Thomas Piketty i la desigualtat
Quatre dades dels Estats Units: l'any 1979 l'1% de les persones tenia el 17% de la riquesa, l'any 2007 rebia el 43% de tots els ingressos i el 75% dels guanys de capital. Aquesta elit de persones tenen òbviament un poder enorme per influir als governants, i la seva preocupació és que la seva participació augmenti.
Si mirem les empreses que tenen èxit a Espanya, les cotitzades a l'Ibex, veiem que moltes depenen del BOE, o sigui que estan a sectors regulats pels ens reguladors o determinants dels preus. Parlem de la banca, de les elèctriques, de les companyies d'aigua i de gas, i darrerament també de les empreses immobiliàries (el seu èxit depèn del tractament que fa la banca dels seus préstecs, determinat directament pel banc d'Espanya i les seves provisions).
Tanmateix, tenim diverses empreses que han tingut èxit al nostre país en sectors competitius, al sector tèxtil, al sector de luxe, a l'alimentari, al sector turístic. I, en general, pertanyen a la nova generació d'empresaris d'èxit, que representen el 40% de les 100 persones més riques d'Espanya.
Per aconseguir un món més igualitari, Picketty diu que hi ha moltes formes d'arribar-hi, fent polítiques fiscals igualitàries a escala d''ingressos i de riquesa, també fomentant la competència real de les grans empreses. Conclou que el foment de la igualtat és molt important: per tenir un país més just, més tranquil i amb més futur.