Les quatre E’s de la innovació

Els processos d’innovació empresarial requereixen quatre pilars fonamentals o blocs constituents per tenir èxit: necessitem estratègia, estructura, equips i ecosistemes per innovar de forma sistemàtica i eficient. Són les quatre E’s de la innovació:

• Estratègia: Tota empresa ha de protegir, en primera instància, el seu core business. Aquesta és la primera missió de qualsevol organització. El core business sustenta el compte de resultats a curt termini. És la cash cow (“vaca lletera”) en terminologia del Boston Consulting Group. No obstant, en un món de canvi accelerat, les vaques lleteres duren cada cop menys. Per això cal tenir també estratègies ofensives, més enllà de la defensa del core. En quines noves combinacions de producte/tecnologia/mercat creiem que podrem generar nous avantatges competitius? Quines noves oportunitats de negoci explorarem? On estarem posicionats a cinc anys vista? Quin pressupost sobre vendes destinarem a l’activitat d’exploració de nous negocis? Totes elles són preguntes que pertanyen a l’esfera estratègica de l’empresa. Avui, més que una activitat de planificació top-down, l’estratègia té un component creixent bottom-up de desenvolupament d’una cartera diversificada d’oportunitats estratègiques en àmbits clau de futur.
   
• Estructura: Tota empresa ha de disposar d’una metodologia sistemàtica d’avaluació d’oportunitats, anàlisi del mercat relacionat, quantificació del risc i dosificació del mateix. Un funnel (embut) de la innovació, on els projectes van superant diferents fases segons una lògica “passa-no passa” similar a la dels fons de capital risc. Les fases inicials de tot projecte d’innovació han de ser de reducció de la incertesa (d’investigació o exploració). I les inversions han d’arribar de forma proporcional i escalada, a mesura que la incertesa es redueix. És bo disposar de consells d’innovació (similars als consells d’administració), que dosifiquin els recursos i validin la progressió dels projectes. I que els sistemes de l’organització donin suport als projectes innovadors (per exemple, el sistema de recursos humans incentiva i reconeix la creativitat, la singularitat i el treball fora del core business? O únicament promou el treball productiu i l’eficiència en el core?). La innovació ha de tenir responsables, protocols, disciplina organitzativa, organismes supervisors, sistemes de suport, timings, indicadors i objectius. Tots aquests elements conformen l’estructura de la innovació.
   
• Equips: Els equips d’innovació operen fora del core business. Són equips petits, tecnificats, formats per professionals amb talent, que treballen amb missions ambicioses (“desenvolupar un producte trencador en sis mesos”). Equips que tenen una altra cultura (possiblement l’embrió d’una nova cultura adaptada a un altre negoci més jove i ubicat en una altra combinació de producte i mercat). Equips orientats a l’exploració, a l’aprenentatge, a la iniciativa i al treball sota condicions d’elevada incertesa. Els seus clients no tenen per què ser els clients del negoci core. Possiblement hauran de trobar un nou col·lectiu de clients inicials (lead users). I la forma de lideratge, tampoc. Els equips d’innovació requereixen lideratge emprenedor i creatiu, que sol contrastar amb el lideratge executiu, rutinari i orientat al control que existeix en el core.
   
• Ecosistemes: Henry Chesbrough, professor de Berkeley, ens va ensenyar que la innovació és un procés obert, que requereix fluxos d’informació externs, en el paradigma anomenat innovació oberta. Pensar que les grans idees o els grans coneixements revulsius de la nostra competitivitat vindran des de dintre de l’organització és una ràpida condemna a l’obsolescència. El deal flow, la quantitat d’idees i oportunitats gestionades és un factor clau d’èxit en els processos d’innovació, i per incrementar-los calen organitzacions poroses als inputs externs, i la creació d’un ecosistema (conjunt d’agents: universitats, centres tecnològics, consultors, experts...) que ens proporcionin de forma sistemàtica la informació sobre noves tecnologies, noves tendències o noves oportunitats de mercat que poden ser la base de la nostra competitivitat futura.