí, és cert; per veure la història de la manipulació social només cal revisar les portades de l’ABC o El Mundo"
Entre les perles que conté el seu discurs hi ha: “Tot aquest odi i aquesta violència són facilitats per quatre empreses d’internet que conformen la màquina de propaganda més gran de la història. Crec que és el moment per repensar els mitjans socials, de com difonen odi, conspiracions i mentides”.
Ho reblava amb: “ens adverteixen que les lleis i les regulacions per a aquestes empreses no són aplicables. Bé, alguns d’aquests arguments, perdoneu el meu llenguatge, són collonades”.
Collonades, com deia Pla, que costa déu i ajut desmentir. Ens ho diu la llei de Brandolini.