El retorn de Malthus?
L'any 1798 Thomas Malthus va publicar el seu Assaig sobre la població on va exposar una teoria notablement pessimista sobre la tensió entre població i recursos alimentaris. Segons aquest autor, mentre que els recursos s'incrementaven en progressió aritmètica, la població creixia en progressió geomètrica. D'aquest plantejament deduïa que l'equilibri solament era assolible mitjançant la guerra o la fam, ambdues com a "instrument" per reduir la població. Quan Malthus escrivia això, a tot el món hi vivien 1.000 milions d'habitants, amb una alta proporció en plena penúria. Avui, dos segles després, al món hi ha 7.000 milions d'habitants que, de mitjana, viuen millor i mengen millor. I com a conseqüència, ens hem oblidat de les tensions demogràfiques en relació als potencials productius d'aliments.
El miracle l'ha fet l'energia, la ciència i la tecnologia. Però aquests vectors també han jugat a camp contrari. La millora de la sanitat ha incrementat la taxa de creixement demogràfic, al reduir la mortalitat infantil i allargar la vida mitjana. Tot i que, en la mesura que la societat s'adapta culturalment al desenvolupament més gran sanitari, acaba reduint la taxa de fertilitat. En sentit contrari i en relació a l'energia, l'ús il·limitat dels combustibles fòssils ens ha posat a les portes del canvi climàtic que podria afectar severament als recursos alimentaris, ja sigui per pèrdua de recursos (fenòmens meteorològics extrems, inundació de terres fèrtils, etc.) o per competència territorial amb energies renovables.
Considerant el conjunt de dinàmiques, les Nacions Unides (NU) han revisat recentment a l'alça les seves previsions sobre el creixement demogràfic mundial. Aquestes previsions consideren tres escenaris, tal com assenyala la figura adjunta, sent el més probable l'escenari intermedi, d'acord ambl qual s'han establert les orientacions per a una política alimentària capaç de donar-hi resposta. Segons això, l'any 2050 hi hauria a la terra 9.772 milions d'habitants i 11.184 milions el 2100 en tendència ja decreixent per reducció de la fertilitat lligada al desenvolupament econòmic, social i cultural.
Atenent aquestes previsions, la FAO ha indicat que caldria incrementar el 50% la producció d'aliments fins a l'any 2050. És això possible? Sí, sens dubte, però no de qualsevol manera. Si l'increment de la producció d'aliments es realitzés simplement eixamplant un 50% la superfície de conreu, això exigiria artigar el 30% dels boscos del planeta amb un efecte sobre l'emissió de gasos efecte hivernacle impossible d'assumir. Afortunadament no caldrà si es realitzen les inversions precises i s'adopten les tecnologies adequades. Els potencials d'increment de la productivitat a través del progrés genètic i millora de les tècniques de producció, a més de reducció del malbaratament i orientacions dietètiques més sostenibles, fan pensar que l'objectiu 2050 no es troba en risc, sense menystenir, però, les tensions que aniran associades als canvis per arribar-hi.
Però, i si continua creixent la població? Quin és el límit? Les previsions de les Nacions Unides consideren que entorn de l'any 2100 la població s'estabilitza. Són previsions, però el seny ens diu que millor prevenir que curar. El planeta és limitat i opcions inadequades ens estan portant a formes insostenibles de desenvolupament. El 2050 a cada habitant "li correspondran" 1,39 ha. de les quals aproximadament una tercera part seran terres improductives, una altra tercera part, boscos i una tercera part, terres de conreu i pastures. Caldrà gestionar bé aquest espai limitat.
Tot plegat ens obliga a mirar amb atenció l'evolució demogràfica, incorporant aquest indicador en la planificació del nostre desenvolupament futur. Planificació demogràfica és un concepte que sona malament i se sol vincular a formes limitadores de la llibertat, però caldrà pensar estratègies per si el desenvolupament natural de la població desfà les previsions actuals. Enguany ja s'han revisat a l'alça. El problema no és tant si podrem alimentar a tota la població en un escenari de població creixent sinó si l'objectiu és un món cada cop més atapeït que ens pot portar a situacions insostenibles i a formes de vida insatisfactòries. Ara som a temps d'endreçar-ho però ens caldrà un canvi cultural molt i molt important per aconseguir-ho. Ara bé, tal com suggereix -en format pessimista- Stephen Hawking, sempre ens quedaran milions de planetes a l'espai sideral.