Construint records per al futur
Quan tinc una mica de confiança li pregunto a la gent si a casa seva té els llibres ordenats d’alguna manera concreta. Es podria pensar que és una pregunta absurda donat que si fa no fa tothom contestarà coses semblants, però la veritat és que gairebé sempre he rebut una resposta nova i diferent.
"Ordenar els llibres pel cognom dels autors em sembla d’allò més lògic"
Jo els tinc separats en cinc grans blocs: prosa, poesia, assaig, feina i altres coses. Els tres primers en ordre alfabètic pel cognom de l’autor o autora, i els dos darrers sense cap ordre concret. A altres coses hi ha de tot, des de catàlegs d’exposicions fins a guies de viatges i qui sap què més, i a feina hi ha tot allò que té a veure amb els diferents reptes professionals que m’han anat ocupant, des de l’arqueologia fins a la gestió d’empreses. Però vaja, la meva resposta simple seria: per ordre alfabètic d’autor o autora. Hi haurà qui esperava que fos més caòtic, o pel contrari encara més primmirat, però el que és segur és que jo em pensava que era una persona ben normal doncs donava per fet que tothom feia més o menys el mateix. Ordenar pel cognom dels autors em sembla d’allò més lògic.
El primer cop que ho vaig preguntar em varen dir: a un lloc tinc els que m’agraden, i a un altre lloc, els altres. Sense cap més ordre que aquest. Ben lògic. Una altra persona que vivia en parella em va dir: per una banda, hi ha els meus i per l’altra, els seus. També ho vaig entendre, per bé que vaig pensar que surava a l’ambient una permanent amenaça de separació. Una tercera persona em va dir que els tenia ordenats per colors. M’ho vaig imaginar i, tot i que estrany, vaig pensar que devia ser bonic. Una quarta resposta era semblant a aquesta: els ordenava per mides. Fa poc una altra persona em va dir que els ordenava per proximitat física amb l’autor o autora: els que coneixia, els que podria arribar a conèixer, els que difícilment podria conèixer, els que segur que no podria conèixer... Realment, hi ha tantes respostes com persones. Sorprenent. Una de les que més m’ha agradat em va explicar que a casa seva hi tenia un moble llibreria antic que s’estimava molt. Gran. Hi cabien ben bé uns 500 o 600 llibres, i estava ple. Aplicava el criteri que aquell era el nombre màxim de llibres que podia tenir a casa, i donat que el moble ja estava ple si arribava un nou llibre i el volia guardar havia de decidir quin treia per fer-hi lloc. Fascinant. Una biblioteca viva. He de reconèixer que a casa hi ha llibres que no sé què hi fan, i que si apliqués aquest criteri ja fa temps que haguessin marxat. I ja he començat: ara a l’entrada hi tenim una estiba de llibres i qui ve pot agafar el que vulgui i endur-se’l.
"Què vols guardar i què no vols guardar, i si ho vols fer amb major o menor ordre. Poden semblar detalls, però són coses bàsiques que ens defineixen, que ens expliquen i ens fan ser qui som"
Què vols guardar i què no vols guardar, i si ho vols fer amb major o menor ordre. Poden semblar detalls, però són coses bàsiques que ens defineixen, que ens expliquen i ens fan ser qui som. No pots tenir cent mil llibres a casa, ni els pots pagar ni hi caben, així que toca triar. Quins vols i per què? Fins ara fèiem el mateix amb tot: triàvem quins llibres, quines fotografies, quins discs, quins records de viatges, quins objectes dels nostres pares i avantpassats. Allò que decidies conservar et definia i fixava els teus records. La meva infància està fixada al meu cervell per les poques fotografies que els meus pares varen poder fer-me i les encara menys que varen guardar. Si em pregunteu per quan jo tenia cinc o sis anys us parlaré de tres o quatre fotos molt concretes. No n’hi ha gaires més, i aquestes són les baules de la meva memòria, de la meva història.
Quan els objectes eren físics, conservar-los era tota una decisió. I aquestes decisions anaven construint la nostra història. Ara que els objectes són digitals no cal seleccionar. Fas una excursió de cap de setmana a Bilbao i tornes amb cent-vint-i-una fotos. I la teva parella n’ha fet vuitanta més. I el teu fill seixanta (o més, de fet no ho saps). Però... quines de totes aquestes fotos de Bilbao es quedaran al record de la família? Si la meva filla marxa amb unes amigues de viatge, on guardarà els records? Abans hi havia un sobre amb fotos dins un calaix... ara les té al mòbil, i segurament les perdrà quan canviï l’aparell, o les acabarà esborrant per fer lloc quan es quedi sense espai o memòria del telèfon. Ara que tot és digital i que les empreses i els Estats ho saben tot de nosaltres, ara que tothom sap què vàrem fer, ens estem quedant sense records. Què guardarem i on? Quines són les fotos, les músiques, els textos que guardarem? Quins són els records que ajudaran als nostres fills a saber d’on venen i qui són?
"Ara que tot és digital i que les empreses i els Estats ho saben tot de nosaltres, ara que tothom sap què vàrem fer, ens estem quedant sense records"
De la mateixa manera que tinc una estiba de llibres que ja no vull, he començat a fer la tria dels records que sí que vull tenir. Després de cada viatge, o de cada festa familiar, m’esforço i trio les cinc, sis, set fotografies que més m’emocionen. I les guardo a un lloc on les puguin trobar. Construeixo records pel futur, si no, no serem ningú.