Una cadena de canvis

Cada vegada que escolte “nova normalitat” se m'estarrufa la pell. Què significa el normal, el corrent, l'habitual? Com a humans, no hauríem d'estar acostumats al canvi? Yuval Noah Harari diu en el seu Homo Deus que “la gent tem al canvi perquè tem el desconegut. Però l'única i major constant de la història és que tot canvia”. És innegable que la sacsejada del coronavirus ha canviat bruscament coses del nostre dia a dia, i no poques, però deixem ja de telefonar-ho a tot “nova normalitat”, de repetir en bucle les fases, les mesures, les normes, les distàncies… És com un martell piló sense fi.

"Tot és canvi, sí, i costa, sí. Però necessitem normalitzar el canvi com una constant en la nostra vida"

Rubén Gadea sap adaptar-se. És el fundador i ànima de Sanus Vitae, una jove empresa valenciana que ajuda les persones a estar sanes i actives a través de l'esport i la nutrició. En els últims anys han crescut en equip, clients i fins i tot han obert seu a Madrid. I amb la crisi sanitària no sols no han deixat de créixer, sinó que han ampliat la seua portfolio de serveis. Van ser ràpids i des del primer dia van oferir entrenaments online gratuïts amb l'objectiu de fidelitzar als seus clients.

Instagram es va convertir en les primeres setmanes en un gimnàs online i es podia triar horari, entrenador i grup muscular quasi cada dia. Algunes empreses i entrenadors personals van fer els seus directes i es van quedar ací, però uns altres com Rubén, van saber adaptar-se ràpidament. “La primera nit de confinament ja vam fer una videoconferència tots els entrenadors per a traçar un pla. Mentre jo feia els entrenaments cada dia en Instagram –on ha arribat a tindre més de 350 persones connectades- la resta de l'equip faria sessions individuals i de grup a través de streaming. En aquestes cinc setmanes, hem convertit als nostres clients en ambaixadors de la nostra marca, hem guanyat notorietat perquè ara ens coneixen moltes més persones i hem aconseguit 30 nous clients”, assegura Rubén, orgullós del reeixit en aquest moment excepcional. I no sols això, sinó que han posat en marxa el servei de streaming que abans no feien i s'estan donat compte com gràcies a aquest moviment ràpid, es mantindran forts en un mercat de l'entrenament personal cada vegada més competit.

Els grans gimnasos es queden, ara com ara, fora del mercat i és el moment dels espais boutique, els que tenen entre 100 i 400 metres quadrats. “Les grans superfícies tenen potents grups d'inversió darrere i podran mantindre's tancats el temps que faça falta, però els gimnasos grans de barri, que no poden funcionar amb més d'un 30% de l'aforament, no remuntaran. A més, omplir aquest 30% no serà fàcil perquè la gent no vol ficar-se en una sala on es comparteix suor i material”, assegura Rubén Gadea que aventura que els qui no s'hagen sabut adaptar a l'entorn online no l'aconseguiran.

Com no ho han aconseguit alguns clients habituals de Rubén que durant la quarantena no han sigut capaces de seguir amb el pla d'entrenament. Curiosament, no han pogut adaptar-se al canvi. “S'han ensorrat, no han sigut capaços d'adaptar les seues rutines d'entrenament al tancament i l'han deixat. I d'altra banda, hi ha persones que han descobert l'entrenament personal durant el confinament i han adquirit un nou hàbit en les seues vides”. 

Aquest descobriment ha disparat les vendes online de material per a fer esport a casa, amb productes que porten esgotats des que va començar el confinament. Les bicicletes, cintes de córrer, bancs d'abdominals i els pesos es cotitzen a l'alça en les plataformes online de segona mà i mentre els gimnasos no saben si tornaran a obrir les seues portes com abans, algunes hem decidit muntar el nostre propi gimnàs a casa i cancel·lar la quota. 

Això també és economia! Els gimnasos grans no poden obrir, els xicotets es revaloritzen, els entrenadors personals monetitzen les seues classes com mai abans havien fet, aquesta bici que no hi havia manera de vendre en Wallapop té una alta demanda, les persones entrenades no són capaces de mantindre les seues rutines d'esport, les que passaven el dia en el sofà, no perdonen ara el seu entrenament diari i esgoten productes esportius en els ecommerce. 

En qüestió de dos mesos s'ha produït una gran cadena de canvis que ens porta a nous hàbits, noves maneres de treballar, de fer les coses, de relacionar-nos, de consumir. En definitiva de viure. 

I és el que ens toca com a éssers humans, adaptar-los al canvi.