Robots i fatxes
El debat de si els robots tenen dret a vot ens pot sonar a ciència ficció, però el cert és que a dia d’avui condicionen la intenció de vot de moltes persones.
Un estudi de la Universitat Bocconi de Milà que porta l’encertat nom de Els robots érem nosaltres: automatització i comportament electoral a l’Europa occidental, els professors Massimo Anelli, Italo Colantone i Piero Stanig demostren la relació causal que hi ha entre la taxa d’adopció de robots industrials en un territori i l’increment del vot nacionalista i d’extrema dreta dels seus votants. L’estudi es va fer amb les dades electorals de 1993 a 2016 de 14 estats de la Unió Europea, entre ells Espanya.
La conclusió és que una exposició més gran a l’automatització i a la robotització incrementa el suport per a opcions més nacionalistes i d’extrema dreta. L’estudi aporta prou dades i mètodes com per a poder calcular matemàticament l’escorament a la dreta dels votants en funció del nivell i el temps de robotització al que el seu territori ha estat sotmès.
La introducció de qualsevol tecnologia en una societat genera guanyadors i perdedors. Si les tecnologies són exponencials i de propòsit general —robòtica, intel·ligència artificial— les seves conseqüències també. Sabem per la feina de David Author (2015) que l’entrada dels robots i dels ordinadors en general ha tingut com a conseqüència una polarització en el mercat de la feina. Els treballadors amb feines repetitives s’han trobat competint amb màquines i algorismes mentre que els que prenen decisions, els seus caps, han millorat els seus processos, i per tant s’han fet més indispensables, gràcies a la tecnologia.
"Una exposició més gran a l’automatització i a la robotització incrementa el suport per a opcions més nacionalistes i d’extrema dreta"
Els economistes del MIT Erik Bynjolfsson i Andrew McAffee van més enllà i postulen que la causa principal de les desigualtats actuals són les tecnologies digitals. Segons ells causen desigualtats per tres vies:
- Reemplacen feines poc qualificades per feines més qualificades afavorint les classes més educades
- Des de l’any 2000 cada cop més ingressos de les empreses van als propietaris i no als treballadors. Els beneficis de GM, Ford i Chrysler de 1990 són equivalents als d’Apple, Google i Facebook al 2014, amb la diferència que aquestes darreres tenien 9 vegades menys de treballadors i valien 30 vegades més en borsa (Tegmark, 2017).
- L’economia digital és una economia de les estrelles. Tothom sap el nom del cercador més important però ningú no sap el 5è més important. Google té el 92% del mercat global de cerques.
Aquests tres motius ja són munició suficient pel discurs anti-elit dels populismes i extremismes de dreta. A banda, els autors de l’estudi identifiquen tres aspectes més que fan l’extrema dreta atractiva pels “perdedors tecnològics”: el nacionalisme econòmic; la nostàlgia per un passat (recent) mitificat; i una combinació d’autoritarisme i nativisme. En tenim exemples en la hiper-protecció del treballador patri i l’antiglobalització, la nostàlgia d’un temps que no tornarà del “Make America Great Again” de Trump o el “Take back control” del Brexit, i els hiperlideratges testosterònics de poció màgica. L’extrema esquerra, espai natural de protecció dels treballadors, amb el seu discurs igualitari i altermundista no hi té res a fer.
"Al debat dels candidats al Parlament de Catalunya vaig trobar a faltar un debat sobre l’impacte de la tecnologia en la nostra economia i la nostra societat"
Dimarts, al debat dels candidats al Parlament de Catalunya vaig trobar a faltar un debat sobre aquest tema, sobre l’impacte de la tecnologia (o la seva manca) en la nostra economia i en la nostra societat. Vaig haver de llegir entre línies quan es debatia d’autoritarisme, de nativisme, de nacionalisme econòmic i de la nostàlgia d’un passat (recent) mitificat que en el nostre cas sí que pot tornar. No es va parlar de robots, tot i que diumenge també aniran a votar.