Què li demano a la formació superior
Tradicionalment, els processos de formació superior posen al teu abast un conjunt de coneixements especialitzats, però al meu humil entendre un procés de formació contemporani t'hauria de deixar inserit en una xarxa de coneixement. No només en contacte amb una matèria, sinó també en contacte amb gent que en sap i amb gent interessada en aquella matèria.
Assolir amb èxit una assignatura universitària de dret penal no hauria de garantir només que saps dret penal, i certificar-ho, sinó també, i sobretot, que tens accés i contacte amb gent que en sap. Una cosa és haver estudiat dret i una altra és haver-lo estudiat i a més a més estar inserit en una xarxa de persones que també l'han estudiat i en continuen interessades. Una cosa és saber mecànica i una altra és saber-ne i tenir contacte amb molta gent que en sap. Una cosa és haver estudiat quelcom i una altra cosa és pertànyer a un grup d'especialistes i interessats en allò. Passats els anys explica més coses amb quins grups de coneixement et relaciones que no pas quines assignatures vares cursar fa temps.
Assolir amb èxit una assignatura universitària de dret penal no hauria de garantir només que saps dret penal
No acabo d'entendre que la meva universitat m'hagi expulsat de les assignatures que vaig cursar. En el seu moment em vaig apuntar a una assignatura d'estadística, i a una altra d'art rupestre, i en aprovar l'examen em varen fer fora. Mai més he pogut tornar a accedir a aquella assignatura, ni als seus materials didàctics, ni els seus professorats. Segur que ho han anat actualitzant, millorant, incorporant bibliografia, però ningú ha considerat pertinent fer-m'ho saber. Consideren que ja en sé i que ja han acabat amb mi.
Considero que matricular-se a una assignatura hauria de poder ser vitalici. El disseny de l'assignatura hauria de considerar en quins moments els antics alumnes hi podem jugar un rol. Hauríem de rebre les actualitzacions de bibliografia, hauríem de poder assistir a les defenses que els nous alumnes fan dels seus treballs, poder oferir-nos com un recurs més per a resoldre dubtes o donar suport, aportar exemples pràctics, oferir feines, compartir resultats professionals i qui sap quantes coses més. Accedir a una assignatura hauria de ser accedir a una comunitat de persones interessades en aquella assignatura, a la qual podrem recórrer encara que sigui sota determinades condicions.
Accedir a una assignatura hauria de ser accedir a una comunitat de persones interessades en aquella assignatura
Al llarg de la vida he cursat assignatures que ja no m'interessen, així que aquesta membresia s'hauria d'anar renovant. Al final, el que explica el meu perfil acadèmic no serà només quines assignatures he cursat al llarg de la vida, sinó en quines he decidit mantenir vincles. El resultat seria que jo avui podria estar fent propostes o evacuant dubtes amb gent que en sap molt d'estadística, però no és així. Per la meva assignatura d'estadística potser ja hi han passat milers de persones, molt probablement avui podríem ser un grup actiu d'un centenar. Però no. En lloc d'això només tinc una qualificació a l'expedient i unes carpetes amb els apunts d'aquella època. No sé quin és l'actual professorat, ni què ensenyen avui dia.
La meva universitat m'ha fet fora perquè en el seu moment vaig aprovar. El premi d'haver aprovat ha estat l'expulsió del flux de coneixement i contactes que és la universitat. És temps de xarxes, i a la formació superior avui li demano a més a més que em doni l'oportunitat de quedar inserit en una xarxa de coneixement.